09.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 10.06.2018 - 20:52
Han estat anys d’espera. Anys llargs i difícils sense els mitjans públics que calen a una societat moderna. Anys llargs i difícils, també pel forat profund que representava no tenir-los i per com van ser destruïts pel PP. Finalment, la televisió pública valenciana renaix de les cendres i avui, 10 de juny de 2018 comença a emetre À punt, una televisió que cal esperar que ben aviat es puga veure també en la resta del país.
Per sumar-se a la celebració i la benvinguda de la televisió impulsada per la Generalitat Valenciana, VilaWeb ha demanat com ho viuen i ho veuen representants de les altres institucions del país i d’un grapat de persones que en seran els seguidors més diligents i segurament també més crítics, representants de la cultura i la societat valencianes.
Andreu Manresa, Director general d’IB3
És un gran invent. Salud emocionat i al·ludit com s’obrin les finestres i els miralls perquè la vida dels valencians s’assembli ara més a la seva realitat, que es reconeixerà moderna i tradicional, en la seua llengua i en mirades directes.
À punt, crec que reviu per a projectar-se de bell nou en un món globlal, per un nous temps digitals i multimèdia, més enllà dels mitjans de masses històrics del sistema dels electrodomèstics clàssics i el paper de diari de sempre, tots en crisi i dubtes.
No oblid que és una ‘renaixença’ simbòlica, com a periodista que ara fa de gestor de la radio-televisió de les Illes Balears IB3, tota en català, trob que és un fet de modernitat i un repte més enllà de la restitució sobre un desert secorrat per la destralada del tancament del Canal 9 (una desfeta civil, cultural, laboral i periodística).
Bon dia, bon vent, ventura i llarga vida per la barca nova d’À punt, la radio-televisió pública dels valencians i en valencià. Ens teniu aquí devora, a prop i còmplices en un espai comunicacional comú, per allò que calgui. Ens hi veurem, de segur.
Vicent Sanchis, Director de TV3
Bentornada Televisió Valenciana!
La necessitat recupera l’òrgan i el País Valencià necessita mitjans cohesionadors, dignes i dessatel·litzats.
Que no siga res! Sort i encert a tots els quie la feu possible!
Enric Morera, president de les Corts Valencianes
1.655 dies sense Ràdio i Televisió Pública Valenciana. Una anomalia que s’acaba amb À punt. Ja era hora. Recuperem un instrument clau per a les indústries culturals i l’autoestima com a poble.
Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya
El començament de les emissions regulars d’À punt és una bona notícia per als valencians i valencianes, però també per a tots els ciutadans dels Països Catalans. És un pas important per a la dieta informativa i comunicativa al País Valencià i és un avenç significatiu en l’establiment d’un espai de comunicació compartit. Ara cal avançar amb decisió cap a la reciprocitat plena. Tota ampliació d’oferta, si és de qualitat, és molt positiva per a formar ciutadans lliures. Si aquesta oferta és en la llengua que compartim, la notícia és molt més bona encara. Enhorabona per la posada en marxa. No cedim mai més en la llibertat d’informació que és, en definitiva, el pilar fonamental de la qualitat democràtica de qualsevol societat. Bona feina!
Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya
El meu desig perquè À Punt tingui el màxim d’encerts com a televisió pública i en la nostra llengua. Tant de bo que contribueixi a través de la llibertat d’informació i opinió a enriquir les relacions entre els territoris de parla catalana, a la seva fraternitat i a la democràcia.
Fanny Tur Riera, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears.
El dret de la informació com a compromís irrenunciable d’una societat amb present i futur. La llibertat com a força dels mitjans de comunicació. Periodisme rigorós que vol posar ales als mots. Premsa plural, essència i color de la democràcia. La imatge i la notícia, eines valuosíssimes al servei de la veritat. El debat d’idees com a metàfora del pensament plural. Neix un nou mitjà en el qual podem materialitzar tots aquests principis irrenunciables. À punt per a un nou projecte de televisió pública, de qualitat i de país. Una nova oportunitat per a cosir aliances i complicitats entre territoris amics. Llarga i profitosa vida. Benvinguts.
