16.04.2022 - 21:30
La meva mare va néixer a Sambir, Ucraïna, i el meu pare a Przemyśl, Polònia. Tots dos van passar la infantesa com a refugiats. Vivien entre ucraïnesos desplaçats que van fugir a Àustria i Alemanya el juliol del 1944. La decisió dels meus avis d’abandonar casa seva i deixar-ho tot enrere va salvar els meus pares de la tirania de l’ocupació soviètica.
Van ser alguns dels dos-cents mil ucraïnesos que van triar de viure a l’exili abans que ser repatriats a l’URSS. S’organitzaven al voltant d’interessos cívics, educatius, culturals i polítics. Dins aquests cercles, els ucraïnesos van produir butlletins, fulletons i llibres per connectar-se entre si i per informar el món sobre la història del país.
Aquest esforç editorial es va afegir a la feina feta pels ucraïnesos que van emigrar per raons econòmiques a l’Amèrica del Nord a partir de la dècada del 1890 i els que van viure a l’estranger per raons polítiques durant l’època revolucionària, a principi dels anys vint. Sóc el custodi d’aquestes publicacions com a bibliotecari que desenvolupa, fa accessible i investiga col·leccions en ucraïnès –i més llengües eslaves– a les biblioteques de la Universitat de Toronto.
Els fons ucraïnesos de la nostra biblioteca –siguin publicats a la Ucraïna sota domini austríac, polonès o rus, a la Ucraïna independent o en centres de refugiats i comunitats de la diàspora– ofereixen una perspectiva de la història del país que l’allunya de la creença del president rus Vladímir Putin que va ser “creat completament per Rússia“.
La cultura i la història d’Ucraïna a les biblioteques
Els bibliotecaris i biblioteques d’arreu del món contribueixen a preservar i difondre la història cultural d’Ucraïna. Adquireixen perspectives occidentals sobre el país o material imprès als seus territoris. I la gent en pot aprendre molt, d’aquests recursos.
El mapa d’Ucraïna de l’arquitecte i enginyer militar francès Guillaume le Vasseur de Beauplan va representar per primera vegada el país com un territori diferenciat amb fronteres delimitades l’any 1660. Va ser encarregat pel rei Ladislau IV de Polònia perquè l’ajudés a entendre més bé la terra i la seva població amb la finalitat de protegir el territori dels enemics (especialment Rússia). A Història de Carles XII (1731), Voltaire descriu Ucraïna com el país dels cosacs, situat entre la Tartària menor, Polònia i Moscòvia. Diu: “Ucraïna sempre ha volgut ser lliure.”
Uns altres materials de les nostres biblioteques presenten vestigis físics que testimonien els horrors del domini soviètic. A la Biblioteca de Llibres Rars Thomas Fisher, un llibre de l’Evangeli imprès a Potxaïv, Ucraïna, entre el 1735 i el 1758, i escrit en eslau eclesiàstic, porta escrit que va ser donat al monestir de cúpula daurada de Sant Miquel a Kíiv, “perquè romangués per sempre a l’església”. No obstant això, aquest monestir va ser destruït per ordre de Stalin a mitjan dècada del 1930 i els volums de la biblioteca van ser venuts pel govern soviètic.
Tanmateix, els llibres també entren a les biblioteques per mitjans més honestos: els refugiats a vegades donen les seves biblioteques personals a les universitats. A la Universitat de Toronto tenim un exemplar escrit a mà i acolorit amb aquarel·la d’un periòdic ucraïnès sobre presoners de guerra titulat Liazaroni (Vagabond) (1920). Va ser produït en un camp d’internament prop de Cassino, Itàlia, on desenes de milers d’ucraïnesos van ser-hi captius després d’haver lluitat en l’exèrcit austrohongarès.
Entre els prop de mil llibres i fulletons que van ser publicats pels ucraïnesos desplaçats després de la Segona Guerra Mundial, hi ha un conte infantil que recordo haver llegit quan era jove, conservat a la Universitat de Toronto. El llibre, Bim-bom, dzelenʹ-bom! (1949), narra la història de com un grup de gallines i gats ajuden a apagar el foc d’una casa. Un passatge del llibre es pot aplicar a la guerra de Rússia contra Ucraïna: “Els galls, les gallines i els pollets, i els gats i els gatets, saben treballar plegats per salvar casa seva. Així doncs, vosaltres, petits, apreneu a viure al món i a defensar de tot perill casa vostra!”
El coneixement imprès i digital ucraïnès, en risc
Actualment, equips d’arxivers i bibliotecaris responen a una crida semblant i treballen per salvar les col·leccions de les biblioteques i museus d’Ucraïna. Els seus esforços són similars a la feina dels Monuments Men que, durant la Segona Guerra Mundial, van donar “primers auxilis a l’art i als llibres” i es van dedicar a recuperar materials culturals.
L’Estat Major de les Forces Armades d’Ucraïna diu que la policia militar russa destrueix llibres de text de literatura i història d’Ucraïna; les forces russes també han bombardat arxius, biblioteques i museus. Han destruït els arxius del Servei de Seguretat a Txerníhiv que documentaven la repressió soviètica dels ucraïnesos i han danyat la Biblioteca Científica Estatal Korolenko, a Khàrkiv, la segona col·lecció bibliotecària més gran d’Ucraïna.
El personal dels arxius d’Ucraïna fa feina dia i nit per escanejar documents en paper i traslladar el contingut digitalitzat a servidors de l’estranger. Els bibliotecaris i els voluntaris també empaqueten i fan plans per evacuar llibres.
📚 One of the largest libraries in Ukraine, the Korolenko Scientific State Library in Kharkiv, was damaged by shelling on March 13#StandWithUkraine #StopRussia pic.twitter.com/NnDxPWxVwO
— WithUkraine 24/7 (@With__Ukraine) March 13, 2022
Mantenir i preservar els arxius en línia o objectes digitals en temps de guerra és difícil. Són tan precaris com el material imprès perquè depenen de la infrastructura del món físic. Els equips informàtics connectats a cables i servidors necessiten energia per a funcionar. Els talls d’energia o els servidors avariats poden comportar una pèrdua temporal o permanent de dades.
Més de mil voluntaris, en col·laboració amb universitats del Canadà i els Estats Units, participen en el projecte Saving Ukrainian Cultural Heritage Online (SUCHO) per preservar i protegir manuscrits digitalitzats, música, fotografies, models arquitectònics en 3D i més publicacions. Fins ara, l’equip ha capturat quinze mil fitxers, als quals es pot accedir a través de l’Arxiu d’Internet.
De la mateixa manera que les biblioteques van recopilar, preservar i compartir coneixements durant el segle passat, ara comparteixen aquest coneixement a escala mundial perquè, quan la guerra s’acabi, Ucraïna pugui veure rescatats i restaurats els seus tresors culturals.
Ksenya Kiebuzinski és coordinadora de recursos eslaus i cap del Centre de Recursos Petro Jacyk de Biblioteques de la Universitat de Toronto. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
