17.10.2024 - 19:50
Finalment, ha estat que sí. El Banc Central Europeu (BCE) ha retallat el seu tipus de referència en 0,25 punts percentuals, fins al 3,25%. I ho fa per tercera vegada enguany. Els analistes ho donaven per fet, però hi veien alguna petita escletxa que podia fer variar el pronòstic. Però no. Tot continua segons el guió. Avui, tal com va fer el mes passat –en què també va retallar 0,25 punts percentuals i va parlar del futur amb ambigüitat–, la presidenta de l’organisme, Christine Lagarde, tampoc no ha volgut obrir la porta a una nova retallada dels interessos al desembre, tot i que tampoc no l’ha tancada. Una postura que se situa en línia amb la seva actuació i que no descarta el pronòstic del consens d’analistes privats, que continua anticipant una nova rebaixa de 25 punts bàsics en la reunió del 12 de desembre.
La decisió d’avui ha estat sostinguda per la combinació de tres factors claus. Per una banda, una inflació més suau, un creixement econòmic més feble i la moderació del mercat laboral. No oblidem que en la seva darrera trobada, el passat 12 de setembre, l’organisme europeu ja va rebaixar les seves projeccions de creixement del PIB de la zona euro per a cada any de l’horitzó de previsió 2024-2026. D’ençà de llavors, algunes dades han continuat caient, com és el cas dels índexs PMI (directors de compres). A més, la taxa d’inflació general s’ha desaccelerat molt, si bé la subjacent continua més o menys estable. I, al mateix temps, el ritme de l’augment dels salaris per a recuperar les pèrdues de poder adquisitiu derivades del repunt anterior dels preus de l’energia i els aliments sembla que s’esgota. Tot hi jugava a favor.
No obstant això, alguns analistes avisen que, encara que les bones notícies sobre la inflació són una informació benvinguda per al BCE, la feblesa observada en el costat de l’activitat també es pot veure amb una certa preocupació. La moneda sempre té dues cares. Per això hi ha qui comenta que, si la feblesa del creixement a curt termini s’estén els pròxims mesos i, per tant, els riscs a la baixa es materialitzen amb una demanda interna que no es recupera, el BCE pot considerar d’avançar les retallades de tipus l’any vinent i, potencialment, augmentar el ritme de baixa, és a dir, retallar la taxa de referència al voltant del 2%.
Però això, ara com ara, em sembla anar molt lluny. De moment, aquesta tarda, Lagarde ha dit unes quantes coses que em sembla que cal tenir en compte. Crec que és important que hagi emfasitzat que “la zona euro no es dirigeix cap a una recessió”, quan li han demanat si descartava un “aterratge suau” de l’economia, tot i que ha acceptat que les darreres dades mostraven un creixement una mica més lent que no s’esperava. I sobre els preus, ha assegurat: “Som en procés de trencar el coll de la inflació, però encara no ho hem fet.” I ha afegit: “Encara no hem arribat a l’objectiu d’inflació del 2% de manera sostenible i sabem que la inflació repuntarà en els tres mesos vinents.” Això ja ho va dir el mes passat, per cert. Segons la incertesa, ha reiterat que el BCE “continuarà depenent de les dades” i prendrà les decisions “reunió a reunió”. Per tant, ha confirmat que no hi havia cap canvi en la posició de la política monetària de l’organisme.
Però més enllà del que ha comentat, els qui estan més d’enhorabona després de la decisió del BCE són tots els hipotecats a tipus variable, que a l’estat espanyol són prop de dues terceres parts del total. El motiu ja el sabem molt bé tots. La referència d’aquestes hipoteques, l’euríbor a dotze mesos, ha tornat a baixar avui. S’ha avançat, fins i tot, al BCE. Però en aquesta jornada, a més de retallar 26 mil·lèsimes, fins al 2,717%, que és el mínim anual, hi ha un fet addicional molt important. La xifra d’avui significa el diferencial més gran d’aquest darrer any, la qual cosa portarà descomptes molt interessants en les hipoteques.
Això es deu al fet que la mitjana de l’euríbor d’aquest octubre, que fins avui és de 2,756%, s’ha de comparar amb la de l’octubre del 2023, quan l’indicador a Espanya va tocar sostre, amb el 4,160%. Continuarà així el camí de descomptes en les quotes hipotecàries. En realitat, l’octubre serà el sisè mes consecutiu de rebaixes en les quotes de les hipoteques a tipus d’interès variable que s’actualitzen anualment. I els analistes preveuen per a aquest desè mes de l’any que la mitjana mensual se situï al voltant del 2,739%. Uns analistes, per cert, que no deixen de mostrar la seva sorpresa per la velocitat de la baixada. De fet, la dada que avui apunta l’euríbor “s’esperava per a final d’any”, però “tot s’ha avançat”, admeten alguns d’ells.
Baixant als càlculs que interessen als hipotecats, la baixada de l’euríbor pot significar un estalvi d’uns 100 euros el mes per a un préstec mitjà de 150.000 euros a vint-i-cinc anys de termini, amb una quota calculada segons el valor de l’índex de referència més un diferencial d’un punt percentual. No està gens malament.
Això, sens dubte, anima una mica la gent a gastar. Els hipotecats, perquè alliberen uns diners cada mes; i els qui volen demanar un préstec per a comprar algun producte, perquè, probablement, trobaran una mica més barats els crèdits al consum. Sobre aquest punt, precisament abans-d’ahir, el Banc d’Espanya va publicar l’enquesta de préstecs bancaris, amb dades del tercer trimestre del 2024.
Segons que diu, entre el juliol i el setembre, la demanda de préstecs va augmentar en tots els segments, el segon trimestre consecutiu d’increment, encara que va ser de caràcter moderat en tots els tipus de préstecs. Quant als factors que expliquen el creixement de la demanda, les entitats financeres assenyalen que el nivell més reduït dels tipus d’interès segurament va afavorir, en tots els segments, un augment de les sol·licituds. A més, en el finançament a les empreses, també hi van contribuir les necessitats més grans de finançar inversions en actius fixos i existències i capital circulant, i l’ús menor de finançament intern.
Per al darrer trimestre de l’any, les entitats financeres enquestades preveuen que els criteris de concessió de préstecs es mantindran sense canvis en el finançament a les empreses i en els préstecs a les famílies per a adquisició d’habitatge, i que es relaxaran lleugerament en el segment de crèdit a les llars per a consum i altres fins. Quant a la demanda, s’anticipa que les sol·licituds continuaran augmentant en tots els segments.
Avui hem baixat un esglaó més en el preu del diner. Però tot indica, malgrat l’ambigüitat de les declaracions oficials, que encara té corda per estona. En els mercats s’apunta al desembre per a arribar a baixar fins al 3%. Això seria un punt menys del màxim del 4% en què vam estar del novembre del 2023 fins al juny d’enguany. Cal esperar que continuarem baixant l’escala.