Laura Borràs, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya 
Avui és un dia feliç perquè tornem a tenir Televisió al País Valencià i això és un motiu d’il·lusió i d’alegria. Del punt de vista estrictament cultural espero que la televisió del País Valencià, així com de totes les televisions públiques del territori, com a mitjà fonamental que són i amb el poder que tenen, amb la cultura en totes les seves manifestacions, de la popular al cinema, sigui un objectiu de divulgació i difusió prioritari. És fonamental que totes les televisions incorporin la que és en la nostra llengua perquè doni visibilitat a les manifestacions culturals i a la realitat lingüística que compartim cada vegada més i més persones.
Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià
L’inici de les emissions d’À Punt és una oportunitat decisiva. Primer, perquè recuperem la ràdio i televisió valencianes en llengua pròpia, amb tot allò que implica també per a la percepció del país dels valencians: tenim finalment un mitjà públic en valencià que, a més, farà notícia de la nostra realitat. Segon, perquè és la base necessària per a posar fi a la desconnexió forçada de TV3 i Catalunya Ràdio i executar l’acord de reciprocitat aprovat pel ple de les Corts. És un compromís electoral dels partits del Govern.
Però també és un repte, perquè cal fer una ràdio i televisió modernes, amb capacitat de connectar amb la majoria de la societat, i oberta la realitat del món sencer des d’una perspectiva pròpia. En definitiva, els valencians necessitem una televisió normal i no una televisió regional.
Ferran Garcia, secretari de Cultura i Política Lingüística de CCOO-PV
La graella presentada per À punt Mèdia per a la recuperació de la TV autonòmica pública va mostrar diversos apunts ben prometedors de què ha de ser un mitjà de comunicació públic valencià: predomini de la llengua pròpia, trets culturals que mostren la nostra història, interès per tots els indrets del País Valencià i una forta empenta i aposta per la producció artística i audiovisual del nostre territori. Si aquestes impressions es converteixen en una realitat consolidada serà una bona notícia per a una nova televisió al servei de la ciutadania. Romandrem atentes a les nostres pantalles per gaudir i exigir informació veraç i plural, ús i promoció del valencià i programació cultural de qualitat. La televisió que volem és valenciana, parla valencià, és pública i de qualitat; no ens podem permetre tornar a perdre-la.
Martí Domínguez, biòleg i escriptor
Recorde el dia que va aparèixer al meu televisor el rètol ‘sense senyal’. De llavors ençà les meues filles ja no varen poder veure dibuixos animats en valencià. Amb tot allò que suposa. Per tant, sols puc agrair l’arribada d’À Punt. Vull una televisió en què la cultura dels valencians siga ben tractada, sense cedir als sensacionalisme ni al folklorisme. El País Valencià té un contingut cultural d’excel·lència, que durant aquests darrers anys s’ha intentat ocultar, si no destruir. Tan sols que una part d’això es faça visible seria un gran pas. Un pas endavant per a la recuperació de la nostra vertadera identitat.
Gustau Muñoz, codirector de L’Espill
La primera RTVV fou primer desenfocada i després malmesa i destruïda. Ara som en un nou temps. Caldrà evitar tots els errors d’abans: tots. N’esperem molt, d’À Punt: informació veraç, professionalitat, entreteniment digne, valors democràtics, fidelitat a la llengua i al país, honestedat, suport a l’audiovisual, suport a la cultura. Sobretot, que estiga a l’alçada i no deceba un poble valencià que, sortosament, ha madurat i ja no fa cas d’antics tambors…
Joan Manuel Tresserras, ex-conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya 
La memòria de l’extinta RTVV ens parla d’una experiència complexa i, al capdavall, fallida. Sobretot per causa de la concepció estrictament instrumental que en van tenir la major part dels seus gestors i la cúpula política a la que servien. El final dramàtic va ser la metàfora que sintetitzava aquella combinació d’ignorància i manca d’escrúpols.
