Softcatalà, el cas d’èxit més extraordinari del català

Qui no ha fet servir el traductor de Softcatalà en algun moment, aquestes darreres setmanes? Qui no ha passat el treball universitari pel corrector de Softcatalà abans de lliurar-lo? Qui no ha confiat en els seus suggeriments abans de donar per bo un article o d’enviar el butlletí de torn? Softcatalà ha anat entrant a les cases, és a dir, als ordinadors de milers i milers de persones, que l’han fet seu i que ja no conceben ser davant la pantalla sense tenir oberta la pestanya corresponent. Tot va començar el 1997, quan tres amics fascinats amb el moviment del codi lliure van dedicar un any a traduir el navegador Netscape al català, disposats a demostrar que aquell model col·laboratiu es podia reproduir perquè tingués un impacte positiu en les llengües minoritzades. Era tan sols un primer pas. Així va néixer, el 2 d’octubre de 1998, Softcatalà, una associació no lucrativa sense la qual no es pot entendre la presència del català a internet i en les noves tecnologies. D’aquelles primeres traduccions, han passat a oferir eines que han esdevingut bàsiques per a milers d’usuaris.

Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari, que avui celebren amb una festa a la Pedrera, a Barcelona, entrevistem Belén Ivars, que és membre de Softcatalà d’ençà del 2019 . S’apressa a dir que no té un perfil tècnic, com molts dels membres de l’entitat. Ella s’encarrega de les xarxes socials i de la comunicació, una tasca tan preuada com necessària, ara mateix. “Ens van bé perfils diferents, i jo m’he fet càrrec d’aquesta part, que la teníem més fluixa”, diu.

—En la història de les noves tecnologies, fer vint-i-cinc anys vol dir haver passat del res al tot, gairebé.
—Hi ha hagut unes fases prou marcades. La primera, la inicial, era bàsicament traducció de programari. De fet, vam néixer traduint el Netscape. Cap al 2008 hi va haver un punt d’inflexió amb el catalanitzador. Fins aquell moment, era tot molt manual, per a descarregar les instal·lacions dels programes. Va ser Jordi Serratosa, si no m’equivoque, qui va tindre la idea d’automatitzar-ho d’alguna manera. I a partir d’aquell moment, va començar a haver-hi moltíssimes descàrregues.

—I ara esteu més centrats en les eines, com el traductor o el corrector.
—Les empreses ja es van fent càrrec de les traduccions de programari, per sort. Microsoft, Google, etc., ja les fan. Per tant, vam pensar que una bona manera de continuar facilitant i promovent l’ús del català era oferir eines fàcils d’utilitzar, molt funcionals. Les eines de Softcatalà són molt fàcils d’utilitzar.

—I tot això, que aviat és dit, ho heu anat fent, ho feu, un grup de gent de manera voluntària i col·laborativa. En el vostre temps lliure. No sé si s’explica prou.
—Sí, i hi ha molta confusió, perquè molta gent creu que som una empresa, o que som una entitat dependent de l’administració pública. I no, justament al contrari, és totalment voluntària, sense cap mena de subvenció pública. I, com tots els activismes, té el mèrit que lleves hores del teu oci o de la teua gent per fer-ho. Però la veritat és que hi ha molt bon equip, i és motivador.

—S’acostuma a dir que el català és un exemple d’èxit d’una llengua minoritzada que té una gran presència a internet.
—Al Common Voice, per exemple, el projecte de Mozilla per a crear bancs de veus, el català hi té molta més presència que no pas les llengües d’altres països. Al final, el català no té un estat propi, i això és una dificultat. En canvi, països amb estat, que tenen tots els recursos i tot a favor, van molt més endarrerits que el català. Val a dir que al territori catalanoparlant, i en concret a Catalunya, hi ha una consciència de la llengua molt i molt envejable.

—Softcatalà també ha contribuït en gran manera a escampar el català a la xarxa.
—Sí. Nosaltres som un grup d’una trentena de persones, però a banda tenim tota una comunitat de col·laboradors sense els quals no arribaríem a fer tot el que fem. Hi ha molta gent, amb diferents intensitats. Des de qui ens fa un suggeriment en el corrector dient “aquesta paraula l’heu marcada malament”, fins al qui emprèn la traducció d’una plataforma de correu… Moltes vegades, són els col·laboradors els qui proposen traduccions, i també hi ha iniciatives de la comunitat col·laboradora. Sense aquesta gent, no hauríem arribat on som.

—A més, una feina feta amb rigor, hi esteu d’acord?
—Que siga voluntari i d’estima a la llengua ha fet que hi haja molta motivació. Jo hi he arribat un poc més tard i, potser perquè no tinc un perfil tècnic, una cosa que em va sorprendre molt va ser, per exemple, quan em van presentar el transcriptor de veu. “Mira, hem fet això, farem un mes de proves i després ho llançarem.” Vaig provar-lo, i allò em va semblar una meravella! Però ells me n’havien parlat com si fos, jo què sé, un salvapantalles, una cosa molt menor… És clar, estan molt acostumats a treballar així.

