06.02.2018 - 10:51
|
Actualització: 06.02.2018 - 16:42
El diari Crònica Global va publicar ahir un article en què assenyalava els intel·lectuals espanyols que donen suport al procés independentista, titulat ‘Els espanyols còmplices amb l’independentisme’. Era il·lustrat en un primer moment amb les fotografies de tots ells, dels ‘còmplices’: Ramón Cotarelo, Suso de Toro, Ernesto Ekaizer, Antón Losada, Elpidio Silva, Jorge Vestrynge i Beatriz Talegón. Diu d’ells que, com que a Madrid i a Espanya ‘hi ha un cert consens sobre la situació a Catalunya’, han hagut de cercar altaveus a Catalunya i que ‘han acabat apuntalant les tesis de l’indepedentisme’. L’autor, el periodista Manel Manchón, escriu que ‘el sobiranisme els aplaudeix’ i que mitjans públics i privats catalans ‘els deixen via lliure’.
Alguns dels assenyalats han respost l’atac. Una d’elles és Beatriz Talegón, analista política i ex-secretària general de la Unió Internacional de les Joventuts Socialistes. Fou convidada a parlar, juntament amb Manchón, en el programa ‘Estat de Gràcia’ de Catalunya, presentat per Roger de Gràcia. L’autor de l’article va insistir a dir que no és qüestionable que Espanya sigui una democràcia, i que sobretot criticava això dels intel·lectuals assenyalats. Talegón li respon: ‘En una societat en què tenim cada dia una major desigualtat social i una corrupció que impregna tots els sistemes institucionals de govern i veiem com la pròpia justícia no és independent, i això ho diuen jutges, i el goven té la poca vergonya de trucar al TC per dir-li quan i com ha de fer les coses, quan tenim presos polítics, quan els mitjans de comunicació són dels menys fiables d’Europa, i la justícia és de la menys independent de la UE, i el cap de l’estat ni tan sols ha estat elegit pel poble a qui representa, doncs per a mi una democràcia és una altra cosa.’
Heus ací un fragment de la discussió:
Beatriz Talegón: Jo sí que defenso la llibertat d’opinió d’aquest senyor per haver escrit aquest article. Fa ús de la seva llibertat d’expressió, i en llibertat de la meva dic el que em sembla. L’article barreja opinió i informació, perquè no la veig catalogada en la secció d’opinió però sí que la veig obrint un mitjà que té informació. Entenc que aquesta peça es ven com una peça informativa. Em crida l’atenció que els mitjans de comunicació a Espanya són unànimes a Madrid i que aquesta gent s’ha hagut de buscar la vida per a tenir un altaveu a Catalunya (…) M’agradaria saber si l’autor de l’article s’ha interessat a trucar-nos a nosaltres i saber per què les nostres veus no s’escolten als mitjans espanyols. Perquè és cert que sembla que hi ha una uniformitat de criteri quan en realitat hi ha una cosa que es diu censura. Alguns, com jo, venim treballant en mitjans nacionals espanyols privats i de cop i volta per la qüestió catalana, i ens ho diuen així, deixem de col·laborar-hi fins que això desaparegui de l’agenda. Aquesta és la manera de generar uniformitat.
M.M: Si fos així, jo hi estic en contra. Però tu ets al Diario 16.
B.T: Jo em refereixo a altres mitjans en què col·laboro, i si vostè vol fer un periodisme d’informació el convido a que investigui, en quins mitjans veníem apareixent i de cop i volta hem deixat de col·laborar. Precisament per generar la imatge que tots els mitjans de comunicació d’Espanya tenen una visió uniforme de la qüestió. Forçasament, a través de la censura, aquests mitjans no permeten que veus com la meva, com la de Ramón Cotarelo, la de Suso, i la de tots que sortim la foto, podem exercir el dret de llibertat d’expressió i la nostra feina com a periodistes. Ens diu que ens truquen de mitjans catalans, no només subvencionats, sinó també privats. Ningú d’ells m’ha dit què he de dir i què no, cosa que sí que m’ha passat en mitjans espanyols. I això vostè no ho diu.
M.M: Això és una altra peça que em sembla molt interessant de dir. Però jo el que volia explicar sobretot són les exageracions que, per exemple en el teu cas hem vist que no ets dels qui més parlo. Quan surts a la fotografia et sents lògicament interpel·lada.
