Benvinguts a les neurofalles!

Són falleres, són científiques i han trobat la manera de combinar totes dues passions: Yolanda Campos i Lucía Hipólito, investigadores a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València (UV), somriuen satisfetes quan presenten al món el llibret de la Falla Plaça Jesús. No ho sembla, un llibret de falla. Però ho és. Tampoc el monument que cremaran enguany no sembla gens típic. I què?

‘Hem decidit d’ampliar la part cultural de la festa. Perquè, a més a més, xales moltíssim quan la tens, aquesta part’, ens explica Campos: ‘I el barri ja està acostumat a les activitats culturals que fem des de la falla: exposicions música en directe… o divulgació científica.’ Com que la Setmana Mundial del Cervell coincideix amb la voràgine fallera, i com que dins aquest remolí amb prou feines si hi ha espai per a res més, han decidit d’aplicar la màxima famosa: si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi. Encara que, en aquest cas, el terme ‘enemic’ no sigui gens exacte.

Neurofalla
El món de les falles es mou i transgredeix i evoluciona. La gent d’aquesta petita falla del barri de Jesús, a València, ho han vist clar de fa temps i han esdevingut pioners en la normal incorporació de la divulgació científica a la festa. Enguany, han fet una passa més enllà i hi han dedicat el monument sencer: les neurones en són absolutes protagonistes.

El procés ha estat senzill i participatiu, relata Campos: ‘Els fallers pensem quins projectes volem fer, els presentem a la junta i tota la gent de la comissió decideix quina proposta tira avant.’ La neurofalla va guanyar la partida i des d’avui ja la tenen plantada i esperant la cremà. És obra de Ramon Solaz, i també ací ha entrat en joc la col·laboració sinàptica: ‘L’artista faller no vol ser únicament constructor d’un projecte que no és seu –raona Campos–, de manera que hi hem tingut molt de contacte i, al mateix temps, hem respectat la seua llibertat creativa. Ha estat una combinació que pense que ha donat bons fruits. Ell també s’ha animat i diria que està content d’haver creat una falla diferent de la de la majoria de comissions.’

Per acabar de reblar el clau, l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i Comunicació (IRTIC) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV) han creat l’aplicació mòbil Synapsis UV-FPJ que empra la realitat augmentada per interactuar amb el monument. Amb aquesta aplicació es pot explorar el cervell virtual que conté la neurofalla i trobar-hi informació sobre les darreres descobertes neurocientífiques.

Sinapsis
El llibret és la publicació anual que edita cada falla, i on n’hi ha l’explicació, junt amb articles de divulgació de la festa, el programa d’actes, els reconeixements i més. Sempre n’hi ha que es destaquen, per la qualitat dels texts, per la documentació, per l’originalitat. El de Plaça Jesús és força atípic, enguany. De fet, pren el format de les publicacions científiques, amb el mateix sistema de numeració de les pàgines i un dossier complet sobre el cervell. ‘Sinapsis’, n’és el títol, i aplega articles sobre les aportacions de Santiago Ramón y Cajal a la neurociència moderna (de Laura López-Mascaraque, investigadora principal de l’Instituto Cajal-CSIC), sobre l’Alzheimer (d’Ana Lloret, professora de fisiologia) o sobre les addiccions (del professor de farmàcia Luís Granero o de la biòloga Oihana Iturbide), entre molts més. Al capdavall, tal com escriu Lucía Hipólito a l’editorial del llibret, tot citant un omnipresent Ramón y Cajal, cal ‘sacsar enèrgicament el bosc de les neurones cerebrals endormiscades; cal fer-les vibrar amb l’emoció de la novetat i infondre’ls nobles i elevades inquietuds’.

‘Neuromascletà’
És el tercer any consecutiu que es fa i cada vegada té més èxit. Si la mascletà condensa, en un grapat de minuts, petards i coets i fum en intensitat creixent, a la Falla Plaça Jesús hi celebren també, i aviat serà tradició, la neuromascletà: una concentració de tallers i xerrades sobre el cervell, obertes a la participació del veïnat, amb voluntat divulgativa i ponents de primer ordre.

L’envelat d’aquesta falla, per tant, a més dels xeflis habituals de la setmana de festa, acollirà, el 16 de març, la marató cerebral: un seguit de tallers i conferències a peu de carrer (a peu de falla, literalment) per contemplar ‘el cervell en cinemascop’, saber si veiem la realitat o si el cervell (el nostre, és a dir, nosaltres mateixos) ens enganya, o per entendre la figura de Ramón y Cajal com a ‘pirotècnic de la neurociència’. Tot, en formats breus, pam!, entenedors, patam!, i amb voluntat d’incitar la participació, paratatatam!, a moltes veus, tam!

Falla immaterial
I més ciència encara, i en col·laboració: una falla que no queda limitada, expliquen, per les lleis del món físic: ‘És ubiqua, és anònima, és oberta i és dinàmica. La Falla Immaterial aprèn de tu i s’autoconstrueix. Si hi interactues no hi ha marxa enrere: ja formes part de la Falla Immaterial!’ És un espai virtual, colorista, disruptiu, tecnològic que ha crescut de les interaccions i que la nit de Sant Josep es consumirà, com la resta, a l’hora de la cremà. Però sense fum.

Ho han impulsat des de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la UV: uneix ciència de dades i tradició fallera i alça ‘les primeres falles de la història fetes per una intel·ligència artificial’. És un projecte de ciència ciutadana, és a dir, que proposa la participació altruista de la població en una investigació científica i que, per tant, tal com diuen els responsables, al mateix temps que proporciona dades experimentals, ‘genera una cultura científica en la societat’. Empra algorismes automàtics d’anàlisi de dades i mostra ‘les paraules, les emoticones i les fotografies que els participants han compartit amb més freqüència a Twitter’. I es va alçant el monument, bo i combinant-hi blocs de continguts.

Hi ha dues maneres de dur a terme la tradicional cremà, quan arribi el moment: la via particular i analògica, bo i seguint les senzilles instruccions que especifiquen ‘imprimeix i crema’, o la via col·lectiva i immaterial, que és contemplant la cremà virtual que arribarà aquest 2018 com ja ho va fer l’any passat.

En tot cas, tant aquesta falla immaterial com la neurofalla són projectes raonats, col·lectius i en fan bandera. Ho explica el president de la Falla Plaça Jesús de manera ben sintètica: ‘La paraula sinapsi ve de sinapteina, que Charles Scoot Sherrington i col·laboradors formaren amb els termes grecs sin-, que significa “junts”, i haptenia, és a dir, “amb fermesa”.’ I d’això es tracta.

Us heu quedat amb ganes de saber més sobre les Falles 2018. Descobriu la guia bàsica que hem fet de les falles d’aquest any.