11.04.2024 - 19:50
Aquest matí, els nervis estaven a flor de pell en els mercats financers. L’ensurt que va donar ahir al vespre la inflació americana, amb un augment inesperat, no s’havia digerit encara i el primer que ho ha pagat avui ha estat l’euríbor, que ha vist com s’enlairava 40 mil·lèsimes (que és molt, en aquest indicador), completament extralimitat abans de la reunió del BCE d’aquest migdia, fins a arribar al 3,729%. Tots saben que el destí de l’euríbor va lligat a les decisions del Banc Central Europeu (BCE) i, per tant, a la pressió perquè el BCE abaixi els tipus i arrossegui l’índex hipotecari a la baixa. La novetat és que les futures retallades de tipus es comencen a diluir una mica.
El matí del dia important per a milions d’hipotecats de la zona euro començava malament, en contra de les esperances que hi havia d’una baixada, tal com havia fet pensar l’euríbor els primers dies d’abril. Les cabòries que avui es feien els analistes sobre l’actuació possible del BCE eren diferents de les d’ahir al matí. La raó és evident. Un augment de la inflació al març fins al 3,5% als EUA no té el mateix significat que a Europa. La Reserva Federal (Fed) pot retardar perfectament el seu calendari de retalls en el seu tipus d’interès de referència, perquè té l’economia creixent per sobre del 2,5% i té prou marge per a no crear-li un problema greu de frenada.
En canvi, a Europa, Christine Lagarde afronta una situació molt diferent. En primer lloc, té la inflació (2,4%) més a la vora de l’índex objectiu del 2%, però, en canvi, l’economia de la zona està estancada al voltant del 0%, amb por justificada d’una entrada en recessió, si no abaixa els tipus aviat. Però si els abaixa abans que la Reserva Federal, el problema que apareix és que l’euro es debilita enfront del dòlar, la qual cosa implicaria un risc de fer augmentar la inflació dins la zona, atès que la gran majoria d’importacions que fa estan nominades amb un dòlar que ens resultaria més car. El peix que es mossega la cua. Vet ací l’estat de nervis que fins al migdia dominava el món financer.
La incertesa principal que afrontaven abans que parlés la presidenta del BCE era determinar si, aquesta vegada, Lagarde es desmarcaria de la Fed i començaria a abaixar les seves taxes d’interès de referència al juny, tal com era previst, o, en canvi, l’inesperat IPC americà d’ahir li faria reconsiderar la decisió. Tothom tenia presents les paraules d’ahir a la nit del president nord-americà, Joe Biden, després d’haver-se sabut la decebedora dada de la inflació: “Continuo esperant retallades de tipus enguany, una vegada sabut l’IPC, tot i que poden retardar-se”.
I ha arribat l’hora de la veritat. A un quart de tres de la tarda, el BCE ha tret la nota en què comunicava que tot continuava igual. Ha mantingut per cinquena vegada consecutiva els tipus d’interès en el 4,5%, el seu nivell més alt d’ençà de 2001. Això no ha estat cap sorpresa per a ningú. Tothom esperava què diria la presidenta Lagarde sobre el futur del preu del diner, i això ha arribat una mica més tard. Mentrestant, des de l’hora en què s’ha sabut la decisió, les borses europees han començat a caure, durant una hora, més de l’1%. Després s’han recuperat una mica.
I, finalment, la presidenta ha deixat les coses com estaven, però amb una mica més de suspens encara. N’ha dit una de freda i una de calenta. Ha suggerit una futura retallada de tipus, però no ha volgut dir quan. Això vol dir que les travesses es mantindran una mica més incertes fins el 6 de juny, que és la data que els analistes s’han fixat com a possible inici de la retallada.
D’entrada, Lagarde ha evitat de dir explícitament que abaixarien els tipus d’interès al juny i s’ha limitat a tornar a llegir el comunicat del BCE. La presidenta del BCE no vol enganxar-se els dits amb una referència explícita a aquesta reunió. Normal, si bé la impaciència d’alguns analistes els empenyia a voler saber alguna cosa més. Però Lagarde vol estar segura i esperar fins al darrer moment.
Ha insistit que al juny tindran moltes més dades i informació per a decidir sobre la política monetària, a més de noves projeccions econòmiques. “Llavors determinarem si aquestes dades augmenten la nostra confiança per a començar a reduir els tipus.” Però, sense dubte, el més important ha vingut a continuació.
En una resposta als periodistes, ha dit: “No especularé sobre què poden fer o què fan uns altres bancs centrals. El BCE som dependents de les dades, no dependents de la Fed.” I ha afegit: “No obstant això, els Estats Units són una gran economia i analitzem totes les dades.” És a dir, que es pot avançar als EUA en la baixada dels tipus. Vol dir que dóna més importància al risc d’entrada en recessió d’algunes economies importants de la zona euro que no pas a una depreciació de la moneda. I ha reblat: “No esperarem que tots els components de la inflació baixin al 2% per a retallar els tipus.” De totes maneres, ha recordat que els principals riscs per als preus són els conflictes geopolítics, sobretot al Llevant. I que “les pressions inflacionistes internes són intenses i mantenen la inflació dels preus dels serveis en nivells elevats”.
Finalment, els analistes, després d’haver llegit la nota del BCE i haver-ne escoltat la presidenta, destaquen que per primera vegada ni la nota ni les paraules següents no han fet referència a la durada de la inflació, sinó que s’ha afirmat que “la inflació va convergint cap a l’objectiu de manera sostinguda, la qual cosa faria apropiat de reduir l’actual nivell de restricció de la política monetària”. És a dir, tot i mantenir-lo, disminueix el dubte sobre el futur dels preus. Això, i la separació de l’actuació que pugui fer la Reserva Federal, un cop reconegut que els motors de la inflació són diferents a totes dues bandes de l’Atlàntic, fa que es mantingui l’optimisme per al 6 de juny, com a data d’inici de la retallada, però amb una mica més de nerviosisme.