—Podem dir que gràcies a Softcatalà el català ha estat present en cada avenç tecnològic?
—En Jordi Mas, un dels fundadors, és un motor d’aquest col·lectiu. I és molt visionari. Pareix que sempre va dos passos endavant. I com que darrere hi ha un equip disposat a tot… posem la directa. Sempre ha estat a l’avantguarda de la tecnologia. A vegades ho comentem: si això ho haguera hagut de finançar una entitat pública… Parlem de milions d’euros.

—Quina relació hi teniu, amb les institucions?
—Hi tenim cordialitat. Tampoc no hi ha un rebuig a la institució pública. La cosa és que, com que ho podem mantenir, creiem que així tenim més llibertat. De pensament i d’acció, també.

—Però creieu que heu fet una feina que pertocava a les institucions?
—No s’hauria fet. També hi ha la complexitat de la llengua i el fet de ser en territoris diferents, cadascun amb una inèrcia. Hauria estat més complicat, ser tan transversal.

—Softcatalà vertebrant el país de dalt a baix. “L’única autoritat que respecto és Softcatalà”, ja ho diu aquella pintada en una paret de Vallcarca.
—El dia que vam fer vint-i-cinc anys, jo estava aclaparada, de la quantitat d’estima. Hi ha gent que ens ha dedicat el treball de fi de grau. Gent gran que ens ha escrit dient que no s’havia atrevit a escriure en català fins que no va conèixer les nostres eines. Tot plegat té una part quotidiana. Els meus companys no tenen la meua visió, i sap greu, perquè jo rep tot el feedback de la gent. I és molt bonic, formar part de la quotidianitat de tantíssima gent. Jo mateixa, encenc l’ordinador, i diccionari de sinònims i corrector, de bon començament, oberts.

vist por ahi.@softcatala 🔥 pic.twitter.com/eOqv7Mc3Td

— undesgraciat (@undesgraciat) March 27, 2022

—De quins projectes esteu més orgullosos?
—El catalanitzador, efectivament, va ser un punt molt important. Perquè és molt fàcil d’utilitzar. Fa una lectura dels programes que té l’ordinador i els substitueix per la versió en català.

—Amb un clic, tens tots els programes de l’ordinador en català.
—Sí. “Acceptar”, “acceptar” i “acceptar”. Hi ha un moment que et demana la variant lingüística i pots escollir. Són dos minuts d’instal·lació i ja tens la màquina en català. I si obris una web, té l’opció d’obrir-la directament en català. És molt senzill i fa molt per la llengua.

—L’eina del corrector ha esdevingut indispensable, ja ho deveu haver comprovat.
—I a banda dels qui el fan servir per assegurar-se que han escrit bé un text, també hem identificat un sector d’usuaris castellanoparlant. Gent que no té el català com a llengua materna que o bé l’aprèn amb les eines de Softcatalà o bé s’hi atreveix més. El corrector dóna molta seguretat a gent que no domina del tot la llengua. I això és molt bonic, perquè ja no és ni tan sols activisme territorial. Arribem més enllà de les fronteres de l’àmbit catalanoparlant.

—Realment, funciona molt bé i és molt útil.
—És el gran hit, ara mateix! De fet, la gent parla de Softcatalà com si fos un corrector. “Ho he passat pel Softcatalà”, diuen.

—Sí, em sona… I de tant en tant hi aneu fent canvis i millores?
—Sempre estem oberts a suggeriments. I totes les eines tenen allà al costat una secció per a millorar-les. L’equip ho valora de seguida i, si pot, ho modifica. De fet, això és el que volem, perquè nosaltres no arribem a tot, i com més ulls, millor.

—D’un temps ençà, a mi també se m’ha fet imprescindible el vostre diccionari de sinònims, ja us ho dic.
—Té molt d’impacte. Perquè, si bé el vam treure originalment, l’any passat hi vam donar una bona espenta, i ara està a punt d’atrapar el traductor. Per ús, el rànquing seria: el corrector, el traductor i el diccionari de sinònims.

—Quants usuaris teniu?
—Solem tindre unes 288.000 visites diàries. Ara mentre parlem hi ha 10.000 persones fent servir Softcatalà. A l’estat espanyol, Andorra, els EUA, França… I les dades van augmentant progressivament. Les nostres eines, les fa servir com més va més gent.

