05.04.2025 - 21:40
Stanstead, Quebec. Per a Sylvie Boudreau, que passés això era qüestió de temps. L’ex-agent fronterera canadenca fa setmanes que observa alarmada, d’aquest pintoresc poble fronterer estant, com Trump dinamita sense miraments la relació entre els Estats Units i el Canadà. D’ençà que tornà a la Casa Blanca, el president nord-americà ha amenaçat repetidament de convertir el Canadà en el cinquanta-unè estat dels Estats Units; també ha imposat costosos aranzels a les importacions canadenques amb el pretext que Òttawa no ha fet prou per a contenir una suposada –i inexistent– “invasió” d’immigrants i de fentanil cap als Estats Units.
Amb la frontera entre el Canadà i els Estats Units com més va més en el punt de mira, Boudreau es pregunta fins a quin punt les tensions entre Òttawa i Washington atectaran la biblioteca i òpera Haskell, de la qual presideix el patronat. Fa 120 anys que la biblioteca s’erigeix al bell mig de la frontera entre el Quebec i l’estat nord-americà de Vermont: una cinta adhesiva negra a la sala de lectura infantil, de fet, marca la frontera que divideix ambdós països.
L’emplaçament del centre no és casual: els ideòlegs d’aquesta petita biblioteca la fundaren amb l’objectiu que servís tant per als habitants del Canadà com per als dels EUA, i que fos com una mena de monument a la convivència i les bones relacions entre tots dos països.
Ara la relació bilateral entre el Canadà i els Estats Units s’ha fet més malbé que la desfilada cinta adhesiva que marca la frontera, al parquet de l’interior de la biblioteca. El primer ministre canadenc, Mark Carney, ha dit que la bona harmonia que tradicionalment ha caracteritzat les relacions entre el Canadà i els Estats Units ha passat a la història. De manera que el mes passat, quan les autoritats dels Estats Units es reuniren amb Boudreau i l’informaren que havien decidit unilateralment de restringir l’accés dels canadencs a l’edifici –que té l’entrada al costat dels EUA–, l’ex-agent no se’n sorprengué pas.
“Em vaig empipar”, diu Boudreau. “Realment calia?”, es pregunta.
El Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units assegura que sí. Segons el govern, els narcotraficants i traficants de persones s’han aprofitat del fet que els canadencs, fins ara, podien passar la frontera als Estats Units per un caminet adjacent a la biblioteca.
L’any passat es van registrar 147 detencions –a més de quatre confiscacions de vehicles vinculades a activitats il·lícites– a la rodalia de la biblioteca. Però molts d’aquells qui viuen a banda i banda de la frontera no defensada més llarga del món sostenen que la mesura és injustificada, i que servirà de ben poc per a aturar qualsevol activitat il·legal que es pugui perpetrar a la frontera.
“Em trenca el cor veure com passen aquestes coses”, afirma Kim Prangley, una dona amb doble nacionalitat de Stanstead, que va dirigir la biblioteca durant dues dècades.
Una biblioteca molt estimada
Els orígens de la biblioteca es remunten a una història d’amor transfronterera, molt habitual en aquestes contrades.
La cofundadora de la biblioteca, la filantropa canadenca Martha Stewart Haskell, va fundar la biblioteca i l’òpera en memòria del seu difunt marit, Carlos Freeman Haskell, un ric propietari d’una serradora de Vermont. L’edifici, dissenyat per un arquitecte del Canadà i un dels EUA, s’inaugurà l’any 1904.
La biblioteca depèn tant del Canadà com dels Estats Units per a poder funcionar. L’energia hidroelèctrica que fa servir procedeix del Quebec; el petroli, de Vermont. Té llibres en anglès i francès, i paga imposts tant al Canadà com als Estats Units. L’escenari de l’òpera és al costat canadenc de la frontera; gran part del públic seu al costat nord-americà. Els seients J-13, K-10 i M-12 són en el punt exacte que divideix ambdós països.
Aquest emplaçament únic de la biblioteca ha atret l’atenció del món durant dècades. Quan Trump, durant la seva primera legislatura, prohibí els viatges de diversos països de majoria musulmana als Estats Units, les famílies afectades per la prohibició feren servir la biblioteca per a poder-se retrobar. A la dècada dels vuitanta, l’edifici fins i tot va servir d’escenari per a un cas judicial, amb els acusats –canadencs– asseguts en una banda de la frontera i els fiscals –nord-americans– en l’altre.
Mig segle abans, Bernard Wexler, un jueu romanès emigrat al Canadà, hi va representar un espectacle. Era durant la Gran Depressió i la banda del violinista recorria el Quebec. Una tarda de març, el seu fill Gerald va pelegrinar a l’edifici del qual tant havia sentit parlar de nen. Què en pensa, ara?
