Bel Busquets: ‘Ens hem ressentit de la dimissió de Biel Barceló’

Un viatge a Punta Cana pagat per una empresa va fer rodolar el cap del vice-president del govern balear, Biel Barceló. Rellevar-lo no ha estat fàcil, però finalment, després d’algunes tensions entre els socis de govern, la vice-presidència ha recaigut en Bel Busquets (Palma, 1973), que també assumeix, com el seu antecessor, la conselleria d’Innovació, Investigació i Turisme. Va prometre el càrrec defensant el dret de decidir, amb què palesava el seu perfil polític sobiranista, que l’ha menada a la secretaria general del PSM, un dels dos partits, juntament amb Iniciativa Verds, que configuren Més per Mallorca, formació de la qual és coordinadora. Mestra de professió, també es va destacar en la lluita contra el tractament integral de llengües (TIL) que volia imposar el PP per liquidar la immersió lingüística a les escoles. No ha tingut pas un aterratge fàcil, perquè la presidenta, Francina Armengol, volia un altre perfil, perquè els hotelers la miren de reüll i perquè la dimissió de Barceló va fer trontollar el nacionalisme mallorquí.

—Va ser un error el viatge a Punta Cana?
—Va ser una convidada d’un programa de televisió en el qual ell participava. Era un regal habitual, que es fa cada any a tots els col·laboradors. Ell no hi havia anat mai, aquesta vegada va acceptar i sí, va ser un error perquè va tenir conseqüències polítiques.

—Ha fet mal a la imatge de Més per Mallorca?
—En Biel durant deu anys ha encapçalat el projecte progressista i d’esquerres, primer al PSM i ara a Més per Mallorca. És un projecte polític consolidat, però de la dimissió d’en Biel en n’hem ressentit, és clar.

—També hi ha hagut tensions entre els socis del govern. La presidenta Francina Armengol volia un perfil més tècnic com a responsable de Turisme.
—Jo vaig ser nomenada per l’executiva de Més per Mallorca. Es van valorar diverses opcions i l’executiva va acordar que fos jo com a coordinadora del partit que formàs part del govern per refermar les polítiques progressistes. Amb el PSIB-PSOE hi ha un pacte des del 2015 que la vice-presidència és a les mans de Més. Per tant, a l’hora de designar aquest càrrec és Més que havia de prendre la decisió, tot i que el decret el signa la presidenta.

—Hi ha la imatge que manen més els partits que no el govern.
—És un acord de governabilitat que es va signar el 2015 entre dos partits que són al govern, el PSIB i Més per Mallorca, i uns altres que hi donen suport, com ara Podem, Més per Menorca i Gent per Formentera. Aquest és l’acord que val. Cada partit hi té la seva representació: Podem té la presidència del parlament, el PSIB té la presidència del govern i Més per Mallorca té la vice-presidència.

—Alguns hotelers no van assistir a la vostra presa de possessió. Hi heu parlat, amb el sector turístic?
—El mateix dia de la meva investidura, que no es podia fer en una altra data, la Federació Hotelera tenia assemblea general. Ells mateixos disculparen per endavant la seva absència i varen llevar qualsevol sospita de menyspreu. He parlat amb ells i ens hem emplaçat a veure’ns després de Reis. Hi ha plena disponibilitat a parlar i a prendre acords. He de fer coneixença d’aquest món econòmic però estic disposada a treballar amb la màxima responsabilitat.

—Falta un any i escaig per a les eleccions. Poc temps per a fer coses…
—La meva política serà de continuïtat, perquè les polítiques que va dur endavant Biel Barceló són un aval per a aquest govern. Per una banda continuaré impulsant els projectes que es financen amb l’impost de turisme sostenible, que hem pactat que es dobli a la temporada alta i per tant es podran recaptar cent vint milions d’euros. Es podran invertir en polítiques de protecció del medi, del patrimoni i en la millora d’aquestes illes. Per una altra banda, també s’ha activat la segona modificació de la llei turística…

—Quins canvis aportarà aquesta segona modificació de la llei turística?
—Regular les ofertes turístiques, com el ‘tot inclòs’, o algunes altres de noves, que no són regulades. Sempre amb la idea de promoure un turisme sostenible. I, a banda la llei, aquest primer trimestre del 2018 es farà la transferència de les competències de Turisme als consells insulars de Menorca, Mallorca i Formentera, perquè Eivissa ja les té transferides.

