28.06.2024 - 21:40
|
Actualització: 28.06.2024 - 21:42
The Washington Post · Dan Balz
Una única pregunta assaltà les ments dels demòcrates quan es llevaren ahir, després d’un debat que molts consideren el pitjor de la història moderna de la política nord-americana: podrà refer-se de la patacada, el president Biden?
Hi ha hagut més presidents que han tingut dificultats en debats, abans, però res no és comparable al que Biden va experimentar la matinada de dijous. L’objectiu principal del president per al debat era, en principi, dissipar els dubtes sobre si era massa vell i fràgil per a dirigir el país quatre anys més. Però el resultat va ser tot el contrari.
Biden té temps de recuperar-se del cop. Aquest debat va ser el més primerenc de la història, i falten més de quatre mesos per a les eleccions –una eternitat, en política. Però això no és una qüestió de canviar l’estratègia de campanya. Els seus assessors poden ajudar-lo; poden oferir-li idees. Però el problema recau, majoritàriament, sobre Biden.
Estarà a l’altura del moment? Podrà convèncer prou votants perquè oblidin allò que van presenciar dijous i reavaluïn si té la capacitat física i mental per a servir quatre anys més? Podrà superar el mal que el debat va fer a la seva candidatura, i l’impacte que va tenir en les expectatives electorals dels demòcrates, com més va més alarmats per la possibilitat que Donald Trump torni a la Casa Blanca?
Trump, certament, no va tenir pas una gran una nit. Ni de bon tros. Va provar de transmetre als votants que les coses anaven més bé quan ell era president, sense gaire èxit.
L’ex-president va mentir durant tota la nit, i va anar repetint frases de relació tènue –per no dir inexistent– amb la realitat: va ser un sense-sentit rere un altre. Va espolsar-se les preguntes sobre l’atac al Capitoli del 6 de gener de 2021, i va tornar a declinar d’aclarir si acceptaria els resultats de les eleccions en cas que perdés.
Però, gràcies a la patacada de Biden, pot ser que res d’això acabi important. El president va aconseguir d’imposar-se en moltes qüestions. La seva actuació va anar millorant a mesura que el debat avançava. Però les primeres impressions importen, i per a Biden van ser pitjors que no havien temut molts demòcrates. I va haver-hi prou entrebancs, pauses, paraules confuses i mirades en blanc durant el debat perquè aquestes primeres impressions es mantinguessin.
No és cap secret que Trump i Biden no es tenen en gran consideració l’un a l’altre. Les seves interaccions van esdevenir més agres i personals a mesura que el debat avançava. Per a molts espectadors, el debat va ser un recordatori de per què tanta gent està tan insatisfeta amb la tria que aquestes eleccions els ofereix. Però, tret que hi hagi algun canvi, aquestes seran les opcions: Biden o Trump.
L’alarma entre els cercles demòcrates va palesar-se uns minuts després del començament del debat. L’espectacle va ser tan dolorós de veure que alguns demòcrates fins i tot van dir que volien deixar de mirar el debat. Les mateixes preguntes que s’havien fet durant mesos, però que havien menystingut, van tornar a emergir amb una urgència nova: es retirarà Biden abans de la convenció demòcrata? L’instarà el partit a fer un pas al costat? I, si és així, qui el substituirà? Qui seria un candidat més bo que ell?
Res d’això està assegurat. Biden és orgullós i tossut, i creu que és qui està més ben posicionat per a derrotar Trump, com ja va fer fa quatre anys. Per a alguns demòcrates, la seva decisió de cercar un segon mandat –després d’haver dit, el 2020, que faria de pont cap a una nova generació de dirigents polítics– fou egoista, i va avantposar els seus interessos a les necessitats del partit i va posar en perill el futur de la república.
Però això deixa els demòcrates en una posició precària. El debat de dijous podria disminuir encara més les possibilitats de Biden de guanyar el col·legi electoral aquest novembre. El president ja es trobava en una posició de desavantatge abans del debat; ara el debat sobre si cal substituir-lo encara serà més present. Una convenció oberta és una invitació a més caos al si del partit. Com va dir un demòcrata just després del debat: “Biden haurà de moure’s agressivament les pròximes vint-i-quatre hores per aturar el pànic.”
Abans del debat, Trump semblava que tenia un avantatge estret en els futurs comicis. Els sondatges mostraven una campanya gairebé igualada –en contrast a fa quatre anys, quan Biden va gaudir d’un avantatge constant sobre Trump durant tota la campanya. La posició de Trump sembla encara més sòlida als estats que decidiran qui guanya el col·legi electoral i, en conseqüència, les eleccions.