Ara, el naixement d’À Punt suposa una nova oportunitat de fer les coses bé des del començament. Malgrat les dificultats i les maniobres obstruccionistes. En un context del sector de la comunicació prou canviant i complex, res no serà senzill. Però les condicions polítiques locals haurien de ser millors que les anteriors, i més conscients de la importància fonamental de treballar pel dret de la informació de la població valenciana. També de la necessitat d’articular un sistema propi de comunicació i cultura. Sense un sistema de comunicació propi ben establert no hi ha comunitat cohesionada i el país es dilueix. I sense una cultura i un sistema informatiu valencians forts és molt més difícil vertebrar l’espai lingüístic i cultural que compartim. Molta sort a totes i a tots els qui tenen la responsabilitat de fer-la professionalment competent, lliure i independent; i socialment útil. Des d’ara mateix, À Punt ja és una tija fonamental de la mata de jonc.
Andreu Escrivà, ambientòleg
N’espere, des de la vessant sobretot de medi ambient i ciència que, siga capaç d’explicar-nos, als valencians, el patrimoni que tenim en el nostre país, perquè sigam capaços de valorar tota la biodiversitat, els ecosistemes, les formes d’agricultura i d’interacció amb la natura, que això ens faça estimar-lo i que ens proporcione ferramentes per a aprendre a gestionar-lo millor i a entendre’l, perquè és la base del nostre futur. També m’agradaria que no es tractaren aquests temes només en programes sectorials. Calen programes de medi ambient, segur, però també transversalitat: que el medi ambient, el canvi climàtic, la ciència, no siguen els últims de la cua, que apareguen sempre i de manera contínua en els informatius, en els programes del cor, en els esports, en programes culturals, en concursos… que no estiga tancat a una part de la graella. I també cal que una televisió pública fomente la cultura científica i el pensament crític: que no tingam pseudociències en la televisió, per exemple, que no se’ns venguen remeis miraculosos com ha passat tan sovint en algunes altres televisions.
Pau Alabajos, cantautor
Les valencianes i els valencians recobrem, per fi, els nostres mitjans públics i, per tant, un espai de comunicació en la nostra llengua, de km 0, amb informació de proximitat i una plataforma de divulgació creativa per a les treballadores i els treballadors de la cultura. D’ençà que, l’any 2013, el Partido Popular va baixar la persiana de Canal 9 i Ràdio 9 per una gestió nefasta irresponsable i podrida, la societat civil valenciana no disposava d’una ràdio i televisió públiques i en la seua llengua, i per tant, havíem perdut un espill per a poder-nos-hi veure reflectits com a país. Espere que molt prompte hi haja una retroalimentació natural i fluïda amb la resta de mitjans públics del domini lingüístic.
Gemma Pasqual, vice-presidenta de l’AELC al País Valencià
Celebrem l’arrencada d’À Punt. La visibilitat de la cultura i sobretot de les lletres és molt important. La ràdio i la televisió valencianes són un bon aparador, així com una eina per a normalitzar i promoure el català. El xiquets valencians fa massa temps que no miren dibuixos en la seua llengua. Ara esperem i desitgem que torne el senyal de TV3 i Catalunya Ràdio tal com va prometre el govern valencià. Necessitem construir un espai de comunicació en català, perquè TV3, À Punt o IB3 es puguen veure arreu dels Països Catalans.
Fani Grande, guionista, escriptora i experta en comunicació
Què n’espere? Un presentador/presentadora amb diversitat funcional… Per què no algú en cadira de rodes en un plató, entrevistant, per exemple…? I normalitzar mediàticament eixe tema. O una persona trans de tertuliana’ en una taula sobre opinió política… Pense que la diversitat és un tema pendent en les televisions. I ajudaria a normalitzar tant…
Joan Llinares, director de l’Agència Valenciana Antifrau
Sí, considere necessària l’existència d’un mitjà televisiu públic i imparcial. Per a comunicar, informar i formar en la llengua pròpia des d’una perspectiva de país que constitueix una comunitat política i cultural diferenciada. Espero que no caiguin en els errors del passat.
Vicent Baydal, historiador
D’un punt de vista nacional, una radiotelevisió pública autocentrada és allò més urgent i necessari per a qualsevol país. És evident que les nacions, les col·lectivitats i els territoris polítics han existit al llarg de la història sense mitjans de comunicació, però en la contemporaneïtat aquests són els que recorden constantment eixa existència, la reconstrueixen dia a dia i la projecten cap al futur. Sense un panorama comunicatiu propi en clau valenciana no hi ha país viable i la cèl·lula mare d’eixe ecosistema són necessàriament els mitjans públics. Per tant, l’inici de les emissions d’À Punt és tota una fita per a la reconstrucció i l’esdevenidor del nostre país.
