El Banc Central Europeu adopta mesures urgents arran de la nova crisi del deute

El Banc Central Europeu (BCE) ha promès de reinvertir part dels ingressos derivats del PEPP, el programa de compra d’actius impulsat el 2020 per a fer front a l’impacte econòmic de la pandèmia, per frenar l’augment de les primes de risc i l’encariment del deute públic en països de l’eurozona com ara Itàlia i l’estat espanyol. Aquest nou “instrument antifragmentació”, com l’ha batejat l’organisme, ha estat anunciat després d’una reunió d’urgència de la màxima autoritat monetària europea per a fer front als problemes econòmics al bloc.

“La pandèmia ha deixat vulnerabilitats duradores a l’economia de l’eurozona que contribueixen a la transmissió desigual de la normalització de la nostra política monetària per mitjà de les diverses jurisdiccions [de l’eurozona]”, ha explicat el BCE en un comunicat publicat després de la reunió. El banc ha afegit que serà flexible a l’hora de reinvertir els 1,7 bilions d’euros del PEPP per mitjà de l’eurozona per tal de preservar el funcionament correcte de la política monetària europea.

La reunió del consell de govern del BCE arriba en un moment en què el preu del deute públic i la prima de risc respecte d’Alemanya (és a dir, la diferència de rendibilitat amb els bons alemanys) de països com Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal ha augmentat fins a arribar a nivells que gairebé doblen els de les setmanes prèvies a l’esclat de la guerra d’Ucraïna.

La decisió del BCE ha alleugerit la pressió d’economies com la d’Itàlia, que aquesta setmana havia vist un encariment substancial dels seus costs d’endeutament fins a nivells considerats de risc pels experts.

La setmana passada, el BCE va anunciar que posaria punt final al seu programa de compra de deute i pujaria els tipus d’interès entre 25 i 50 punts base a l’estiu, a les reunions del juliol i el setembre. La decisió causà decepció entre els inversors perquè no abordava els passos que la màxima autoritat monetària europea seguiria per a fer front a l’anomenada fragmentació financera, és a dir, l’augment desigual dels costs d’endeutament entre els països del sud i els països del nord.

Els esdeveniments d’aquesta darrera setmana han forçat el BCE a canviar de rumb. Ahir, Isabel Schnabel, membre del comitè executiu, va dir que el BCE “no posarà límits” a l’hora de defensar l’euro i evitar l’augment sobtat dels costs d’endeutament de les economies meridionals. La declaració de Schnabel recorda a les famoses paraules de Mario Draghi, actual primer ministre italià, que quan era president del BCE defensà, en el pic de la crisi de l’eurozona, que el banc faria tot allò que calgués per a preservar la moneda única.

La mesura ha estat anunciada en un context mundial d’inflació desbocada que ha empès les autoritats monetàries de les principals economies del planeta a prendre mesures per a fer front al perill imminent de recessió. Aquesta nit, de fet, s’espera que la Reserva Federal dels Estats Units anunciï un augment dels tipus d’interès de 75 punts base.