Bernat Capó, l’homenot que era de tots

Banderes a mitja asta i tres dies de dol oficial a Benissa en record de Bernat Capó, el fill il·lustre d’aquesta població de la Marina Alta, que s’ha mort a vuitanta-nou anys. El comiat públic es farà al Centre d’Art Taller Ivars. Capó va ser periodista i escriptor. I també regidor socialista a l’ajuntament del seu poble. Però sobretot va ser una persona fonamental en la reconstrucció cultural i lingüística del País Valencià. A banda les obres de creació, la seua contribució fonamental està en la recuperació de la tradició i la cultura populars. Sense eixir de la Marina, va treballar per a fixar el llegat de generacions anteriors per a traspassar-lo viu a les que vénen darrere.

Com una persona molt culta, un homenot de la Marina Alta, l’ha definit una altra escriptora, i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Carme Miquel. ‘Un home dialogant que es tractava amb tot el món i que va deixar una petjada que ningú no ha volgut esborrar del seu pas per l’ajuntament. És des d’allà que va promoure els premis literaris 25 d’Abril, uns dels més antics al País Valencià.’ Carme Miquel ha revelat que els seus amics escriptors li deien ‘el degà’. Per a ells era un referent. Capó anava a qualsevol acte cultural que es fes. I ha estat així quasi fins als seus últims dies. Carme Miquel destaca la seua feina com a periodista perquè sempre projectava al món la seua mirada tan acurada sobre la comarca.

Núria Sendra, editora d’Edicions del Bullent, que, juntament amb el seu pare, Gabriel Sendra, va impulsar el Premi de Cultura Popular Bernat Capó, ha explicat que la gran aportació de Capó va ser parlar del seu territori més proper en un llenguatge diferent. Pel que fa a la seua manera d’estar en el món, Sendra s’ha fixat el seu to irònic i mordaç. Era amant dels arrossos i de l’olla de polp, molt típica de Benissa. Recorda Sendra que l’any passat, quan els metges li van dir que la malaltia que tenia presentava un mal pronòstic, la va convidar a menjar una paella d’ànec. ‘Ens va rebre a peu dret, al carrer; no et podies fer a la idea que estava malalt.’

La periodista Maria Josep Poquet, que ha presentat els premis durant més de deu anys, també parla d’aquest sentit de l’humor. ‘Era un home molt divertit. En l’acte de lliurament dels premis, tot el món esperava la seua intervenció, perquè era molt brillant i molt ocurrent.’ En els darrers premis de cultura popular, el mes de setembre passat, es va ficar el públic a la butxaca explicant les facècies de la seua relació amb els metges i la malaltia. Poquet el titlla de formigueta, perquè ha anat fent aquesta feina que es veu poc, però que dóna tan bon resultat pel que significa de llegat per a generacions futures.

Aquesta visió de futur és el que li reconeix Josepa Caravaca, professora de l’Institut Josep Iborra, que va fer-ne una laudatio en l’acte de proclamació de fill predilecte de Benissa, el mes d’octubre passat. ‘El seu gran mèrit és saber veure en un moment determinat la necessitat de preservar la cultura popular, de posar-ho tot per escrit.’ Caravaca posa l’èmfasi en el fet que les persones de la seua generació no van accedir a l’ensenyament en català i per això té tant de mèrit tota la producció, tant literària com assagística, que ha confegit en el decurs dels anys.

Ramon Rosselló, professor de filologia catalana a la Universitat de València i benisser, ha posat el títol d’aquest article: ‘Era de tots’. Aquesta és la sensació que tenia ell quan era menut i veia Bernat Capó com un home a qui tothom volia saludar, amb qui tothom volia parlar i que, a la vegada, parlava amb tothom. ‘La figura de Bernat ha estat un referent pel que fa a la llengua i la cultura. Dius: quina sort, tenir una persona així en el poble!’. Rosselló també destaca aquesta manera que ha tingut de fer veure a la gent dels pobles de la comarca que allò que fan o que canten o que diuen és important i té un valor que no s’ha de perdre. I és un valor que va més enllà de la Marina i abraça tot el País Valencià. El professor ha recordat l’acte en què el van fer fill predilecte. La sala d’actes era plena de gent i de polítics de tots els signes. ‘Era de tots’, insisteix, perquè era capaç d’aplegar i de dialogar amb polítics de tots els signes. Era una figura de consens que ultrapassava els colors polítics. ‘Va aconseguir que la llengua i la cultura no fossen tema de conflicte manara qui manara a Benissa, i això que el Partit Popular hi ha manat durant molts anys.’

Abel Cardona, batlle de Benissa des de fa poques setmanes, ha dit que Bernat Capó personifica les arrels del poble. Les generacions més joves el veien com un avi. ‘Sou la Viquipèdia de Benissa’, diu que li deia. Cardona ha remarcat que la persona de Bernat Capó era indiscutible en tots els àmbits i també en l’acadèmic. La setmana passada, el rector de la Universitat d’Alacant va anar fins al poble per a imposar-li el Llorer d’Or, el màxim guardó de la universitat.

Heus ací un fragment del parlament de Bernat Capó, el 2015, en l’acte de lliurament del premi que porta el seu nom.