05.11.2022 - 21:40
Finalment, el 27 d’octubre Elon Musk va prendre el control de Twitter després d’un llarg periple. El vespre abans, amb tot tancat, Musk mateix es va presentar a les oficines centrals de Twitter al seu estil: hi va entrar carregant una aigüera de porcellana. Una referència humorística al fet que en el passat havia dit que més de la meitat de piulades les feia d’un tron de porcellana estant, en al·lusió a la tassa del vàter. Tot seguit, va acomiadar expeditivament els directius de la companyia i el consell d’administració. I, uns dies més tard, ha començat a acomiadar el 75% de la plantilla, amb l’argument que la companyia té dificultats econòmiques greus.
Mentrestant, va anar criticant durament certs mitjans de comunicació i grups d’esquerres, d’una manera absolutament impròpia per a un alt directiu. A més, va anunciar una nova política de subscripció a la xarxa social, cosa que ha causat força rebuig entre alguns usuaris. Malgrat tenir el suport de Jake Dorsey, el fundador de Twitter retirat de fa temps, sembla que Elon Musk s’ha posat tothom en contra en tan sols uns dies. Quins són els plans de futur per a la companyia? Tot seguit, mirem de donar context a les primeres accions del magnat i en què es podria transformar la xarxa social.
Twitter, una companyia que perd diners
Aquests primers dies d’Elon Musk al capdavant de Twitter han donat moltes imatges que han sobtat força gent, però que es poden entendre si es coneix el personatge i la seva trajectòria personal. En primer lloc, cal tenir en compte que el magnat d’origen sud-africà té la síndrome d’Asperger. Els qui tenen aquest trastorn poden tenir dificultats d’interacció social, comunicació verbal i manca d’empatia. Juntament amb la seva extraordinària intel·ligència, fa que moltes de les seves “bromes” no siguin ben rebudes. Musk, d’una altra banda, és un gran seguidor dels memes, les imatges amb frases humorístiques que tenen una profusió especial a Twitter, i de les bromes elaborades. Una de les quals va ser aquests dies: un dels principals mitjans de comunicació nord-americans (CNBC) va entrevistar en directe dos treballadors que acabaven de ser acomiadats de Twitter. “No sabem com arribarem a final de mes”, deien entristits davant les càmeres mentre sostenien una capsa de cartó amb les seves pertinences, després de reconèixer que eren admiradors d’Elon Musk i tenir fins i tot un Tesla. Ara, no eren ex-treballadors de Twitter sinó dos bromistes sense cap relació amb la companyia, cosa que Musk va aprofitar per fer-ne befa a la xarxa social (“Una de les millors bromes mai vistes”) i per tornar a criticar els mitjans de comunicació (“periodisme excels per part de CNBC”).
Aquestes expressions públiques, impròpies d’un alt directiu, mostren una de les altres facetes de l’emprenedor nord-americà. Més d’una vegada ha manifestat que no li agraden els directius que provenen d’escoles de negocis, i públicament s’hi ha referit amb menyspreu, fins i tot dient que els detestava. Ell mateix es defineix més com un enginyer que no pas un directiu. Sovint diu que es troba més còmode repassant codi de programació amb uns altres enginyers no pas en reunions amb alts directius. De fet, Musk va començar la carrera d’emprenedoria el 1995, quan va fundar, amb el seu germà Kimbal, la companyia d’internet Zip2, que venia guies turístiques a mitjans de comunicació.
Sovint ha explicat que en aquesta època s’adormia davant l’ordinador després de jornades maratonianes de programació. Més tard, va fundar X.com, la companyia que més endavant esdevindria PayPal. Malgrat que a molta gent li sobti que el magnat de Tesla i SpaceX hagi comprat una companyia d’internet com ara Twitter, Musk es va fer a si mateix en els negocis d’aquest sector. Tot plegat és una altra de les imatges que va voler donar el dia de l’aigüera a la seu central. Es va reunir amb els enginyers de Twitter informalment i fent broma, de tu a tu, i no pas amb els seus alts directius.
Amb aquest rerefons és fàcil entendre per què el primer dia va acomiadar el director executiu de Twitter, Parag Agrawal. Havien tingut unes quantes converses en què Musk li reclamava de tractar amb algú amb qui poder parlar del codi de Twitter, mentre que Parag reconeixia que ell no ho podia fer directament, però sí trobar algú si li explicava detalladament què volia. En l’acord de compra s’havia inclòs tant aquest acomiadament com el de tot el consell d’administració. Això té a veure amb una de les altres obsessions d’Elon Musk: que una companyia sigui totalment privada i que no cotitzi a borsa públicament.
