14.11.2023 - 20:12
|
Actualització: 14.11.2023 - 22:37
Dos germans bessons que van ser torturats a la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona ha presentat una querella per delictes de lesa humanitat. Les dues víctimes compten amb l’assistència jurídica del col·lectiu d’advocats Irídia i amb el suport d’Òmnium Cultural, l’Organització Mundial Contra la Tortura i les entitats de la campanya “Via Laietana 43”. Josep, també conegut com a Pepus, i Maribel Ferrándiz van ser detinguts el 1971, quan tenien disset anys, per militar a la Jove Guàrdia Roja, referent juvenil del Partit del Treball d’Espanya. Van ser retinguts trenta-dos dies a la comissaria, on asseguren que van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris.
La querella s’adreça al comissari en cap de la comissaria de Via Laietana en el moment dels fets, Vicente Juan Creix, a l’inspector en cap d’aleshores, Rafael Núñez Valverde, i a dos agents, Atilano del Valle Otero i Geuino Nicolás Navales García. Segons la denúncia, tots quatre estaven adscrits a la Sisena Brigada Regional d’Investigació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, també coneguda com a Brigada Político-Social.
La denúncia, que també inclou uns fets patits prèviament per Pepus Ferrándiz en una detenció prèvia el desembre del 1970 quan tenia 16 anys, afirma que les detencions dels dos germans es van produir “per motius polítics en un context de persecució per part de l’estat espanyol a totes les persones que es consideraven contràries al règim dictatorial imposat per Francisco Franco”.
La primera detenció de Pepus Ferrándiz va ser vinculada a la difusió de propaganda amb motiu del Consell de Guerra de Burgos de desembre del 1970. Va passar tres dies a la comissaria i després set dies a la presó Model. L’abril del 1971 va tornar a ser detingut, aquest cop amb la seva germana Maribel, al domicili familiar. Van ser retinguts tenta-dos dies a la comissaria de Via Laietana i un any i un mes a la presó, ella a la de Trinitat Vella i ell novament a la Model.
Membres de la Brigada Político-Social va irrompre a casa seva a les dues de la matinada i van registrar l’habitatge a la recerca de propaganda il·legal. Els bessons van ser detinguts al costat d’una vintena de membres més del Partit Comunista d’Espanya-Internacional.
Segons la querella, durant el període de detenció els germans Ferrándiz van ser sotmesos a diferents tècniques de tortura física i psicològica amb la finalitat d’extreure’ls informació sobre la militància política d’altres persones.
En el cas de Maribel, el relat de les tortures que inclou la querella narra condicions de manca d’higiene elevada a la cel·la i de mala alimentació. Era sotmesa a interrogatoris a qualsevol hora del dia en un despatx situat en un pis superior, de tal manera que les pujades i baixades continuades li van causar “una desorientació forçada i una desubicació espaciotemporal”.
Pel que fa al Pepus, també va passar els dies a la comissaria en una cel·la petita i humida. A diferència de la seva germana, que la compartia amb quatre persones, ell estava aïllat. La mala salubritat de l’espai i la mala alimentació eren circumstàncies que també l’afectaven. També com ella, Pepus va ser sotmès a interrogatoris continuats a qualsevol hora del dia, també en un despatx d’un pis superior per a desorientar-lo. En altres ocasions “el treien de la cel·la únicament per agredir-lo, sense que es produïssin interrogatoris”.
Enmig del període de reclusió a la comissaria va ser traslladat a una cel·la grupal. Allà, quan feia vint-i-un dies hi era, va iniciar amb altres presos una vaga de fam perquè els traslladessin a la presó, amb el convenciment que d’aquesta manera cessarien les tortures.
L’anunci de la presentació de la querella s’inclou en el marc de la campanya unitària ‘Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria’, que demana que la comissaria, definida pel col·lectiu com a “símbol de la tortura i la impunitat”, deixi de ser un espai policial per convertir-se en un centre de memòria.
