Els batlles nord-catalans portaran l’ús del català al Consell d’Estat amb la vista posada a Estrasburg

Els batlles nord-catalans, amb l’ajuda d’Òmnium, han resolt de plantar cara a la resolució del Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc que reafirma que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens dels ajuntaments de la Catalunya Nord. Avui han acordat de portar el cas al Consell d’Estat francès, pas previ imprescindible per anar a Europa.

La batllessa dels Banys, Marie Costa, i el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, han subratllat que la sentència “no és una victòria però tampoc una derrota”. Sobre això, han exposat que, a mesura que avancen els pronunciaments de la justícia, cada vegada queden descartats més articles legals dels que s’al·legaven fins ara per arraconar l’ús del català. Garcia ha reconegut que potser “potser no hi ha massa esperança amb el Consell d’estat, però ens permet d’anar a Europa, que permet de protegir els drets lingüístics de qualsevol ciutadà”. “És la manera d’obligar l’estat francès de reconèixer la nostra existència”, ha dit.

De fet, ara els arguments de la justícia pivoten exclusivament en l’article 2 de la constitució francesa que estableix que “l’idioma de la República és el francès” i que, encara que l’article 75-1 consideri que les llengües minoritzades “pertanyen al patrimoni de França”, “l’ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic”. Això, assenyalen, fa que es pugui utilitzar el català als plens però com a llengua de traducció i després del francès, i que no tingui pes administratiu ni jurídic.

Aquest matís que afegeix el Tribunal de Tolosa de Llenguadoc a la primera resolució del de Montpeller obre “una escletxa” que, segons ha concretat l’advocat Mateu Pons, aprofitaran per portar el cas fins al Tribunal d’Estrasburg. Ara, el següent pas és recórrer contra la resolució del tribunal d’apel·lació al Consell d’Estat francès, que és l’últim estadi a escala judicial francesa i és el darrer escull abans d’arribar a la justícia europea. Mateu ha explicat que tenen dos mesos per a presentar el recurs i que la decisió d’aquest òrgan, amb seu a París, trigarà uns dos anys. Posteriorment, anirien a Estrasburg, en el primer cas sobre drets lingüístics, i que l’estat francès no és que els vulgui minoritzar, sinó que directament no els reconeix.

Pons ha explicat que també hi ha hagut un altre avenç, i és que s’ha acceptat la intervenció dels batlles i ha defensat el seu dret individual com a electes de fer servir el català. Això és important perquè al tribunal europeu es pot anar en defensa de drets individuals, no pas d’institucions i representa una altra escletxa en la causa.

“El Tribunal de Tolosa ha decidit condemnar el català a ser una llengua subalterna, de segona”, ha afirmat Xavier Antich, president d’Òmnium, que afegeix, però, que arran del procés, han aconseguit que aquesta sentència “reconegui que el català es pot fer servir als plens i que no es pot prohibir”. “Elevem la batalla per la defensa del català a un altre nivell, deixem enrere els tribunals administratius a escala regional i departamental i ara, els alcaldes i Òmnium, ens enfrontem directament a l’estat francès”, ha reivindicat Antich.