16.03.2023 - 19:53
|
Actualització: 16.03.2023 - 20:01
La decisió del BCE sobre l’augment d’un 0,50% dels tipus d’interès de referència no ha canviat, malgrat tot l’enrenou bancari d’aquesta setmana. Això sí, tot fa pensar que les autoritats de política monetària només han acordat una altra pujada important al preu dels diners, després d’assegurar-se que Credit Suisse obtingués un salvavides del banc central suís i els mercats financers s’estabilitzessin. El fet cert és que la sobtada caiguda de les accions del banc helvètic i dels seus col·legues de la zona euro, ahir, va fer trontollar el pla ben definit del BCE d’una altra pujada de 50 punts bàsics avui, perquè els inversors temien una nova crisi bancària.
Per això alguns membres del consell del BCE havien advocat per mantenir les taxes sense canvis i esperar que els mercats financers es calmessin, en lloc d’apujar els costs d’endeutament per sisena vegada i arriscar-se a empitjorar les coses, segons que informa Reuters. Amb tot, la decisió del Banc Nacional Suís de finançar Credit Suisse amb un préstec de 50.000 milions de francs, aquesta nit passada, ha ajudat a estabilitzar els mercats financers i ha marcat un punt d’inflexió per a continuar aplicant la pujada de taxes prevista.
Però l’atenció principal de tots els agents financers, més que en la pujada de tipus d’avui, es concentrava en el to de la conferència posterior de la presidenta Christine Lagarde sobre què pensava fer en el futur. Doncs bé, si a la reunió anterior del BCE va anticipar clarament una pujada de 50 punts bàsics al març i va ser molt dura amb vista als mesos vinents, avui la presidenta no ha esmentat en cap moment si hi hauria més alces dels interessos. Ni sí, ni no. Aquest és el punt diferencial més important de la conferència.
De fet, ja s’havia dit ahir que el BCE faria un seguiment acurat de la situació financera actual. I Lagarde ho ha volgut deixar clar avui. “El consell de govern segueix de prop les tensions actuals del mercat i està preparat per a respondre per preservar l’estabilitat de preus i l’estabilitat financera a la zona euro. El nostre sector bancari és resistent, amb posicions fortes de capital i de liquiditat. Sigui com sigui, el conjunt d’instruments de política del BCE està completament equipat per donar suport de liquiditat al sistema financer de la zona euro, si cal, i per preservar la transmissió fluida de la política monetària”, ha reiterat.
Totalment d’acord. Si avui el BCE s’hagués fet enrere en les seves previsions, els analistes i els mercats ho haurien interpretat com un senyal negatiu. És a dir, haurien pensat que es desdeia perquè la situació és molt greu i s’hauria creat un clima de desconfiança i incertesa superior, que hauria afegit llenya al foc dels últims dies. A més, s’hauria posat en dubte la credibilitat del BCE. Per tot això, crec que la decisió és correcta i també em sembla bé que hagi rebaixat el to sobre què pensa fer en el futur. La situació és molt variable i els conceptes del mitjà o llarg termini avui s’han escurçat molt. De fet, la declaració ha destacat que, en un entorn tan incert, la dependència de les dades que es van generant a l’economia es torna encara més important que abans.
Per una altra banda, i amb tota seguretat, les decisions d’avui han tingut suport pel fet que les projeccions per al creixement del 2023 que fa l’equip d’economistes del Banc, les ha revisades a l’alça, fins a una mitjana de l’1,0%, com a resultat tant de la caiguda en els preus de l’energia com de la resiliència més gran de l’economia contra un entorn internacional desafiant. El clima que han detectat en l’activitat és millor que no el de fa uns quants mesos. Després els analistes del BCE esperen que el creixement pugi encara més, a l’1,6%, tant el 2024 com el 2025, sostingut per un mercat laboral sòlid, una millora de la confiança i una recuperació dels ingressos reals. Alhora, el repunt del creixement per al 2024 i el 2025 és més feble que no el previst al desembre, a causa de l’enduriment de la política monetària. Però allò que compta més és la revisió per al 2023. Mirar més enllà em sembla massa arriscat.
A propòsit d’això, restava pendent de saber alguna cosa sobre la situació dels bancs espanyols dins l’entorn que s’ha creat aquesta setmana. I ha estat la subgovernadora del Banc d’Espanya qui ha parlat aquest matí. Margarita Delgado ha estat contundent: “L’exposició de les entitats espanyoles a Credit Suisse és residual”, ha dit. Ha volgut tranquil·litzar la clientela espanyola i ha explicat que a l’estat espanyol el 66% dels dipòsits dels clients són garantits, i que en el cas de l’SVB nord-americà aquest percentatge només arribava a l’11%.
Per mi, hi ha un fet encara més important. Ha subratllat que a l’estat espanyol hi ha 60,4 milions de titulars amb comptes als bancs per sota de 100.000 euros, el límit assegurat per al fons de garantia, fet que abraça el 96,5% dels titulars. “Això posa en relleu el caràcter fonamentalment detallista dels dipòsits a Espanya, tradicionalment molt més estables”, ha afegit. No ha dit res de nou, però en moments en què la confiança és el factor clau per al bon funcionament de l’activitat financera em sembla encertat de recordar-ho.
I quines repercussions tindrà la pujada? Probablement, l’euríbor a dotze mesos que abans-d’ahir va baixar de cop mig punt –cosa molt celebrada mediàticament– tornarà a pujar. De fet, ahir ja va pujar i avui hi haurà tornat. Crec que, en aquests moments de canvi constant de l’entorn, fer celebracions anticipades, com han fet alguns mitjans, és molt perillós, perquè es generen esperances en els afectats que no són gens ni mica justificades.
Una altra repercussió la tindran els bancs en la baixada del preu real dels títols de deute públic a les seves carteres, que han tornat a abaixar el seu preu real. Per més que es digui que en les entitats europees les necessitats de vendre deute al mercat per a fer front a una situació de sobtada manca de liquiditat és molt llunyana, la realitat és la que és, encara que el funcionament a Europa sigui diferent dels EUA.
I als bancs hi tindrà una doble repercussió addicional. Per una banda, els afavorirà, perquè la renovació de crèdits serà a l’alça i això els aportarà un guany en el marge financer, mentre mantinguin sense remunerar els dipòsits de clients; un fet que, tot sigui dit, cada vegada els serà més complicat de mantenir. I, per una altra banda, amb tota probabilitat, motivarà una selecció més afinada a l’hora de concedir crèdits, perquè a moltes empreses i famílies l’encariment dels costs financers les col·locarà en una situació més feble.
En definitiva, el BCE fa un altre pas endavant en la seva cursa alcista en els tipus, però tallant l’agressivitat amb vista al futur mostrada anteriorment, cosa que és d’agrair. I, malgrat la pujada d’avui a les borses (un 1,50% l’Íbex), cal donar un marge de temps per a veure si es consolida la complexa situació financera a Europa i als EUA. Això, si baixa o no, tan sols ho dirà la forta volatilitat en les cotitzacions que han tingut les accions a la borsa aquestes últimes sessions.