—Què en sabeu, del perfil dels vostres usuaris?
—Tenim una gran part d’estudiants universitaris. Jo crec que eixos tenen el corrector obert tot el dia. Després, molta gent del món del periodisme, de magisteri, gent que treballa en comunicació, que també en fa molt d’ús. També hi ha un sector adolescent, sobretot castellanoparlant, imagine que són fills de gent nouvinguda que no tenen el català com a llengua materna, però que estudien ací i fan servir molt les nostres eines. I, finalment, gent gran, de seixanta anys o setanta, que no han tingut un ensenyament reglat en català i que fan servir Softcatalà per millorar la llengua.

—I una eina que heu incorporat fa poc és la de transcripció. Ara ja ens sembla la cosa més normal del món, però fa quatre dies només era un desig: enviar un arxiu d’àudio i rebre’n la transcripció.
—En aquest cas, sí que tenim més clar que ho fa servir gent dedicada al periodisme, documentalistes, guionistes, també divulgadors i influenciadors, perquè el transcriptor també et dóna el format amb subtítols.

—Què us resta per fer?
—Ara intentem d’incorporar motors neuronals. Anem preparant tot el maquinari, hem comprat un servidor nou que puga assumir tot aquest volum. I també tenim un repte molt important de futur, que no és tan tecnològic sinó més intern.

—Quin?
—Som una entitat molt masculinitzada, en som molt conscients. I el discurs que no hi ha dones ja no ens serveix. Fa unes setmanes, vam crear un grup de gènere i diversitat, un grup de treball intern, per a plantejar-nos accions i veure de quina manera ho corregim. És molt important. Al final, la tecnologia també construeix espais i cal que tinga perspectiva de gènere.

—El sector tecnològic ha estat tradicionalment molt masculinitzat…
—A més, hi ha la qüestió del voluntariat. I en això, Softcatalà no en té cap culpa, és clar. El binomi conciliació i activisme és pràcticament impossible. Jo he fet activisme polític en el meu poble, i he vist caure moltes companyes, les que estàvem actives érem tot dones sense fills. O siga, la vida ja és un obstacle perquè les dones puguen fer activisme, i damunt, això que dius, que és un sector, el tecnològic, molt masculinitzat… Ara som més dones, però encara som molt poques.

—I de relleu generacional, n’hi ha hagut, a l’entitat?
—Sí. Dos dels tres fundadors encara són actius, però hi ha hagut molt de relleu. De fet, tenim un company que va nàixer el mateix any que Softcatalà, ara és el més jove. Tenim gent de vint-i-cinc anys, trenta…

—En un context en què l’ús de la llengua decau, sobretot, entre els més joves, això pot considerar-se esperançador.
—Sí, en general sembla que s’utilitza menys, que les noves generacions es comuniquen molt en castellà… Supose que forma part de la globalització. A més, hi ha molt d’autoodi, i encara hi ha eixa creença que és una llengua menor, que no serveix per a res…  Com a part positiva, ara que veiem que algunes plataformes audiovisuals comencen a incorporar sèries i pel·lícules originàries en català, aquesta pot ser una bona eina. Al final, tots tenim alguna d’aquestes plataformes. Que la gent valenciana, illenca, catalana tinguen prou estima per a dir, jo això ho faig en català. I si ho volen, ja ho traduiran. És una batalla en què hem de bregar aquests anys, també, la de continguts audiovisuals en català a les plataformes. Perquè això de pensar que en castellà s’arriba a més gent, sincerament, és una fal·làcia. Per ací es pot guanyar espai.

—Mentre hi ha entitats sense ànim de lucre que malden per normalitzar el català, sembla que hi ha un cert relaxament de qui té més poder, com les institucions i els mitjans de comunicació.
—Qui té poder és qui pot fer més coses, és clar. Perquè nosaltres arribem on arribem…  Nosaltres no podem avalar més la llengua. Si algú ha de donar-li mèrit, o que no faça vergonya escriure en la nostra llengua, ací ja no hi podem fer més. Ara intentem de fer col·laboracions amb influenciadors i amb gent jove que té uns altres canals amb la idea de fer arribar les nostres eines a eixe sector de la població. En unes altres qüestions, nosaltres no hi podem fer més. I, certament, falten compromisos reals d’institucions.

—Per acabar, què ens podeu avançar, d’aquest còmic que hem llegit que prepareu?
—Volíem parlar de les eines que tenim d’una manera totalment diferent i se’ns va ocórrer de fer un còmic. També pensant d’arribar a gent més jove. Bàsicament, són les aventures d’una família que fuig d’una terra perquè no pot parlar la seua llengua i vol anar a la terra on sí que podria parlar-la, que és el poblat de Softcatalà. Van trobant entrebancs pel camí i les eines de Softcatalà van apareixent per ajudar-los. Ens abellia fer una cosa diferent per al vint-i-cinquè aniversari.

Gràcies per aquests 25 anys ❤️ pic.twitter.com/gTiOcpqRK4

— Softcatalà (@softcatala) October 2, 2023