04.05.2023 - 19:50
No hi ha hagut sorpresa. El Banc Central Europeu (BCE) ha apujat un quart de punt el seu tipus de referència, fins al 3,75%, per setena vegada. Tampoc n’hi va haver ahir, quan la Reserva Federal dels EUA va apujar els seus tipus un altre quart de punt, fins al 5,25%. En principi, a totes dues bandes de l’Atlàntic hi ha la mateixa decisió, però amb algun matís que cal destacar. Mentre Jerome Powell, president de la Fed, diu entre línies que podrien haver arribat al límit de les pujades, aquí Christine Lagarde ha mostrat una línia més dura.
Ahir, després d’haver apujat per desena vegada la taxa d’interès, Powell va obrir la porta a una possible pausa en l’enduriment de la política monetària. Un canvi que no va passar desapercebut entre els analistes, i és que les autoritats monetàries van desistir d’afirmar que caldrien augments addicionals. Ara només s’adverteix que, per determinar si és apropiada una restricció més en la política monetària, es tindran en compte diversos indicadors. De totes maneres, Powell va aclarir als més optimistes que encara era massa aviat per a dir que el cicle de pujades de taxes s’havia acabat. “Estem preparats per fer-ne més”, amb pujades de tipus si cal. Per tant, a la reunió no es va decidir explícitament de fer una pausa de les alces per a la reunió de juny, i el que passi a partir d’ara amb els tipus és una decisió que les autoritats prendran “reunió a reunió”, va dir Powell. Però els analistes americans estan acostumats a llegir entre línies els missatges de la Fed.
En canvi, “el BCE no farà cap pausa”, tal com ha remarcat avui la presidenta del BCE durant la conferència de premsa. “Això és molt clar, sabem que encara tenim camí per recórrer.” A parer de Lagarde, “hi continua havent riscs a l’alça importants per a la inflació”. “Un creixement més gran del salari o dels marges de benefici podria augmentar la inflació”, ha explicat l’economista francesa, que ha apuntat també que la decisió d’apujar tipus en 25 punts havia estat “gairebé unànime”. Tot i que hi ha hagut una certa “varietat de punts de vista” a la reunió d’avui, “tots hem estat d’acord que calia un augment”.
A la nota oficial, el BCE diu que la darrera informació disponible dóna suport, en línies generals, a la valoració sobre les perspectives d’inflació a mitjà termini que el consell de govern va fer a la reunió anterior. Aclareix que encara que la inflació general ha baixat aquests darrers mesos, les pressions subjacents sobre els preus continuen essent importants. Alhora, les anteriors pujades dels tipus es transmeten amb força a les condicions de finançament i monetàries de la zona de l’euro, mentre que els desfasaments i la intensitat de la transmissió a l’economia real continuen essent incerts. Ens diu, a la seva manera, que la inflació no baixa al ritme que voldrien. I jo dic que no és fàcil que ho faci encara que continuïn apujant els tipus.
Però la seva feina és abaixar la inflació. I l’ortodòxia és l’ortodòxia. Per això, ha deixat oberta la finestra a noves pujades. La presidenta ha dit que les decisions futures del BCE garantiran que els tipus d’interès oficials se situïn en “nivells prou restrictius” per aconseguir un retorn oportú de la inflació a l’objectiu a mitjà termini del 2% i es mantinguin en aquests nivells durant el temps que calgui. El consell de govern continuarà aplicant “un enfocament depenent de les dades per determinar el nivell i la durada adequats de la restricció”. En particular, “les decisions del consell de govern relatives als tipus d’interès oficials continuaran basant-se en la valoració de les perspectives d’inflació a la llum de les dades econòmiques i financeres que es rebin, de la dinàmica de la inflació subjacent i de la fortalesa de la transmissió de la política monetària”.
Així queda ben clar que el futur immediat és el de mantenir el ritme d’augment dels tipus, mentre no hi hagi una variació clara a la baixa en els índexs de preus. La preocupació lògica que genera entre la gent que té una hipoteca variable és com pot afectar a l’euríbor aquesta nova pujada d’avui i la possibilitat d’ulteriors augments del BCE. De moment, l’euríbor continua la marxa ascendent, cosa que perjudica l’economia domèstica de milions de persones, que veuen com pugen les quotes dels seus préstecs hipotecaris, mentre que els seus salaris amb prou feines es mouen. A l’abril, aquest índex de l’euríbor ja va tancar en una mitjana mensual del 3,757%, superior al 3,647% amb què va marcar la mitjana el mes de març. Aquests dies l’euríbor tanca al 3,843%, i s’espera que la mitjana del maig sigui del 3,833%. O sigui, travessar la frontera simbòlica del 4% és molt més a prop que no s’esperava. Veurem com reacciona després de la pujada d’avui del BCE.
El risc continua essent el que expliquem de fa setmanes. Que el BCE vagi més enllà del que toca i faci un toc negatiu a l’economia. Precisament, avui s’han publicat els indicadors dels directors de compres (PMI), en els quals es nota una certa frenada en la indústria i una forta estirada dels serveis el mes d’abril, tant a la zona euro com a l’estat espanyol.
Segons l’informe, l’activitat manufacturera a l’estat espanyol es va contreure a l’abril després de dos mesos d’expansió, encara que alguns indicadors, com les noves contractacions i les comandes, suggereixen que la reculada podria ser que no durés gaire. La veritat és que la indústria manufacturera a tot l’estat espanyol ha estat feble d’ençà de mitjan 2022, amb una cadena de set contraccions mensuals consecutives. A Europa ha passat igual. L’activitat de les fàbriques de la zona euro va tornar a contraure’s el mes passat, encara que no tant com s’estimava inicialment, mentre que el cost de les primeres matèries va caure al ritme més ràpid en gairebé tres anys.
En canvi, el sector serveis espanyol va créixer a l’abril per sisè mes consecutiu, ja que la demanda, sobretot al sector turístic, es va mantenir forta, malgrat la pressió inflacionista. La majoria dels altres índexs PMI –com els que reflecteixen les noves comandes, les expectatives comercials, els preus de venda i l’ocupació– van augmentar, cosa que fa pensar en una bona situació de la demanda. De fet, Itàlia i Espanya són actualment les principals forces impulsores del creixement del sector serveis a la zona euro.
En el cas espanyol, el sumatori dels dos sectors ha estat positiu, atès que la força dels augments en els serveis ha superat amb escreix la debilitat de la indústria. L’informe destaca pocs canvis en l’àmbit inflacionista i un nivell d’ocupació creixent, al ritme més alt en els darrers vint-i-dos mesos. El mercat laboral continua fort, doncs. Avui ho hem vist amb les xifres de desocupació, que han baixat, mentre que les afiliacions han continuat creixent a bon ritme. Però d’això, que és molt positiu, en parlarem un altre dia.