Entrar a borsa és una estratègia habitual de les empreses per aconseguir finançament. A canvi, els fundadors perden el control absolut de la companyia en favor dels nous accionistes, s’ha de formar un consell d’administració, emetre informes públics periòdics de la situació de la companyia i tenir el control de les autoritats borsàries. Això fa que la companyia se sotmeti a l’escrutini públic, cosa que pot desencadenar crisis de cotització borsària que poden no tenir res a veure amb el funcionament de l’empresa i perjudicar-la molt. SpaceX continua essent totalment privada, però Musk va haver de treure Tesla a borsa. Més tard va provar de tornar-la a fer privada, però, a banda de fracassar, va ser penalitzat per les autoritats borsàries nord-americanes.
Amb la compra de Twitter, ha assolit allò que no va poder fer amb Tesla: la companyia ha sortit de la cotització borsària. De manera que el consell d’administració ja no era necessari, i el magnat pot fer tots els canvis que vulgui, sense haver de donar explicacions a cap autoritat. Canvis profunds que són necessaris, perquè la companyia continua perdent diners. Per aquest motiu, Elon Musk ha pres una decisió dràstica: acomiadar al 75% de la plantilla: passarà de 7.500 treballadors a 2.000, i es basarà en l’activitat més recent del codi de programació de Twitter. Si darrerament no has fet cap contribució significativa al codi, no ets necessari, aquest és el seu raonament.
No és res nou en l’emprenedor: a Tesla ha fet uns quants acomiadaments significatius, especialment de directius. A Twitter vol aplicar el mateix principi: aturar la sagnia econòmica per conservar els elements que funcionen. “Respecte de la reducció de la plantilla, malauradament no hi ha cap més opció quan la companyia perd quatre milions de dòlars el dia”, ha dit fa poques hores. De moment, ha causat una demanda col·lectiva d’uns quants treballadors per no haver anunciat els acomiadaments amb els dies per avançat que requereix la legislació laboral nord-americana.
Twitter blau, publicitat i la revolta dels usuaris
En aquest context de retallada dràstica de despeses i d’augment dels ingressos ha arribat un canvi important en la subscripció de Twitter. Si bé la xarxa social es pot usar de franc arreu, disposava d’una versió de pagament als EUA, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, coneguda com a Twitter Blue (Twitter blau), pel color del logotip que obtenia públicament l’usuari al seu compte. El principal avantatge és l’autentificació de la persona o companyia, per evitar suplantacions. Fins ara no tothom podia disposar del logotip blau. El compte havia de ser autèntic, notable i actiu. Una de les crítiques era que havia creat una xarxa social amb dues classes, amb una elit separada del poble. Elon Musk vol que tothom pugui accedir al Twitter blau, pagant vuit dòlars mensuals, a fi d’augmentar els ingressos. I ha estat molt gràfic al respecte: “El sistema actual de senyors i pagesos de Twitter per a qui té una marca blava o no és una merda. Poder al poble! Blau per vuit dòlars el mes.” La mesura encara no s’ha aplicat als països en què ja s’ofereix el Twitter blau i no sabem quan arribarà al nostre país o quins serveis podria incloure. Tanmateix, alguns dels usuaris blaus actuals no han rebut bé el canvi. Per exemple, quan d’entrada es va parlar d’una quota mensual de vint dòlars, el famós i multimilionari escriptor Stephen King va reblar: “Vint dòlars mensuals per mantenir el meu logotip blau? A la merda, són ells els qui m’haurien de pagar.”
La subscripció també ha estat molt criticada per uns altres usuaris i per raons més de fons. Al més pur estil meme, s’ha dit que es passava del “Free Speech” (llibertat d’expressió) al “Fee Speech” (expressió de pagament), fent un joc de paraules en anglès. Val a dir que res fa pensar, si més no de moment, que Twitter deixi de ser de franc, sinó que oferirà serveis addicionals per una subscripció mensual, una estratègia seguida per molts webs actualment. Musk també ha apuntat que això els permetria de ser més lliures de la publicitat. Sense intenció de renunciar-hi, vol fer que la xarxa social tingui menys publicitat i especialment que sigui realment significativa per als usuaris. Fins i tot ha apuntat que, si es fa bé, pot ser informativa.
Tanmateix, això no ha agradat a tothom. Sectors anticapitalistes, contraris a tota publicitat, han fet una campanya a la xarxa social en què demana que tothom bloqui els comptes dels anunciants que es mostrin, i no solament dels que no ens interessin. I justament aquests dies Twitter ha patit una baixada molt significativa d’ingressos publicitaris. Musk mateix ho ha atribuït a grups d’activistes: “Twitter ha tingut una caiguda en massa dels ingressos, a causa de grups d’activistes que pressionen els anunciants, tot i que no ha canviat res amb la moderació de continguts i hem fet tot el possible per apaivagar els activistes. Un gran embolic! Proven de destruir la llibertat d’expressió als Estats Units.” I tot plegat ens porta al que potser és l’inconvenient principal de la compra de Twitter.
