Bèlgica promet de facilitar l’oficialitat del català a la UE: “Quan tinguem els informes pendents avançarem”

L’ambaixador belga a l’estat espanyol, Geert Cockx, ha dit que l’oficialitat del català, el gallec i l’èuscar era entre les carpetes que la presidència belga del Consell de la UE volia tirar endavant, però que esperaven uns quants informes. En un acte a la seu de les institucions europees a Barcelona, Cockx ha explicat que l’estat espanyol i la Comissió Europea encara havien d’aclarir les conseqüències financeres i jurídiques de fer oficials aquestes llengües. “Quan tinguem els informes pendents, naturalment que avançarem”, ha remarcat l’ambaixador, i ha recordat que el seu país és multilingüe.

Bèlgica, estat que ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE, ha descartat d’abordar l’oficialitat del català en la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals del 29 de gener.

Debat ajornat

L’oficialitat del català, el gallec i l’èuscar a la Unió Europea ara com ara es tractarà solament en l’àmbit tècnic. Segons que van indicar veus del Consell de la UE, la presidència belga –que ha pres el relleu de l’espanyola– espera una proposta alternativa sobre l’oficialitat que sigui compatible amb els tractats. En aquest sentit, demana que la proposta espanyola vagi acompanyada d’una anàlisi d’impacte administratiu, jurídic i financer i apunta que encara trigarà temps a publicar-se.

D’ençà que l’estat espanyol va assumir la presidència del Consell, el govern espanyol va incloure la qüestió del català en quatre debats durant el semestre europeu. Malgrat els avenços que es van fer –Albares va presentar una proposta adaptada i la Comissió Europea va presentar un informe preliminar sobre costs–, cap dels debats entre els vint-i-set va concloure amb una votació final.

Tot i no tancar l’oficialitat del català, el gallec i l’èuscar durant el segon semestre del 2023, el govern espanyol va remarcar en l’últim Consell d’Afers Generals –fet a Brussel·les el 12 de desembre– la voluntat de Bèlgica per continuar impulsant la mesura. En una conferència de premsa, el secretari d’estat per a la Unió Europea del govern espanyol, Pascual Navarro, es va mostrar confiat que s’avançaria de seguida per trobar una solució “jurídicament acceptable” i que arribés tan aviat com fos possible.

Pendents de dos informes

Perquè l’oficialitat del català tiri endavant, les delegacions de la Unió Europea parlen de dos informes, que encara s’elaboren. Per una banda, el dels serveis jurídics del Consell, que ha d’avaluar si la modificació que es proposa s’ajusta al dret de la UE.

L’altre fa referència a la Comissió Europea, que ha d’estudiar l’impacte de funcionament. Si bé l’executiu comunitari va presentar un document preliminar al desembre –calculava un cost de 132 milions d’euros anuals–, fonts del Departament d’Acció Exterior diuen que no es pot considerar com l’informe definitiu.

De fet, la Comissió va indicar que l’estimació s’havia fet d’acord amb els càlculs que es van fer l’any 2015 per al gaèlic i que caldria tenir en compte uns altres factors per ser més acurada. “Ho considerem una primera valoració, perquè molts estats han demanat més informació sobre l’impacte general, més enllà dels costs”, indiquen fonts del departament.