—Però com es combat el risc de saturació turística de les Illes?
—A les Illes hi ha una concentració turística els mesos d’estiu, sobretot el juliol i l’agost. La política d’aquest govern és de no invertir ni un euro en promoció turística de temporada alta, sinó d’oferir les nostres illes a la temporada d’hivern, amb campanyes com ‘Better in winter’. L’objectiu és ampliar la temporada, esponjant els pics de visites dels mesos d’estiu i que durant l’hivern i la primavera es puguin conèixer d’una altra manera les Illes, amb l’ecoturisme, el turisme esportiu, el cultural i el gastronòmic. Aquesta política que es va començar a aplicar a principi de legislatura ja dóna bons resultats.

—També heu hagut de posar límit al nombre de places turístiques.
—Sí, a la llei de lloguer turístic que es va aprovar el mes de juliol ja es va posar un sostre de places turístiques. Als anys noranta es va crear una borsa de places per a saber quantes n’hi havia, però a la darrera dècada s’havia tergiversat totalment aquesta llei, posant-hi moltíssimes excepcions: hotels de cinc estrelles, hotels de ciutat, hotels rurals, agroturisme… Tothom podia obrir establiments turístics sense haver de comprar places. Amb aquesta llei vàrem tornar a posar un sostre de places. Ara qualsevol establiment hoteler o turístic haurà de comprar aquestes places. I quan arribem al topall s’haurà acabat.

—Aquest augment de l’ecotaxa que heu acordat, en què consistirà?
—El primer any, en temporada d’estiu l’ecotaxa anava entre un euro i dos euros i ara la doblarem, tal com vam aprovar al pressupost per a l’any que ve. En la temporada baixa la mantenim estable per tal de continuar desenvolupant la campanya ‘Better in winter’

—Com a mestra, vau destacar en la lluita contra el tractament integrat de llengües (TIL) que volia imposar el govern del PP per eliminar la immersió lingüística. Amb l’actual govern, aquesta qüestió s’ha resolt?
—Absolutament. El nostre govern és el govern de la negociació i del diàleg. En el món educatiu hi ha calma. Ara els professors es dediquen a aplicar projectes d’innovació, gràcies a la inversió que s’ha fet en formació. Han pogut deixar enrere la lluita al carrer i revertir tota aquesta il·lusió en projectes nous.

—En la presa de possessió vau prometre la constitució ‘per imperatiu legal i sense renunciar al dret de decidir de les illes’. Com es tradueix això políticament?
—A la meva formació sempre hem promès el càrrec d’aquesta manera perquè som una força sobiranista i perquè creiem en el poder de decisió del poble. Les Illes seran allò que vulguin ser, però per això cal garantir el dret de decidir.

—Un referèndum?
—No, no. En aquest moment el principal objectiu de les nostres illes és lluitar per un finançament just. Tenim un greu problema de finançament amb l’estat. Cada any deixem de rebre 1.500 milions d’euros, que podríem destinar a mantenir uns serveis públics de qualitat, sobretot en ensenyament, sanitat i serveis socials. Aquesta és una lluita que hem de compartir des de les institucions i des del carrer.

—Com es veu des de Mallorca el procés que viu Catalunya?
—Catalunya és una comunitat germana i des d’aquí tenim molt clar que qualsevol conflicte s’ha de resoldre amb eines democràtiques, amb diàleg, i amb més política. No es pot reprimir la voluntat d’un poble a base de violència.

—Una República Catalana perjudicaria  els interessos de les Illes o els afavoriria?
—El fet important és que Catalunya sigui allò que la seva ciutadania decidesqui. Des de les Illes, la nostra lluita ara és per la millora del finançament.