Els estrategs demòcrates i republicans esperaran ara els sondatges posteriors al debat per veure quins canvis pot haver-hi en la demoscòpia. Els debats poden ocasionar algun canvi en l’equilibri entre els candidats, però no solen ser uns canvis duradors. Si Biden cau als sondatges després dels debats, les preocupacions del partit sobre la seva idoneïtat creixeran.
Després del debat, la vice-presidenta Harris va provar de mitigar els danys amb un seguit d’entrevistes televisives. Va destacar el contrast de les agendes dels dos candidats i va posar l’èmfasi en l’amenaça que, segons ella, Trump representa per al país. Va recordar les mesures de l’administració Biden, tal com el president va provar de fer durant el debat, tot centrant-se en el dret de l’avortament, el tema electoral més potent que els demòcrates han tingut aquests darrers dos anys.
Harris pot provar de tranquil·litzar els demòcrates espantats perquè retrocedeixin i vegin les coses amb perspectiva. Pot recordar als votants quins són els riscs que hi ha aquest novembre i què representa Trump. Però no pot rescatar Biden. Només Biden es pot salvar a si mateix.
Al si de la campanya de Biden hi ha un cert pragmatisme sobre què va passar dijous, i una certa esperança que el president pugui recuperar el rumb. Aquests demòcrates defensen que les posicions de Biden en molts temes són molt més populars que no les de Trump, i que molts votants encara recelen de la perspectiva d’un segon mandat de Trump, independentment de què pensessin sobre el debat de Biden. Però, en el món cruel de les campanyes presidencials, el fons no sempre s’imposa a la forma.
Un temor entre els demòcrates és que els votants desil·lusionats amb les eleccions simplement es quedin a casa o votin el candidat d’un tercer partit. Això podria perjudicar Biden més que no pas Trump. Fins i tot, abans del debat, hi havia algunes proves que els votants que normalment donarien suport a un candidat demòcrata desconfien del president. Biden no es pot permetre que això continuï essent així.
David Plouffe, director de campanya de Barack Obama en les eleccions del 2008 i ex-assessor del president, va definir el debat com “els 90 minuts més importants de la campanya i, per tant, una oportunitat important perduda” per a Biden.
És una manera educada de descriure-ho. Plouffe esbossa dos escenaris per a la campanya i el partit: l’un és que Biden es retiri, cosa que no creu que passi. El segon és que Biden, d’alguna manera, sigui capaç de “redreçar la nau”, en les seves paraules.
Plouffe afegeix una observació més sobre el debat: “Trump i Biden es porten tres anys. En el debat, aquesta diferència va semblar, més aviat, de trenta anys.”
L’edat del president ha estat el seu principal desavantatge durant tota la campanya. Tot i que Trump té 78 anys i Biden en té 81, els sondatges mostren que molts nord-americans consideren Biden massa vell i poc lúcid, mentalment parlant, per a servir quatre anys més. A Trump, tanmateix, no el veuen de la mateixa manera. Els demòcrates que admiren Biden comparteixen aquestes preocupacions sobre la seva idoneïtat, tot i que la majoria afirmen que li donaran suport aquest novembre per parar els peus a Trump.
Obama va tenir un primer debat dolent el 2012, però no se’n va adonar quan va baixar de l’escenari. Els seus assessors li ho van dir i el van convidar a veure el debat en vídeo. Va ser aleshores quan va reconèixer que ho havia fet malament. El mal rendiment d’Obama en aquell debat no va representar la mateixa amenaça existencial que la que ha significat per a Biden el seu paper en el debat de dijous a la nit. Sigui com sigui, farà Biden la mateixa reflexió que Obama, aquests dies vinents?
El segon debat –i l’únic que falta– es farà el 10 de setembre. Entre ara i aleshores, els republicans s’hauran de reunir per a la convenció del partit del juliol a Milwaukee, i els demòcrates hauran de reunir-se per a la seva a l’agost a Chicago. Abans, el Tribunal Suprem es pronunciarà sobre la reclamació de Trump d’immunitat contra el judici que afronta a l’estat de Nova York. És a dir: encara hi ha temps perquè passin moltes coses.
Voldrà un altre debat, Biden? Trump acceptarà de fer-ne un altre, si Biden ho demana? Serà un salvavides, el debat, o bé un risc massa gran per al president? Tot això són decisions que corresponen al futur. Ara per ara, totes les mirades són posades en el president.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