B.T: Surto a la foto i m’esmenta com que formo part de l’esquerra… Però m’agradaria saber per què considera que apuntalo l’independentisme. Perquè des del començament de sortir en mitjans catalans he dit clarament que no sóc independentista, però sóc defensora de la llibertat d’expressió dels independentistes.
M.M: Per aquí va la cosa. El fet d’exagerar tant d’una mena de país que es desfà, que no té estructures pràcticament democràtiques perquè ha considerat el govern que havia d’aturar algunes pràctiques que s’han fet des del govern de la Generalitat, aquesta exageració és el que és criticable. Potser no és tant el teu cas. Si entre tots ajudem a moderar més i a acotar el problema que tenim a Catalunya en sortirem tots beneficiats. Si exagerem de manera contínua, ens fem un flac favor. Volem criticar el govern del PP o volem defensar un procés sobiranista que ha tingut per mi errors greus com el 6 i el 7 de setembre… Parlen com parlen i haurien de saber què pretenen i els mitjans catalans hem de saber què volem quan truquem al senyor Cotarelo. Què volem? Que hi hagi una veu plural de l’esquerra espanyola o algú que ens digui que Espanya està fatal?
Roger de Gràcia: Parles de mitjans de la Generalitat? Tu que tens una veu unionista ha estat força vegades a la ‘Tarda oberta’, al Jordi Basté, al ‘Via lliure’…. I totes aquestes veus estan censurades? Sembla que als mitjans de la Generalitat i subvencionats només es doni veu a aquesta gent. I gent com tu hi sou molt sovint.
M.M: No, no. Dic que quan vols una veu espanyola de la resta d’Espanya i dius de l’esquerra a qui vull trucar, molt sovint es truca i es deixa que parlin i que diguin el que vulguin dues persones com Cotarelo i Suso de Toro que venen de l’esquerra i al sobiranisme li va molt bé que diguin que Espanya no val res.
B.T: Em sembla molt surrealista, perquè és aquesta sensació de ‘nena, t’has de moderar una mica’. Les frases que es citen a l’article de Suso de Toro i d’altres fan referència a provar d’explicar la situació i el context del conflicte que hi ha. I enfoquen el fet que la societat catalana té una major cultura democràtica, més cívica i implicada en la defensa de la sobirania del poble, i que a Espanya no s’entén què passa perquè efecctivament la societat espanyola per desgràcia no té la mateixa cultura democràtica, i no és una qüestió d’opinió. Nosaltres no diem que vivim en el franquisme. El que diem és que continuem vivint en el règim del 78, i el que passa a Espanya ara mateix.
M.M: Però no és un règim, és un sistema democràtic.
B.T: No, està disfressat de democràcia.
M.M. Comets ara l’error que jo critico.
B.T: Vostè considera que Espanya és una democràcia, i jo no.
M.M: És que això no és opinable.
B.T: És clar que ho és, senyor!
M.M: No és opinable dir que una cosa és una democràcia!
B.T: Sabeu què passa? Jo també he estudiat economia, i sé que hi ha diferents maneres d’entendre els criteris que defineixen una democràcia. Vostè, que ja he vist que és un fan de Keynes, i jo no en sóc, suposo que estara en la línia de la doctrina del consense de Washington. A mi m’interessa molt més el consens de Pequín: no és l’FMI i el Banc Mundial el que em dictaran els criteris a tenir en compte per saber si sóc en una democràcia o no. I en una societat en què tenim cada dia una major desigualtat social i una corrupció que impregna tots els sistemes institucionals de govern i veiem com la pròpia justícia no és independent, i això ho diuen jutges, i el goven té la poca vergonya de trucar al TC per dir-li quan i com ha de fer les coses, quan tenim presos polítics, quan els mitjans de comunicació són dels menys fiables d’Europa, i la justícia és de la menys independent de la UE, i el cap de l’estat ni tan sols ha estat elegit pel poble a qui representa, doncs per a mi una democràcia és una altra cosa.
Entrevista a Beatriz Talegón: ‘El pitjor escenari per a Espanya és el retorn de Puigdemont investit president’ (13.1.18)
