13.01.2025 - 19:50
Aquest matí hem tingut la sorpresa d’una entrevista al president del BBVA, Carlos Torres, a la web de l’entitat. Com és previsible en una declaració d’aquesta mena, només se’n poden esperar bones notícies per al banc basc. “Confiem plenament en l’èxit de l’operació per l’atractiu que té per als accionistes de Banc Sabadell”, ha dit. I ha insistit que l’oferta es fa “perquè és bona per a tots: per als clients, per als accionistes, per als treballadors de totes dues entitats i per a la societat en general”. D’entrada, les seves paraules no van en la mateixa direcció que les de les patronals catalanes que han insistit a comparèixer davant la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC), per demostrar el temor que la possible fusió deixi en situació compromesa moltes pimes. Ni tampoc en la direcció de les paraules dels sindicats, que ja han estimat aproximadament els llocs de treball que es perdrien pel camí.
Però el senyor Torres no ho veu així. De fet, en l’entrevista es presenta convençut que els accionistes del Sabadell valoraran “l’extraordinari projecte d’unió de totes dues entitats”. I ha afegit: “És un compromís amb el creixement del nostre país i és una aposta clara per a territoris clau com Catalunya o el País Valencià. És bona per a les pimes, per a les famílies.” L’entitat basca calcula que la unió amb el Sabadell originarà una capacitat addicional de finançament de crèdit de 5.000 milions d’euros l’any, en un moment marcat per la incertesa global i pels dubtes sobre el creixement econòmic a Europa.
Però no diu què els passarà als clients que tenen crèdits en totes dues entitats, ni quin serà el seu volum de crèdit final, probablement menor que el que tenen ara. Recordem que la por entre les pimes és, precisament, que es redueixi, per qüestions de risc de la nova entitat. Per tant, poc hi té a veure que sigui cert el volum global que esmenta el BBVA en l’augment de la seva capacitat de donar crèdit a les empreses. Per aquesta via em sembla que no acabarà de convèncer els clients, que són els subjectes passius de l’operació i els que hi tenen més a perdre, si bé ells no decideixen res, és clar.
Però pels lligams que pugui haver-hi entre clients i accionistes –que n’hi ha–, als accionistes del Sabadell els ha recordat: “D’ençà de començament de l’any 2019 els nostres accionistes pràcticament han triplicat el valor de la seva inversió amb un retorn total molt superior al de competidors europeus i espanyols.” I per a rematar les seves paraules, ha volgut dir als accionistes que les empreses no se’n ressentiran. “Del punt de vista estratègic, continuarem centrats en el client, amb una posició més radical de posar-nos en el seu lloc per a tenir impacte positiu i profund en la seva vida, actuant com el trampolí que pot impulsar la realització dels seus somnis, acompanyant la seva voluntat d’arribar més lluny, tant per a empreses com per a particulars.” No sé si amb aquesta estratègia els convencerà, però ja ho ha dit, per si de cas.
En realitat, aquesta entrevista és la continuació de la decisió que va prendre el BBVA dijous passat de modificar les condicions de l’OPA. El canvi consisteix a variar la condició d’acceptació mínima, que inicialment era l’acceptació de l’oferta per part, almenys, d’accions representatives del 50,01% del capital social del Sabadell. Ara és minorada: consisteix en el fet que l’oferta sigui acceptada per un nombre d’accions que permetin al BBVA d’adquirir, almenys, més de la meitat dels drets de vot efectius del Banc Sabadell al final del termini d’acceptació de l’OPA (excloent, per tant, l’autocartera que, si és el cas, mantingui la societat afectada en aquell moment). Així ho ha comunicat a la CNMV.
La idea és molt clara, i ignoro per què no es va proposar així al primer moment. És evident que si durant el procés el Sabadell augmentava la seva autocartera, les possibilitats d’arribar el 50,01% eren menors. Per tant, ara intenta d’evitar que el Sabadell se serveixi d’aquest mecanisme per defensar-se, traient de la circulació i fent seva una quantitat d’accions determinada. Recordem que aquesta estratègia de defensa és permesa per la llei d’OPA, si els accionistes ho aproven en la junta anual. Una junta que el Banc Sabadell tradicionalment fa a l’abril, però que es podria avançar.
Veient les dues manifestacions en dies pràcticament consecutius, a mi em fa l’efecte que el BBVA adopta una posició més activa per tal d’assegurar-se una operació que no acaba de veure clara, sobretot pel cas que pugui fer la CNMC de les declaracions de patronals i sindicats catalans.
I això passa, precisament, la setmana en què l’agència internacional de qualificació Fitch ha elevat el ràting a llarg termini del Banc Sabadell: de BBB ha passat a BBB+, alhora que manté la perspectiva estable. La qualificadora explica que la millora ha estat impulsada per “l’enfortiment de la qualitat dels actius, la rendibilitat i la capitalització de Banc Sabadell”, i també per la millora en l’avaluació de l’entorn operatiu dels bancs espanyols. A més, indica: “Les qualificacions del Sabadell se sustenten en una consolidada franquícia nacional, especialment en el segment de pimes, una rendibilitat enfortida i un finançament i capitalització adequats.”
Curiosament, el mateix dia, la competidora de Fitch, l’agència qualificadora S&P Global Ratings, considerava que la possible fusió del BBVA i el Banc Sabadell seria “gestionable” en termes de capital i que la suma de la quota d’ambdues entitats no perjudicaria les condicions del mercat en vista d’allò que s’observa en uns altres països amb experiències similars. I afegia que no estava preocupada pel model de negoci del Sabadell, atès que “sembla que pot ser viable” tot sol i que enguany tindrà una rendibilitat financera superior a l’11%. No obstant això, sí que considerava possible una “correcció” de la cotització a la borsa “si descarrilés l’operació”. Ve a dir que si es fa l’OPA estarà bé i que si no es fa, també.
Però falta la veu del mercat. Durant tot aquest temps, les cotitzacions dels dos bancs han anat calibrant les possibilitats que l’operació tingui èxit finalment o no, perquè, com que és un bescanvi d’accions –sense aportació dinerària addicional–, la prima que el BBVA posa sobre la taula va oscil·lant segons els preus de les accions. Els analistes calculen que, d’ençà del primer de maig, la prima mitjana de l’oferta ha estat del 4,7%. Doncs bé, això ha canviat aquests últims dies. Ara aquesta prima es troba en terreny negatiu. Què vol dir això? Doncs que no hi ha cap benefici per a l’accionista del Sabadell acceptant la proposta del BBVA en els termes actuals en què s’ha definit l’oferta. De fet, aniria fins i tot en contra del valor de la seva cartera. Encara que no és la primera vegada en aquests vuit mesos que la prima és negativa, sí que s’ha aconseguit el punt mínim en aquestes últimes sessions, a la vora del 2% de les pèrdues.
En definitiva, el temps corre i s’espera la decisió de la CNMC, però el vot del mercat no sembla anar a favor del BBVA, fins ara, la qual cosa pot explicar el seu canvi d’actitud, molt més activa, en els dos casos que he comentat. Insisteixo en això que he anat dient d’ençà del començament de l’OPA: perquè arribi al final amb l’èxit que vol el BBVA, haurà de fer alguna cosa més i gratar-se la butxaca, perquè fins ara a l’accionista del Sabadell no li sortirien els comptes i, si decideix de fer el pas, hauria de ser amb un acte de fe. I l’experiència diu que els actes de fe no són corrents en el món financer.
