Berga, la Gàl·lia on la CUP vol revalidar el mandat per tercera vegada

Berga fa bona aquella afirmació, que barreja la saviesa popular i la ciència política d’estar per casa, que sosté que les eleccions municipals tenen la seva idiosincràsia local. En les eleccions del 2019 la CUP va rebre un revés de l’electorat en termes globals. Va perdre prop de 100.000 vots respecte del 2015, desenes de regidors i va rebre un toc d’atenció que la va fer deixar sense representació en grans ciutats com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet o Lleida. També van perdre presència a Tarragona, Reus i en poblacions on es presentava amb candidatures locals, entre les quals, Girona, Badalona i Cerdanyola del Vallès. Però a la capital del Berguedà va succeir tota la contrària. Montse Venturós va sumar dos regidors més, va vorejar la majoria absoluta i va convertir Berga en la particular Gàl·lia de la CUP.

Amb aquests precedents, la CUP lluitarà per la tercera reelecció a Berga, però aquesta vegada, sense Venturós, que en va ser la cara visible en les anteriors eleccions. A mig mandat, el 2021, va plegar de la batllia per una depressió i la va substituir Ivan Sànchez, que serà el cap de llista de la CUP en les eleccions del 28 de maig. El seu principal envit serà mantenir el nivell de fidelització que havia assolit la seva predecessora. Venturós, gràcies al seu carisma i la lluita decidida contra la repressió de l’estat espanyol, va aconseguir altes quotes de protagonisme polític. I la simpatia per ella va esdevenir transversal entre molts electors quan va esdevenir el primer càrrec polític de Catalunya de ser condemnat. En el seu cas, per haver-se negat a despenjar l’estelada de l’Ajuntament de Berga.

Això li va valer la inhabilitació com a batllessa durant sis mesos. El partit no va voler posar-hi cap substitut, en desacord amb la sentència. L’abril del 2019 es va acabar la seva inhabilitació, un mes després es va presentar a la reelecció i va assolir uns resultats històrics. Va passar de sis regidors a vuit, a tan sols un de la majoria absoluta, i va superar el 40% dels vots. No hi va haver acord amb cap altre partit i Venturós va començar el segon mandat amb un govern de la CUP tota sola i va prometre el càrrec per la República Catalana.

Però el maig del 2021 va posar punt final a la batllia amb l’objectiu de superar una depressió. Una notícia que va servir per a visibilitzar la importància de la salut mental, tal com va fer un any més tard la dirigent de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi.

El tinent de batlle, Ivan Sànchez, va agafar les regnes i d’ençà d’aleshores s’ha erigit en cap de la CUP al municipi. Durant aquests dos anys, ha pogut construir un perfil propi. Ell va ser una de les veus que més va protestar contra la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern Pirineus-Barcelona 2030 perquè el govern havia ideat una consulta vinculant que n’apartava les comarques del pre-Pirineu, com el Ripollès i el Berguedà.

El principal rival a les urnes és previst que sigui Junts per Berga, que en les anteriors eleccions es va consolidar com a segona força amb sis regidors. El cap de llista, Ramon Caballé, també debuta com a candidat, en substitució de Ferran Aymerich. A mig mandat, Junts va veure com la CUP arribava a un pacte amb ERC, que té dos regidors, per tal de tenir majoria absoluta i superar el blocatge de moltes iniciatives.

L’oposició critica que el pacte no ha servit per a projectar la nova estació d’autobusos que necessita la ciutat, que no s’han aconseguit subvencions per a millorar la residència municipal, i que tampoc no s’ha dignificat el barri vell, on hi ha molts edificis en mal estat. També assenyalen que no s’ha aplicat correctament el sistema de recollida porta a porta. Tot i que Berga s’ha convertit en la ciutat més gran de Catalunya d’implantar-lo, molts comerciants del barri vell s’han queixat de la brutícia que es veu en alguns carrers, atès que molta gent treu la brossa on no toca i quan no pertoca.

Menys deute, més Patum

La CUP culminarà la segona legislatura havent aconseguit de reduir el deute de la ciutat. Aquest era el principal objectiu de la formació quan va entrar al consistori el 2015, on es va trobar un forat de vint milions d’euros després d’anys de govern de CiU: “Hem aconseguit passar dels 20 milions de deute als 6 milions, això significa una reducció de 14 milions d’euros. En altres paraules, vol dir que la ciutat no ha pogut fer inversions per valor de 14 milions d’euros, que s’han hagut de destinar a la banca, o que cada berguedà ha pagat uns 840 euros. La ciutat ha pagat un preu altíssim pel descontrol financer.”

L’altre gran afer de la ciutat és la Patum, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat d’ençà del 2005. Els governs successius de la ciutat havien lamentat el poc finançament que rebien de la Generalitat i l’aportació variava cada any. En aquest sentit, Sánchez es podrà presentar a les eleccions havent assolit un acord amb la Generalitat, que enguany destinarà 125.000 a la Patum 2023. És un 25% més que l’any passat. Aquest augment respon a un conveni de col·laboració signat l’any passat i pel qual el Departament de Cultura es va comprometre a subvencionar la festa amb una aportació mínima anual de 100.000 euros.

En clau Patum, l’ajuntament també ha batallat per aconseguir un museu temàtic sobre la festivitat a l’edifici de l’Ateneu i que seria un reclam addicional per a la ciutat. Per això ha demanat tres milions d’euros als fons Next Generation, però de moment el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyol ho ha rebutjat. Amb tot, el consistori no dóna per tancada la porta.

Ivan Sànchez i Ramon Caballé no són els únics candidats que debuten a les eleccions. ERC, el soci de la CUP d’ençà de mig mandat i que té dos regidors, també presenta un nou cap de llista. És Moisès Masanas, batlle de Saldes les dues darreres legislatures, però que resideix a Berga. El darrer grup del consistori, el PSC, amb un regidor, torna a presentar Abel Garcia, actual vice-president del Consell Comarcal del Berguedà. En Comú Podem i el PP, que no va obtenir representació, també es tornen a presentar a les eleccions, igual com la formació Berga Grup Independent. Per la seva banda Decidim Berga i Primàries han descartat finalment d’afegir-se a la cursa electoral perquè no han trobat prou candidats.