Ben-Gvir ballant sobre la sang

En pocs mesos Israel ha armat amb milers de pistoles colons agressius de Cisjordània, zona ocupada, amb dades que més val no oblidar. Hamàs té la presidència de Gaza, sí, i tots els batlles de Cisjordània, també són de Hamàs. Gaza és plena de soldats israelians disparant sí, i Cisjordània, plena de colons armats. El món mira Gaza. Però també hi ha gent armada a Cisjordània, i més armada que mai: “Qui encoratja aquest fenomen és el nostre ministre de la Seguretat Interior, Itmar Ben-Gvir, el feixista. Balla sobre la sang, com es diu en hebreu. I encoratja tothom a tenir una arma a casa” em deia aquesta setmana David Grossman, referent moral de l’esquerra israeliana. Entrevistar Grossman és una feina delicada: has de demanar poc (amb segons qui és la contrària) i deixar que parli amb temps, que hi ha coses que aquest home vol deixar clares. I n’és una que el govern actual d’Israel és més racista, més agressiu i més ultradretà que mai. I que això empitjorarà. “Ben-Gvir, el feixista”, en resum.

El ministre d’interior Itamar Ben-Gvir (1976), nascut a Israel, és un colon agressiu instal·lat a Cisjordània. Un colon que arma la resta. Amb l’excusa dels perills de Hamàs, ell mateix els lliurava els fusells. Casat amb una dona també armada, tenen cinc fills. Pertany a un corrent, el sionisme religiós, i un grup, els colons, que pensen a anys vista, en un projecte a terme mitjà, no pas en les pròximes eleccions. De sempre que volen fer fora els palestins de Cisjordània amb la força de les armes. Els Estats Units fa mesos que van avisar que molts d’aquests colons, si cometien atacs a cases, i a persones, tindrien vetada l’entrada als EUA.

Ben-Gvir dirigeix el partit Otzma Yehudit, successor del partit Kach, que defensava una teocràcia a Israel, la mort dels àrabs, partit ara il·legal i considerat terrorista pels Estats Units i per la Unió Europea. Ben-Gvir hi havia militat de jove. Ara és del partit successor, un partit nou que guarda molt més les formes (El crit de Kahane era ‘morin els àrabs’. El de Ben-Gvir, ‘morin els terroristes’). Un dels seguidors de Kahane, Baruch Goldtsein, va assassinar 29 musulmans quan pregaven en una mesquita d’Hebron. Ben-Gvir, l’actual ministre, tenia a la seva cambra un cartell en homenatge a l’assassí. Durant anys ha treballat d’advocat defensor de colons acusats d’assassinar, ferir, palestins.

Quan Ben-Gvir tenia dinou anys es va fer famós perquè va sortir a la televisió amb la insígnia del Cadillac del president Rabin, que acabava d’assaltar. “Tenim el cotxe. Tindrem Rabin“, va dir. Setmanes després, Rabin va morir a mans de l’extrema dreta israeliana. Ben-Gvir, sempre s’ha oposat a qualsevol tractat de pau amb els palestins. Abans-d’ahir va dir que, si Netanyahu tancava un acord amb Hamàs, deixarien el govern. Fa quaranta anys l’exèrcit d’Israel va prohibir a Ben-Gvir d’allistar-se a files perquè era massa extremista i obertament racista. Ara és ministre. Un home contrari a la pau amb els palestins, contrari als Acords d’Oslo i advocat durant anys de molts clients acusats d’assassinar palestins. I ara resulta que els arma.

Fill de jueus de l’Irac i del Kurdistan, Ben-Gvir no prové pas d’Europa, ni toca el violí, ni el seu avi era banquer. Té arrels a l’Irac i al Kurdistan i és de classe mitjana. Ben-Gvir ha aconseguit el vot de gent com ell, els mizrahim, jueus provinents de països àrabs o musulmans. Sovint es parla, amb raó, dels centenars de milers de palestins que van haver de fugir de casa seva després del 1948. Però no es parla gaire del cas contrari: dels jueus que van haver de fugir dels països musulmans: de l’Irac, Egipte, Líbia, Iemen i Síria. Després d’haver-hi residit durant segles, en foren expulsats. Es calcula que els seus descendents són el 40% d’Israel. Quan dibuixem els jueus blancs europeus, aquests, ben bruns, com Ben-Gvir deuen riure.

Ben-Gvir també arreplega vots dels haredim, els ultraortodoxos vestits de negre i molt creients. Als Haredim de mitjana edat, i joves, els costava de votar Netanyahu (perfil secular) i els feia mandra de votar els partits religiosos dels pares i dels avis. Ben-Gvir va omplir el buit. Els oferia religió, messianisme i armes. I ja són set els diputats dins la Knèsset. I mentre la gent té la mirada fixada en els militars de Gaza, David Grossman veu, desesperat, com Ben-Gvir arma els colons de Cisjordània, ballant sobre la sang.