Beure massa alcohol, cada cop més freqüent entre els joves?

Les últimes dades publicades per la Generalitat demostren que els menors consumeixen més alcohol. Una de les principals preocupacions de Salut és la dels riscos que suposa el ‘binge drinking’, una pràctica observada en part de la població juvenil de Catalunya. Es tracta de la ingesta en excés de begudes alcohòliques (cinc o més en el cas dels homes, i quatre o més en el cas de les dones) en una mateixa vegada. Entre les conseqüències, que són devastadores, hi ha la mort.

Al llarg del 2016 han mort diversos adolescents per intoxicació etílica, un fenomen que mai havia succeït abans. De tota manera, alguns experts en drogodependències com René González Rubio, llicenciat en Psicologia, opinen que l’edat de començar no ha variat, només hi ha hagut un canvi en la manera com es prenen les begudes alcohòliques: més quantitat en menys temps. González interpreta que les dades que recullen les estadístiques inclouen cada vegada més menors de catorze anys, cosa que mai havia passat, perquè aquesta nova tradició del ‘binge drinking’ ha fet evident que també beuen.

Segons la psiquiatra Ana Romaguera del CAS Fòrum, beure en excés és més famós entre els joves perquè aquests beuen en situacions d’oci, a diferència dels adults, que ho fan en entorns familiars i al llarg dels àpats. Consumir alcohol en un ambient d’entreteniment i ple d’estímuls fa més difícil controlar la quantitat que es consumeix i la velocitat a què s’ingereix perquè la ment està més atabalada. A més, un adolescent és menys conscient de quant està bevent perquè és més inmadur que un adult i el seu organisme reacciona diferent envers aquesta substància: les ordres arriben més tard al cervell.

Però el motius fonamentals que porten els joves a fer-se un empatx d’alcohol són la pressió del grup i la concepció que beure és sinònim de ‘passar-s’ho bé’. González explica que va ser el desafiament del grup el que va portar a la mort una nena de dotze anys per un coma etílic.  Durant un ‘binge drinking’ a San Martín de la Vega, a les celebracions de Halloween, la petita es va desplomar després d’haver consumit rom i vodka durant tota la tarda. El grup la va posar a prova: volien que s’acabés certa quantitat d’alcohol i ella va acceptar el repte.

Es tracta d’una barreja una mica diabòlica. S’uneixen la tolerància, la bona integració social i cultural de l’alcohol i el clima que permet de fer ‘binge drinking’ al carrer amb un patró diferent de la manera de beure mediterrània, que també era excessiva, però regular i diferent.  ‘Aquesta tradició és més anglosaxona: els consums es concentren en poc temps, dues o tres hores, fins i tot amb sentit instrumental, per a entrar en ambient, que tenen molt a veure amb la manera d’integrar-se en la diversió’, explica segons fonts oficials Fernando Cadaveira, catedràtic de Psicobiología de la Universitat de Santiago de Compostela  i Coordinador del grup d’investigació de Neurociència Cognitiva i Afectiva (Necea). Amb el seu equip investiga les conseqüències neurocognitives del consum intensiu d’alcohol (‘binge drinking’) en joves.

Tant Cadaveira com Romaguera y González insisteixen que les conseqüències de l’alcohol poden ser devastadores mentalment i fisiològica per a una persona que encara creix. ‘El patró de consum intensiu en joves a edat precoç afecta el cervell a nivell estructural i funcional’, assenyala l’últim expert en psicobiologia. Els afartaments etílics fan malbé la memòria, l’atenció, la capacitat per a prendre decisions i afavoreixen la impulsivitat i la depressió. I el més preocupant, diu Ana Romaguera, és que és més difícil fer-li creure a un jove que, si beu molt, quan tingui trenta anys possiblement tindrà un càncer al fetge. L’alcohol pot causar malalties, les més comunes a nivell digestiu, neurològic i cardiovascular, com la cirrosi apàtica o diversos tipus de càncers. Però també hi ha altres efectes: a nivell sexual pot causar impotència o infertilitat. Shakespeare ja afirmava que beure ‘fomenta el desig, però frustra l’execució‘.

A més, depenent del perfil psicològic que tingui l’adolescent, és possible que el consum puntual i intensiu d’alcohol el condueixi a alguna patologia: té més números d’acabar alcohòlic, però també es poden donar casos de trastorns emocionals o cognitius, com ara trastorns de personalitat. ‘Aquest és el cas de famílies desestructurades, persones amb risc d’exclusió social’, ressalta René González.

Què és l’alcohol?

Quan es parla d’alcohol s’inclou tot un rang de begudes la característica principal de les quals és que contenen alcohol etílic. És a dir, contenen etanol, que és una droga. Per tant, té una incidència directe en el cervell i provoca addicció.

Per una banda, trobem les begudes fermentades com el vi i la cervesa, que tenen algunes fruites i que tenen una graduació més baixa, del 5% al 15%. Per una altra banda, hi ha les begudes destil·lades, que provenen d’un procés de destil·lació dels beuratges ja fermentats, com per exemple el whisky, el rom i la ginebra. Aquestes tenen una graduació força més alta, d’entre 17 i 45 graus.

L’etanol deixa petjades per tot l’organisme

L’alcohol que s’ingereix per via oral primer s’absorbeix per l’estómac i corre fins a l’intestí prim. Després, s’infiltra a la sang i comença a afectar intensament el fetge, perquè aquest s’encarrega de filtrar-lo i quan n’hi ha molta quantitat se satura. La cirrosi succeeix després d’haver pres grans quantitats d’alcohol perquè el fetge, tot i haver crescut per a tolerar-lo, arriba un punt que perd la capacitat per a eliminar-lo. Després, l’alcohol acaba arribant al cervell alhora que deixa un rastre per altres òrgans, pels quals la substància va passant.

Inicialment, l’alcohol produeix una certa eufòria i desinhibició. Però a la llarga acaba sent una substància depressora del sistema del nucli central del cervell, produint somnolència i relaxació.  Afecta a l’atenció i provoca desconcentració, tot i que això varia depenent de les diferents concentracions que es troben a la sang. Quan el cos arriba a un estat d’apatia és quan es produeixen les llagunes mentals i la persona afectada no recorda  la situació viscuda.

El pes, el sexe, el menjar ingerit i la velocitat a què es beu determinen el nombre i el grau de les conseqüències. Les dones embarassades, els joves i la gent gran tenen llindars de tolerància molt diferents.

Però la ressaca és un indicador que l’alcohol no és en absolut saludable: l’etanol deshidrata l’organisme i el cervell. El mal de cap i els rampes musculars no són més que eines que posa a l’abast el cos per a poder rehidratar totes les fibres. I moltes ressaques deixen cicatrius perquè es produeixen les necrosis neuronals, les neurones van morint cada cop que l’etanol arriba al cervell.

Les solucions que proposen els experts i que ja s’estan aplicant són la conscienciació a través de l’escola, la publicitat i els mitjans de comunicació. Però, segons González, el vehicle d’aprenentatge més efectiu és el que duu a terme la família: ‘És important que els pares ensenyin a beure als fills, tenint en compte que a Espanya està normalitzat que als espais de sociabilització es prengui alcohol’. Si es nega l’existència de l’alcohol i es deixa al jove sol i sense armes davant d’aquesta substància, que és present pertot arreu en la cultura mediterrània, hi ha més riscos que no begui amb seny.