Carlos Aimeur, periodista
No entenc els qui s’oposen a la reobertura. L’arrencada d’À Punt era peremptòria des d’almenys tres punts de vista: el cultural, l’econòmic i el polític. Del punt de vista cultural era una anomalia democràtica que una comunitat, els valencianoparlants, hagueren acabat sense mitjans de comunicació públics. De l’econòmic, era absurd que els valencians renunciàrem al motor econòmic que significa la indústria audiovisual (cada euro invertit té un retorn de sis i genera un patrimoni) només perquè haguera estat mal gestionat. I del punt de vista polític, per la vertebració de la societat.
Tinc moltes il·lusions posades en la televisió, però són totes xicotetes. En tinc prou amb el fet de tornar a veure documentals sobre fets de la nostra història, tornar a sentir parlar en valencià, que és la meua segona llengua, tornar a veure reflectits els pobles del meu entorn, els fets que m’afecten directament… Conec personalment alguns dels qui estan al capdavant de la nau, trobe que són gent honesta i laboriosa, i sé que intentaran fer-ho el millor possible. Pot ser que s’equivoquen, tant de bo ho encerten, en qualsevol cas és bon senyal, i mai millor dit, que torne a haver-hi una televisió valenciana. Estem en antena.
Pilar Almeria, actriu
Crec que és imprescindible per a la normalització de la llengua, si es fa en valencià tal com esperem. Espere que servisca per comunicar-nos i fer visible a gent del país i desitge que no s’utilitzen els tòpics per a treballar la identitat, que s’utilitze com un servei públic. Que no es manipule i que els continguts dels programes i els dramàtics siguen d’altura i d’actualitat. En resum, que la imatge que projecte ens faça sentir orgullosos de ser valencians.
Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana
Escola Valenciana estem il·lusionats amb la nova televisió pública valenciana, una televisió que esperem ajude a l’ús social de la nostra llengua i que serveixi per vertebrar el país. Escola sempre hem apostat per una televisió pública en valencià, de qualitat i arrelada a la terra. Així mateix, demanen la reciprocitat amb les altres televisions que compartim la mateixa llengua.
Marc Candela, portaveu de l’STEPV
El tancament de RTVV es va guanyar el rebuig més absolut del sindicat. D’aleshores ençà hem exigit la reobertura de la ràdio i la televisió pública valenciana, juntament amb la represa de les emissions de TV3 i la reciprocitat també d’IB3.
Esperem d’À punt una programació que done compte de la realitat política, social i cultural del País Valencià, que contribuïsca a la normalització del català i a la vertebració del país.
Carles Dénia, músic
Em sembla absolutament necessària l’obertura de la televisió pública valenciana, l’espai més important de difusió del valencià. M’agradaria que fos una eina educativa i de difusió de la cultura, i d’una altra banda, que fos impecable en la imparcialitat i la neutralitat dels seus espais informatius. Sobre la cultura, caldrà trobar gent amb un criteri seriós, i un assessorament competent si no volem caure (o recaure) en la mediocritat a què estem acostumats. Veurem.
Maria Villora, activista de Salvem el Cabanyal
N’espere: servei públic, integrador de la cultura del territori, plural, de tots i per a tots, educació en valors, informació veraç i plural, oci de qualitat i potenciador de la tradició i cultura pròpia, divulgador de valors per un futur sostenible amb especial força pel medi ambient.
Carmina Andrés, filla de Vicent Andrés Estellés
Sí que cal, perquè se senta la veu del nostre país. Tenim uns grans professionals, dels quals esperem una televisión honesta, transparent i que genere confiança. Endavant.
Imma Tubella, Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya
Benvingut À Punt, una peça més, recuperada, de l’espai català de comunicació, un aparador imprescindible per a la nostra cultura rica i diversa en accents i matisos i una potent eina de cohesió social i territorial, tan necessària per a la construcció de l’imaginari col.lectiu i per a la construcció de llaços sòlids entre els diferents països de llengua catalana. Llarga vida i molts èxits.
