25.01.2018 - 02:00
Ja la tenim aquí: 721 dies després de l’estrena del primer episodi de Nit i Dia, per fi arriba una sèrie nova de trinca al prime time de TV3. Després de 2 anys de segones temporades, la novetat absoluta torna a accelerar els batecs de l’espectador tevetresí. Però tots sabem que una comèdia catalana sense Joel Joan al capdavant significa territori desconegut i posa en guàrdia la nostra propensió al catastrofisme. Què podem dir de Benvinguts a la família, la nova sèrie de Pau Freixa i Ivan Mercadé?
Primer episodi ple d’idees bones i arriscades, però tan difícils de reconciliar com la definició que la sèrie fa de si mateixa: “una comèdia negra per a tots els públics”. Hi ha coses que no poden ser i que a més són impossibles, però Benvinguts a la família demostra que des del sofà de casa podem obtenir un plaer exòtic veient com els guionistes intenten quadrar el cercle. I és que ahir vam riure molt, sobretot quan la història es posava estrafolària, però també vam destrempar-nos profundament cada vegada que la trama es rendia a la moralina més carrinclona.
La tensió creativa que resulta d’intentar barrejar extrems antagònics arriba al zènit en el duet que formen les dues actrius alfa de la sèrie: l’Àngela (Melani Olivares), i la Victòria (Yolanda Ramos). Mentre que la soferta mare de família postmoderna suporta el pes de la versemblança narrativa, la madrastra vodevilesca flota més enllà del bé i del mal, capaç de fer-nos petar de riure a voluntat, sobretot amb aquella rialla que s’escapa en forma d’esbufec àton (uf). L’una es mou entorpida per codis morals perfectament reconeixibles que ens conviden a l’admiració, i l’altra fa i diu el que li surt de la costura dels leggins.
Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura.
