27.09.2021 - 16:00
|
Actualització: 27.09.2021 - 16:35
Els berlinesos han aprovat en referèndum, amb 56,4% dels vots a favor, i un 39% en contra, d’expropiar centenars de milers de pisos de grans propietaris. El Senat de Berlín, l’òrgan executiu que govern la ciutat, ara haurà d’elaborar una llei que permeti d’expropiar els pisos dels propietaris que en tinguin més de tres mil i fer que siguin públics. Les mesura hauria d’afectar uns 240.000 apartaments, és a dir, un 11% dels habitatges de la ciutat, i els impulsors consideren que així s’aturaria la gentrificació i l’augment del preu dels lloguers, que s’ha doblat en deu anys.
Segons argumenten els impulsors, la nova llei seria legal emparant-se en l’article 15 de la constitució alemanya, que estableix: “El sòl, els recursos naturals i els mitjans de producció poden ser situats sota un règim de propietat col·lectiva o de més formes de gestió col·lectiva per una llei que fixi la manera i la suma de la indemnització.” L’afectat principal seria l’empresa immobiliària Deutsche Wohnen, que té en propietat uns 113.000 habitatges a Berlín, però també repercutiria en més companyies com ara Vonovia i William Pears Group.
Per forçar la votació, els impulsors van recollir 343.000 signatures de ciutadans amb dret a vot a Berlín, el doble de les necessàries, fet que ja demostra el gran suport popular. En la votació feta aquesta diumenge, un 56,4% ha votat a favor i un 39% en contra i hi ha hagut un 75% de participació. Perquè la iniciativa tirés endavant, simplement calia que hi hagués més vots favorables que no pas en contra i que a favor n’hi hagi més d’una quarta part del cens. El sí ha superat aquest topall amb escreix. El quòrum necessari era de 611.900 vots i n’ha aconseguit 1.034.709, més d’un milió.
Una qüestió espinosa legalment…
El setembre de 2019, els assessors jurídics del parlament de Berlín van arribar a la conclusió que la proposta era compatible amb l’article 15 de la constitució alemanya. No obstant això, si s’aprova una llei d’expropiació, de ben segur que hi haurà molts obstacles, incerteses i molts recursos judicials en contra.
El Tribunal Constitucional alemany ja va intervenir en la qüestió l’abril proppassat i va declarar inconstitucional la decisió de la ciutat d’imposar un topall als lloguers perquè considerava que anul·lava la legislació federal sobre habitatge. En una línia similar, és possible que pugui deixar sense efecte una llei d’expropiació. Paral·lelament, hi ha una qüestió fonamental que és el preu d’expropiar. El Senat de Berlín calcula que pot costar uns 30.000 milions d’euros, mentre que els impulsors ho estimen en 8.000 milions.
La llei marca que ha d’haver-hi un reemborsament “just” i que, com a conseqüència, més enllà de privar de la propietat, no pot haver-hi un enriquiment ni un dany econòmic a les empreses. I ací entra la qüestió sobre què és just. Les autoritats, i òbviament les empreses, consideren que la indemnització hauria de ser el valor de mercat. En canvi, els impulsors consideren que hauria de ser un preu més baix. Un primer argument és que els habitatges ja s’han pagat més de cent vegades a través dels lloguers, i que “realment els pertanyen”. El segon argument, amb més força, és que les empreses en molts casos han obtingut els pisos a un preu molt més baix. Per exemple, la privatització per part de les autoritats berlineses de l’empresa pública GSW, que comptava amb 60.000 pisos, va fer que Deutsche Wohnen els aconseguís el 2013 per 450 milions d’euros, o sigui, uns 7.500 euros per pis. Per això, consideren que tampoc no seria just de pagar el valor de mercat per aquests habitatges.
La qüestió del lloguer s’ha agreujat a Berlín en gran part perquè d’ençà de la caiguda del mur, les autoritats s’han anat venent el parc d’habitatge públic a un preu més baix que no el que marcava el mercat. D’ençà del 1990, Berlín ha venut vora de 200.000 apartaments a fons de cobertura i empreses de capital privat. Ara com ara, un 80-85% dels berlinesos són llogaters, cosa que vol dir que l’augment dels lloguers afecta una immensa majoria.
… i políticament
Més enllà de les dificultats legals, també hi ha un seguit de dificultats polítiques, perquè hi ha una polarització forta sobre aquest afer. Un sondatge fet un mes abans de la votació revela que el suport a la proposta és majoritari entre els votants de l’Esquerra (90%) i dels Verds (64%) i, en canvi, s’hi oposen la major part dels de la CDU (74%), dels liberals de l’FDP (69%) i dels d’extrema dreta de l’AFD (57%).
Per part seva, els votants de l’SPD, el partit que ara governa l’estat, estan totalment dividits, amb un 43% a favor i un 41% en contra. La situació s’embolica si tenim en compte que l’SPD com a partit s’hi oposa, però, en canvi, dels seus socis de govern, l’Esquerra hi és totalment a favor i Verds tenen una posició més ambigua.
Molt probablement la coalició es mantindrà i seran els encarregats de tractar la qüestió. Després del vot favorable en el referèndum, encara hi ha molt recorregut polític. Pot ser que la llei romangui aturada al parlament, que sigui aprovada i que se solucioni als tribunals o fins i tot que el Senat de Berlín simplement faci servir el resultat per negociar i obtenir concessions dels propietaris. Tot i la incertesa que encara hi ha, de ben segur que la votació suposa un precedent important arreu d’Europa, amb un vot favorable a una iniciativa que vol resoldre radicalment un maldecap que afecta els habitants d’arreu que han de pagar un lloguer com més va més alt i que no sembla que s’aturi
