El BBVA posa a prova el suport dels accionistes a l’OPA al Sabadell en una junta general extraordinària

El BBVA fa demà la Junta General d’Accionistes extraordinària per aprovar una ampliació de capital de 551,9 milions d’euros mitjançant la posada en circulació d’1,12 milions d’accions més perquè l’entitat pugui fer front a l’opa al Banc Sabadell. De fet, aquest és l’únic punt de l’ordre del dia, a banda de facultar el consell d’administració per executar l’acord. De moment, sobre l’operació encara s’hi han de pronunciar els òrgans reguladors i d’entrada ja compta amb el rebuig del govern espanyol, de la Generalitat, les organitzacions econòmiques catalanes, com Foment i Pimec, i els sindicats per l’impacte en la competència del sector.

D’ençà que el BBVA va presentar l’opa hostil al Banc Sabadell, el president de l’entitat basca, Carlos Torres, i el conseller delegat, Onur Genç, s’han encarregat d’anar explicant els avantatges de l’operació, especialment per a les pimes, un dels sectors amb qui més treballa el Banc Sabadell. En canvi, des de les patronals catalanes, la Generalitat i el govern espanyol consideren que les petites i mitjanes empreses en sortirien perjudicades i suposaria una alta concentració bancària. Altres veus no s’hi han volgut pronunciar, com per exemple el fins a fa poc governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, coincidint amb la seva darrera intervenció pública abans d’esgotar el seu mandat des de la reunió anual del Cercle d’Economia.

Avui mateix, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, demanava al BBVA que oferís informació “clara, transparent i completa” sobre l’opa a la junta d’aquest divendres. Ho ha fet en una carta als accionistes, on els recorda que encara no han de prendre una decisió sobre si accepten l’oferta i en què es compromet a oferir-los un informe valorant-la. L’entitat basca va presentar primer una oferta amistosa el primer de maig que constava d’una prima del 30% per acció respecte al tancament del 29 d’abril (una acció del BBVA per cada 4,83 del Banc Sabadell), tres seients al consell d’administració, incloent-hi una vice-presidència; i conservar una doble seu corporativa i la marca als territoris on pogués tenir un “interès rellevant”, com és el cas de Catalunya i el País Valencià. La resposta a la borsa va ser un descens del valor de les accions del BBVA i un increment de les del Sabadell, fet que reduïa la prima respecte al valor del 29 d’abril.

Pocs dies després, el Banc Sabadell va declinar l’oferta perquè infravalorava “significativament” el valor de l’entitat i el 9 de maig el BBVA va enviar un comunicat a la CNMV anunciant la presentació d’una opa hostil que ara ha de recórrer un llarg camí perquè ha de rebre el vistiplau de les autoritats reguladores i del govern espanyol. El moviment va tenir lloc tres dies abans del 12-M, però el BBVA va negar cap voluntat d’interferir en la campanya electoral. Aquell mateix dia, la cúpula del banc presidit per Carles Torres va oferir més detalls als analistes i als mitjans de comunicació. El president del banc va expressar el seu convenciment que el govern espanyol sabria “apreciar el valor” de l’operació i va estimar que si prosperava el procés d’integració s’allargaria fins a mitjans del 2025. A més, el president de l’entitat va admetre una retallada de plantilla si l’opa tirava endavant tot i que va apostar per sortides no traumàtiques.

Torres també va defensar que l’oferta era “extremadament favorable” i “extremadament atractiva” per als accionistes i va assegurar que alguns accionistes del Sabadell li havien traslladat la seva predisposició a acceptar-la.

Paral·lelament, el president de l’entitat basca va traslladar els detalls al president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una reunió privada. Va ser el passat 3 de juny en una trobada al Palau de la Generalitat de la qual no en van transcendir més detalls.

Enmig d’aquest context, Fitch ha millorat la qualificació del Banc Sabadell a llarg termini, de BBB- a BBBB, i també a curt. L’agència va reflectir “avenços estructurals” en la rendibilitat i solvència del banc català i assenyalava que s’havia beneficiat de plans de reestructuració, tipus d’interès més alts i un millor rendiment de la filial del Regne Unit. Durant aquestes setmanes, una altra de les grans agències de ‘ràting’, la canadenca ‘Morningstar’, opinava que una adquisició del Banc Sabadell per part del BBVA tindria “conseqüències positives” a llarg termini per l’entitat catalana i que si l’operació prosperava tindria “més pros que contres”. Concretament, apuntava que l’entitat vallesana “passaria a formar part d’un grup bancari molt més gran i diversificat”. Si, per contra, l’opa no tirava endavant perquè el govern espanyol la vetava deia que el BBVA “podria veure dificultada temporalment la seva rendibilitat”.

De moment, l’oferta pública d’accions es troba encara en una fase molt inicial i ha estat admesa a tràmit per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), mentre que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) just es troba en la “fase d’anàlisi inicial”, segons explicava fa pocs dies la presidenta de l’organisme, Cani Fernández, des de les jornades organitzades de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE) a Santander.

L’endemà i també des de la capital cantàbrica, el ‘country manager’ del BBVA, Peio Belausteguigoitia, descartava comprar altres bancs si l’adquisició del Banc Sabadell fracassava. “Seguiríem amb la nostra estratègia de creixement orgànic, que ens està donant molt bons resultats”, va assegurar.