“És una bogeria”, explica Gerald Wexler a The Washington Post. “Tot plegat no té ni cap ni peus.”
Una frontera com més va més hermètica
Pocs pobles de la frontera entre el Canadà i els Estats Units comparteixen un vincle més fort que Derby Line, a Vermont (població: 660 habitants), i Stanstead, al Quebec (2.800 habitants). Per exemple, van celebrar junts l’armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, amb una desfilada transfronterera. Durant dècades, la gent solia travessar la frontera repetidament per a treballar o donar a llum.
Molts habitants d’ací recorden una època en què travessar la frontera no requeria gran cosa més que un somriure a l’agent de torn. El batlle de Stanstead, Jody Stone, recorda que, de petit, la travessava per anar a classes de natació. Prangley explica que sovint la passava simplement per comprar gelat. “La frontera era ací, com ara, però per a nosaltres no existia”, diu Stone.
Scott Wheeler, editor d’un diari local de Vermont, recorda que els seus hostes sud-coreans es van sorprendre molt quan van veure que no hi havia impediments per a passar la frontera, marcada tan sols per un seguit d’obeliscs de granit.
Però amb el pas del temps la frontera ha esdevingut hermètica. Molta gent diu que l’atac contra les torres bessones fou un punt d’inflexió. Poc després, els residents de la zona commemoraren el centenari de la col·locació del primer maó de la biblioteca amb una cerimònia en què enterraren una càpsula del temps que no s’obrirà fins l’any 2101. En un dels papers de la càpsula hi ha una pregunta: com serà la frontera al cap d’un segle. No estaven segurs si les autoritats permetrien l’acte, explica Prangley, però van optar per fer-lo igualment. “Va ser meravellós, però tots vam tenir la sensació que era el començament del final”, diu.
Ara la frontera és vigilada amb càmeres i focus lumínics. Com a condició per a poder reobrir després de la pandèmia, el govern dels EUA exigí als responsables de la biblioteca que prohibissin les reunions de famílies separades per les restriccions migratòries de Trump.
Aquests darrers anys, l’edifici també ha atret el focus de les autoritats judicials del Canadà i dels Estats Units.
El 2018, un home del Quebec es declarà culpable d’un complot per a utilitzar la biblioteca per a passar armes de contraban al Canadà. El 2020, un home de Pensilvània es va declarar culpable d’utilitzar una carretera que hi ha prop de l’edifici per a introduir lloros de contraban a Vermont. Al novembre, les autoritats dels EUA van acusar un veneçolà d’un seguit delictes després d’arrestar-lo a uns 800 metres de la biblioteca.
Boudreau i Stone afirmen que fa temps que col·laboren estretament amb les autoritats dels Estats Units per a resoldre qualsevol problema que hi pugui haver relacionat amb la biblioteca. Boudreau, per exemple, instrueix ara als treballadors per detectar activitats sospitoses a l’edifici. Tant ella com altres responsables de l’edifici neguen que les activitats il·legals a la rodalia de l’edifici siguin un problema de seguretat pública, i consideren que les noves mesures faran poc per aturar-les.
“M’avergonyeixo del meu país”
La preocupació per la immunitat oficiosa que la biblioteca gaudeix de les restriccions frontereres s’accentuà després de la visita a l’edifici, aquest gener, de la secretària de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kristi L. Noem. Segons que informà The Boston Globe, Noem exclamà les paraules “cinquanta-unè estat” mentre passava al costat canadenc de la cinta fronterera.
La notícia no trigà a escampar-se. Stone qualifica d’infantil l’actitud de Noem. Boudreau recorda que en restà esbalaït. Prangley diu que tot plegat li semblà de molt mal gust.
Les autoritats nord-americanes permetran a tots els canadencs que tinguin carnet de biblioteca de continuar entrant a l’edifici sense restriccions fins el primer d’octubre. A partir d’aleshores, estaran obligats a passar per les duanes. Boudreau explica que té previst de convertir una sortida d’emergència a la banda canadenca de la frontera en una segona entrada. Les autoritats d’ambdós països, tanmateix, hauran d’aprovar el canvi.
La campanya de micromecenatge per a recaptar diners per al condicionament de l’entrada nova ha superat l’objectiu que havien fixat els impulsors. Entre els donants hi havia nord-americans que refusaven els actes del seu govern. “M’avergonyeixo del meu país, i em trenca el cor veure el mal que infligim sense motiu”, escrigué un dels contribuents.
Aaron Schaffer ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
