Austràlia allibera l’icònic escriptor kurd Behrouz Boochani

El refugiat més famós de la presó illa de Manus, Behrouz Boochani, ha estat alliberat després de sis anys de captiveri. Tot i que l’illa pertany a Papua Nova Guinea, Canberra la té subcontractada com a llimbs tropicals on abandonar els migrants que intenten arribar a Austràlia a través de l’oceà.

En declaracions a The Guardian, Boochani, originari del Kurdistan Oriental, ha explicat que ‘no penso tornar a aquí. Només vull anar a un lloc on pugui ser una persona, no un número, no només una etiqueta de refugiat’. Boochani ha viatjat a Nova Zelanda per participar en un festival literari a Christchurch.

I just arrived in New Zealand. So exciting to get freedom after more than six years. I have been invited by Word Festival in Christchurch and will participate in an event here. Thank you to all the friends who made this happen.

— Behrouz Boochani (@BehrouzBoochani) November 14, 2019

El cas de Boochani va agafar ressò internacional arran diversos articles i reportatges, però sobretot després de la publicació les seves memòries, Cap altre amic que les muntanyes (Raig Verd les editarà en català l’any vinent). Al llibre, escrit a través de WhatsApp, relata la seva odissea per fugir de la repressió a l’Iran, que va acabar amb l’empresonament en una illa perduda al mig del Pacífic.

Cap altre amic que les muntanyes ha estat lloat per la crítica a causa de la qualitat literària –Boochani hi entremescla la prosa i la poesia– però també perquè és un testimoniatge que posa en dubte els fonaments d’una de les democràcies occidentals principals.

Boochani ha rebut tota mena de premis pel seu llibre, entre els quals el Victorian Prize for Literature, el més ben dotat d’Austràlia. En el seu discurs, enregistrat en vídeo, va deixar clar que el seu relat és col·lectiu:

«Aquest premi és una victòria. És una victòria contra el sistema que mai no ens ha reconegut com a ésser humans. És una victòria contra el sistema que ens ha reduït a números. És un moment molt bonic. Alegrem-nos del poder de la literatura.»