Bellreguard es resisteix a retolar en castellà

La delegació del govern espanyol al País Valencià va remetre el 31 de gener un escrit a l’Ajuntament de Bellreguard, a la comarca de la Safor, en què li exigia que, en el termini d’un mes, canviés la retolació del municipi perquè també fos disponible en castellà. Àlex Ruiz, batlle d’aquest municipi de 4.500 habitants, catalanoparlant, explica a VilaWeb que no vol canviar la retolació del poble, majoritàriament en català, perquè la llengua no ha estat mai motiu de conflicte.

Segons que explica, el requeriment de la delegació espanyola prové d’una denúncia d’una persona que diu que la majoria de senyals són en català i podrien infringir la llei. De fet, aquest és l’argument de la delegació, que cita l’article 56 de la llei de trànsit –’Les indicacions escrites dels senyals s’expressaran, almenys, en la llengua espanyola, oficial de l’Estat’–, entre més legislacions. Ruiz pensa que aquestes lleis són una mesura més de recentralització de l’estat espanyol i diu que el pas següent serà demanar un informe jurídic per a poder rebatre les argumentacions que dóna el govern. Però ja en sap el desenllaç: ‘Òbviament, no ens faran cas.’

Més enllà dels texts legals, lamenta una situació com aquesta. ‘Som un poble valencianoparlant, convivim amb normalitat i la llengua no ens crea cap conflicte. El PP ha estat al govern dotze anys, i quatre a l’alcaldia, i no hi ha hagut mai cap problema amb la llengua.’ Qui signa l’escrit és el sots-delegat del govern espanyol al País Valencià, José Vicente Herrera. ‘Ell sap que no hi ha cap problema amb la llengua a la Safor. Hi ha senyalitzacions en anglès al nord d’Alacant i ningú no s’ha queixat.’

Si les argumentacions jurídiques no fan efecte, el batlle de Bellreguard podria negar-se a canviar la retolació, però diu que dependrà del suport que tingui del poble. ‘Si el poble em demana que ho mantinga, ho mantindré.’ I de moment el poble s’ha mobilitzat. L’Ateneu Popular Bellreguard – la Roda ha impulsat una campanya perquè tothom pugui publicar una foto seva davant un senyal de trànsit mostrant un cartell molt clar: ‘Sí al valencià i no a la imposició.’

Juanjo Giner, de l’ateneu, diu que l’objectiu és mobilitzar la gent per plantar cara al marc legal de l’estat espanyol: ‘La idea és organitzar-nos i que la decisió final quede a les mans del poble. Vivim plenament en valencià i la resposta ha de ser col·lectiva.’ Giner diu que la denúncia pot provenir d’una persona que vol anul·lar una multa de trànsit amb aquesta excusa lingüística. Tanmateix, ho considera ‘estrany’, perquè contra una sanció es pot recórrer a l’ajuntament i no cal anar a la delegació del govern espanyol.

El precedent de València

El mes de maig de l’any passat es va viure una situació com aquesta a València. La delegació espanyola també va adreçar-se al consistori governat per Joan Ribó i li va donar un mes perquè canviés els rètols escrits només en català. València, finalment, va acceptar de fer el canvi. Curiosament, en l’escrit de la delegació del govern espanyol adreçat a l’Ajuntament de Bellreguard, es demana que es retolin els senyals de trànsit ‘de la ciutat de València’ en les dues llengües oficials. Fonts de l’ajuntament expliquen que no deu ser pas cap lapsus: ‘Segurament van copiar i enganxar els texts.’