El BBVA es vol cruspir el Banc Sabadell

El BBVA ha confirmat que havia traslladat al president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, l’interès del grup per a començar les negociacions amb l’objectiu d’explorar una possible nova fusió entre totes dues entitats, segons que ha comunicat la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV). La resposta del Banc Sabadell no s’ha fet esperar, tot confirmant que havia rebut una proposta escrita indicativa de fusió del BBVA. L’entitat ha dit que analitzarà adequadament tots els aspectes de la proposta rebuda.

I no serà la primera vegada. El novembre del 2020, el BBVA no va voler comprar el Banc Sabadell per 2.500 milions: i ara que al mercat val gairebé 10.000 milions sí que el vol comprar? No sé què deuen pensar els accionistes dels seus gestors, es demanava un usuari de X aquesta tarda. La resposta, l’ha donat la borsa immediatament, amb una forta pujada de les accions del Sabadell i una caiguda important de les del BBVA.

En realitat, la notícia que aquest migdia ha sorprès tothom no és pas nova. És el segon intent de l’entitat basca per a una fusió entre tots dos bancs, després de les negociacions que van mantenir el 2020, en un moment en què l’entitat catalana passava algunes dificultats, no solament per la difícil situació de la pandèmia, sinó, sobretot, pel llast que llavors representava la seva filial britànica TSB. Aquell intent no va arribar a bon terme, i el novembre del 2020 es van trencar les negociacions, a causa del preu que demanava el Sabadell.

Però, de llavors ençà, les coses han canviat molt. Ambdues entitats són molt més fortes. No podem oblidar, per exemple, que el Sabadell ha vist com s’enfilava la seva cotització gairebé d’un 70% enguany. Avui, després d’una pandèmia, de l’augment de la inflació, dels tipus al 4%, i amb el TSB plenament integrat i sense ser un maldecap, l’entitat sabadellenca és més atractiva. En el mercat també es comenta que l’exposició important que avui té al crèdit empresarial no tan sols no és cap risc, sinó que s’ha convertit en una fortalesa, amb la pujada dels marges que generen els interessos alts.

Per la seva banda, amb una possible fusió –diguem-ne compra–, el BBVA recuperaria la primera posició per volum d’actius a l’estat espanyol, que ja és un dels seus principals mercats i en què més ha crescut en els seus últims resultats. A més, el BBVA reforçaria l’àrea de pimes, on el Banc Sabadell és molt fort, i es col·locaria per quota de mercat com un dels capdavanters de l’estat espanyol. Amb el Banc Sabadell, el grup basc també entraria en un mercat nou com és el del Regne Unit, la qual cosa li permetria de competir amb el Banc Santander en aquest territori.

I per què avui? Doncs perquè fa tan sols un dia que ha entrat en joc un nou element. Els principals bancs espanyols han estat presentant fins a aquesta jornada la seva explotació de resultats i els beneficis obtinguts aquest primer trimestre del 2024. I resulta que el BBVA ha assolit 2.200 milions d’euros, la qual cosa es tradueix en un 19,1% més respecte del mateix període de l’any anterior. Fins i tot, comptant amb l’impost extraordinari a la banca.

I, a això, s’hi afegeixen els símptomes més que positius del Sabadell, anunciats fa cinc dies i prou, quan el seu conseller delegat, César González-Bueno, va comentar que preveien d’arribar el 2024 “als millors resultats de la història del banc”. Això, ho deia just després d’haver presentat l’entitat un benefici net atribuït de 308 milions d’euros, un 50,4% més que en el mateix període de 2023, la qual cosa és un rècord històric.

En cas que la negociació continuï endavant, apareixen els dubtes propis de la situació. Per exemple, com podria finançar el BBVA la compra del Sabadell i la possibilitat que això impliqués una ampliació de capital. Primer, caldrà veure com es valora el Sabadell, quina seria l’equació potencial de bescanvi i com quedaria finalment el finançament. La pregunta que es fa és si l’operació es tancaria només amb una equació de bescanvi d’accions o hi hauria una part en efectiu.

En cas que, finalment, es faci la fusió, es crearia un autèntic gegant bancari. L’entitat resultant d’una eventual integració del Sabadell en el BBVA tindria actius globals d’1,037 bilions d’euros (801.690 milions d’euros de BBVA i 236.135 milions del Banc Sabadell), amb dades al tancament del primer trimestre l’any. Si s’atén únicament els actius a l’estat espanyol, el banc resultant tindria actius valorats en 637.461 milions d’euros (452.227 milions del BBVA i 185.234 milions del Banc Sabadell).

En capitalització borsària, el grup resultant d’aquesta fusió aconseguiria un valor en el mercat de 73.000 milions d’euros, d’acord amb la cotització actual de totes dues entitats, a poca distància del Banc Santander, que supera per poc els 74.000 milions d’euros, i gairebé el doble que el que capitalitza CaixaBank (37.500 milions).

Igualment, el banc, en l’àmbit global, comptaria amb 7.326 oficines (5.912 de BBVA i 1.414 de Sabadell), i la presència física en territori estatal se situaria en 3.084 oficines (1.881 de BBVA i 1.203 de Sabadell). Respecte de la plantilla, el grup conjunt tindria 140.776 treballadors, dels quals més de 46.000 serien a l’estat espanyol.

Precisament, aquest és un dels dos aspectes complicats de l’operació. De moment, CCOO, sindicat majoritari en el sector financer, ja ha demanat que, si es fa la fusió, hi hagi “totes les garanties per a la plantilla”, especialment en un context de resultats rècord i remuneracions excel·lents per als accionistes. En un comunicat, les seccions sindicals de CCOO al BBVA i al Sabadell, on són primera i segona força respectivament, consideren que s’haurà d’articular un acord laboral que protegeixi les condicions laborals i l’ús de les dues plantilles.

Però la història del sector ens diu que, en aquestes mal anomenades fusions –perquè en realitat són una compra–, sempre acaba rebent la patacada el més feble. En aquest cas, és el Sabadell, i dins, els més febles són els treballadors. Per tant, ara tenen un maldecap més en la seva vida.

I, finalment, hi ha els clients. Si es tanca l’operació, el mercat tindrà una entitat menys amb la qual treballar, cosa que el farà encara més oligopolístic. Els clients, particulars i empreses, tindran una entitat menys en el món financer, que avui ja és escassament competitiu. Per aquesta banda de la clientela, doncs, no és pas una bona notícia.

I hi ha encara una darrera consideració. Si prospera l’operació, el Banc Sabadell desapareixerà. No podem oblidar que va ser fundat a Sabadell el darrer dia del 1881 de manera cooperativa i es va obrir al públic el febrer del 1882. Desapareixeria, doncs, el darrer banc creat a Catalunya (CaixaBank va néixer com a caixa), si bé avui, a tots els efectes legals, és un banc amb seu a Alacant. És per això que, aquesta tarda, els periodistes han preguntat al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, què en pensava de la fusió. I ha dit que no en tenia “cap referència”, però ha ofert que la seu s’estableixi a Alacant si s’aprova la fusió. “No en tinc cap referència, ni tan sols del Banc Sabadell mateix i, per tant, vull ser cautelós.” Ja es veu, que no en té cap referència…