06.06.2024 - 19:40
El Banc Central Europeu (BCE) ha estat coherent amb totes les indicacions que havien anat fent els consellers de l’autoritat monetària aquestes darreres setmanes. Ha abaixat els seus tipus de referència un quart de punt. Fins aquí, tot segueix el programa previst pels analistes financers de fa setmanes. Però el gran interrogant que hi havia aquests darrers dies ha quedat en un no res. Què pensa fer, d’ara endavant? Potser avui hem vist només un gest per a mantenir la reputació dels seus consellers o, al contrari, és una inflexió important en la seva política monetària? Després d’haver sentit aquesta tarda la seva presidenta, Christine Lagarde, ens hem quedat igual, perquè ha dit el mateix de sempre. Cap indicació, cap compromís per a les reunions vinents. És veritat que no pot fer-ne ni ho vol.
Així doncs, el consell de govern del BCE continuarà aplicant un enfocament dependent de les dades i reunió rere reunió per determinar el nivell apropiat del tipus i la durada de la restricció. En particular, les decisions sobre els tipus d’interès es basaran en la seva avaluació de les perspectives d’inflació, segons les dades econòmiques i financeres entrants, la dinàmica de la inflació subjacent i la fortalesa de la transmissió de la política monetària a l’economia real. Així explicava la decisió i el futur del preu dels diners la nota oficial del BCE, que fa evident que no ho té gens clar.
De fet, no ha estat cap sorpresa. Les seves decisions van en funció de l’evolució de la inflació. I la del maig ha pujat a tota la zona euro, la qual cosa, fins i tot, era un entrebanc per a la decisió d’abaixar els tipus avui. Per això, no ha estranyat sentir que “malgrat els avenços reeixits aquests darrers trimestres, les pressions sobre els preus interns continuen essent forts a mesura que el creixement dels salaris és elevat i és probable que la inflació es mantingui per sobre de l’objectiu fins ben entrat l’any vinent”, en paraules de la presidenta del BCE. Això sí, ha afegit: “Esperem que els salaris es moderin en la segona part del 2024 i, sobretot, el 2025.” Però ha volgut insistir que està decidida a garantir que la inflació torni a l’objectiu de mitjà termini del 2% de manera oportuna i ha afirmat que “el BCE mantindrà els tipus d’interès oficials prou restrictius el temps necessari per a aconseguir aquest objectiu”.
A la pregunta d’on podria situar-se la taxa neutra dels tipus d’interès de referència, senzillament ha fugit d’estudi. “Encara tenim un bon camí per recórrer abans que el BCE assumeixi una postura de política monetària neutral, i no restrictiva, com l’actual”, ha dit. De tot plegat, ha quedat força clar que a la reunió del juliol, en què alguns analistes especulaven que hi podria haver una altra retallada, tot quedarà com ho han deixat avui.
En el rerefons de les seves respostes hi ha hagut la presentació d’un nou quadre de previsions per enguany, importants, sobretot, en els preus. I aquí sí que els analistes del BCE han estat més explícits. Les darreres projeccions per al 2024 i el 2025, en comparació amb les del març, són a l’alça, i ara es considera que la inflació general se situarà, de mitjana, en el 2,5% el 2024 i el 2,2% el 2025. També preveuen que la inflació subjacent, exclosos l’energia i els aliments, se situarà, de mitjana, en el 2,8% el 2024 i el 2,2% el 2025.
Però, si preveuen una puja de la inflació, per què han abaixat tipus?, han preguntat a la presidenta. I aquí ha entrat en una d’aquelles respostes difícils d’entendre per als profans en la matèria: “Hem retallat perquè ha augmentat la confiança en la futura senda de la inflació. Però necessitem més dades per a corroborar que la tendència descendent continua.” Si pugen les previsions, per què diu que augmenta la confiança en els preus? Un misteri de la política monetària més o, senzillament, com sortir del pas sense més arguments.
Però anem a la cosa més pràctica. Qui beneficia el pas fet avui pel BCE, i qui no? Doncs, en principi, castiga els estalviadors, que rebran menys pels seus estalvis. Encara menys?, ens podem demanar. Doncs sí. Els nou mesos en què els tipus oficials han estat en màxims de molts anys, han passat inadvertits per als estalviadors d’aquí. Els bancs s’han negat a remunerar més l’estalvi fins ara i, si avui entrem en la part de la baixada del cicle, l’única cosa que es pot esperar és que baixin més. Més encara? Bé, potser queden igual. L’oligopoli bancari que sofrim és el gran culpable que el pagament pels estalvis hagi estat, durant mesos, més baix que a la resta d’Europa. Mentrestant, els bancs han engreixat les seves panxes. Si ara abaixen els tipus a Europa, no els apujaran aquí, oi? N’haurem de parlar més, d’això.
És clar que tampoc afavorirà els importadors –cal pensar que l’euro baixarà respecte del dòlar (ja ha començat) perquè és menys remunerat– ni tampoc la inflació del país, que per aquesta via pot arribar aquí. Recordem, per exemple, que el petroli i més primeres matèries les paguem en dòlars… I a l’inrevés, afavorirà els exportadors que venguin els seus productes a la zona del dòlar. És clar.
També afavorirà els qui estiguin endeutats i tinguin revisions en els seus contractes. I els qui demanin crèdits. I els qui tinguin hipoteques a tipus variable, per exemple. Però això passa per la corda transmissora de l’euríbor, que és el cost dels diners que es presten entre els bancs. Si baixa el cost de la font primària dels diners, també ha de baixar el que es presten entre ells. De fet, l’euríbor ja s’ha avançat uns mesos a la baixada del BCE d’avui, com hem comentat a la Píndola.
Avui, 6 de juny, l’euríbor continua a la baixa fins al 3,684% i la mitjana mensual es queda en el 3,702%. Fins i tot, abans de la decisió que ha pres el BCE, tot feia pensar que aquest podria ser el mes de la gran rebaixa de les quotes de la hipoteca, sobretot per als qui la tenen signada a tipus variable. La revisió es compara amb el 4,007% que va anotar el juny de l’any passat, quan va assolir una de les xifres més altes del 2023. Veurem com evoluciona a partir de demà (l’euríbor es fixa a les onze del matí).
I queda un interrogant que es decideix lluny de nosaltres. Què farà la Reserva Federal americana (Fed) la setmana vinent? Fa uns mesos, semblava que també s’apuntaria a la retallada dels tipus, però aquestes darreres setmanes s’ha enterbolit considerablement el panorama. De fet, a la pròxima reunió de la Fed (els dies 11 i 12 de juny), ningú no hi espera cap miracle. En la seva darrera reunió, del 30 d’abril i l’1 de maig, els seus responsables van expressar preocupació per l’augment i la trajectòria de la inflació. Van mantenir els tipus sense canvis, el nivell més alt de feia més de vint anys, entre el 5,25% i el 5,50%, i van assenyalar que el moment de començar a abaixar-los arribaria més tard del que es preveia. Els analistes, en aquests moments, pensen en el mes de setembre o, fins i tot, novembre, com a data possible de fer la inflexió en el preu dels dòlars.
De moment, el resultat més immediat el tenim al mercat de divises. El dòlar ha endurit avui la seva fortalesa enfront de la resta de divises. Però, sobretot, el dòlar li ha guanyat terreny a l’euro i la cotització entre la moneda americana i l’europea s’ha situat en el seu nivell més baix d’ençà de mitjan novembre. Per la seva banda, les borses europees ja tenien descomptat el pas que ha fet el BCE i han tingut una jornada tranquil·la a l’alça, però sense cap pujada especial.