Twitter, una plaça mundial en què no tenen cabuda els extremismes
Entre la multitud de frases enginyoses que es diuen aquests dies a la xarxa social, en destaca una: “L’inconvenient de Twitter no és d’enginyeria, és polític.” Una crítica als canvis que l’Elon Musk enginyer introdueix i que resulten naïfs d’un punt de vista polític. Més enllà de teories de la conspiració, la realitat és que molts anunciants s’han fet enrere arran del perill que Twitter comenci a donar veu a opinions extremes i racistes, atès que s’han acomiadat equips sencers dedicats a la moderació i filtratge de continguts, amb els quals Musk havia estat públicament molt crític en el passat.
De fet, va fer servir un dels seus arguments grandiloqüents per justificar la compra de Twitter: salvar la democràcia i la llibertat d’expressió. Vol que Twitter sigui una plaça pública mundial en què tothom pugui expressar-se lliurement, tingui la ideologia que tingui, lluny de les urpes del poder. Posició que després ha matisat: cal complir la legislació de cada país. Això posa en dubte el principi general, atès que en els estats autoritaris i les dictadures, la legislació oprimeix ciutadans, minories nacionals i grups com ara els homosexuals i transsexuals, i la seva llibertat d’expressió.
Segurament Musk diu això pensant estrictament en el clima polític dels EUA o, més en general, en les democràcies occidentals. Al parer seu, l’espai públic és dominat per veus extremistes i minoritàries, tant de l’esquerra com de la dreta. En aquest sentit, voldria transformar el funcionament de Twitter perquè les veus no extremistes s’hi sentin còmodes i dominin el gruix de la “conversa mundial” que proporcionaria la xarxa. El 28 d’octubre va anunciar que es crearia un consell de moderació amb punts de vista molt diversos, i que no es prendria cap decisió important sobre contingut o restauració de comptes abans no fos format.
La tornada de Donald Trump és una de les grans qüestions. Va ser expulsat de la xarxa social després de l’assalt al Capitoli dels Estats Units, esperonat a Twitter. Elon Musk ha deixat la porta oberta a aquesta possibilitat. Per contra, el magnat ha estat sovint crític amb veus de l’esquerra, que considera que dominen l’espai públic i adopten posicions extremistes. Entre més gent, se les ha tingudes amb Alexandria Ocasio-Cortez, l’activista i política del partit demòcrata coneguda per les seves posicions d’esquerres. Quan Ocasio-Cortez va criticar que la nova subscripció implicaria una reducció de la llibertat d’expressió, Musk li va respondre: “S’agraeix el teu comentari, ara paga vuit dòlars.” Més tard, Ocasio-Cortez ha dit que havia tingut represàlies indirectes al seu compte de Twitter, fet que Musk ha negat a la seva manera.
Si Elon Musk no fa gaire amics entre els polítics d’esquerres, tampoc no es pot dir que els faci entre els mitjans de comunicació. En el passat, ha estat molt crític amb The New York Times, i l’ha acusat de difondre notícies falses sobre ell i les seves companyies. Mentre que del britànic The Guardian ha arribat a dir: “Solia tenir un equilibri (moderadament d’esquerres) i integritat, però ara és una màquina de propaganda de l’extrema esquerra. Espero que algun dia torni on era.” Una altra de les pretensions de Musk és que Twitter sigui la font d’informació més fiable per als usuaris, un menysteniment per als mitjans de comunicació. Tot plegat fa que hi hagi qui diu que les formes i el discurs de Musk d’aquests primers dies al capdavant de la xarxa social recorden formes personalistes i autoritàries més pròpies de gent com ara l’ex-president Donald Trump que no pas de les d’un salvador de la democràcia i la llibertat d’expressió.
Recapitulem els plans d’Elon Musk. Primer de tot, vol aturar les pèrdues econòmiques de Twitter, fent allò que calgui. D’acomiadar bona part de la plantilla a canviar els esquemes d’obtenció d’ingressos i confiar més en els usuaris i menys en la publicitat. Tot seguit, crear un ambient en què el discurs públic no sigui dominat per veus extremistes, pensat especialment en el context nord-americà. I, finalment, el seu projecte personal de transformar Twitter perquè esdevingui “l’aplicació de tot”. Bo i seguint l’exemple de la xinesa WeChat, que permet de fer qualsevol activitat, de comprar al supermercat a reservar un taxi, agafar el transport públic o demanar hora al metge. Tanmateix, a hores d’ara, hi ha una preocupació més a curt termini: quants dies podran resistir, tant Twitter com Elon Musk, el nivell de crítica social i escàndol que hi ha? De moment, recuperem una altra de les frases que s’han dit aquests dies: “A Twitter, hi som per a aprendre, no per a discutir.”