Batlle proposa el ‘retorn assistit’ dels menors no acompanyats que viuen al carrer

El tinent de batlle de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha proposat el ‘retorn assistit‘ dels menors estrangers no acompanyats que viuen al carrer. En declaracions a SER Catalunya, Batlle ha argumentat que la legislació sempre tenia de l’interès superior del menor. ‘I quin és l’interès superior? Tenir un entorn social, familiar i comunitari, per conflictiu que pugui ser. Un nen sempre estarà millor amb la seva família, per problemàtica que pugui ser, que vivint als Jardins de Sant Pau o al Pou de la Figuera‘, ha continuat. Batlle ha dit que el terme ‘expulsió’ no formava part del seu vocabulari i ha insistit en els ‘retorns assistits’, perquè ‘una cosa és enviar-los i una altra és que aquest retorn sigui acompanyat’.

Segons Batlle, cal parlar amb els serveis socials i educatius de totes les administracions, però també cal fer un ‘abordatge des del punt de vista de la seguretat’ quan es parla dels menors no acompanyats. Ha reconegut que era una qüestió amb què calia ser prudent, perquè ‘de seguida salten totes les alarmes’, però ha defensat de proposar l’opció d’un retorn assistit dels menors que viuen al carrer. 

Ha afegit que una part d’aquests nens potser es podia integrar, però ha defensat que calia tractar la qüestió amb tots els actors implicats, també amb els països d’origen. ‘I si s’ha de fer el retorn, s’ha de fer molt bé’, ha indicat el tinent de batlle, qui ha insistit que tot plegat es faria ‘en interès superior del menor’. 

Sobre la gent que patrulla pel metro per detectar carteristes, Batlle ha estat contundent i ha advertit que aquest no era el camí’, perquè aquesta era ‘la porta d’entrada de màfies de patrulles d’autoorganització’, que és ‘l’element més perillós que pot hi haver en temes de seguretat’. Ha dit que ho combatria, perquè en una qüestió com la seguretat no podia haver-hi autoorganització, sinó que corresponia a l’administració de gestionar-la. ‘Això no pot ser la llei de la selva’, ha conclòs. 

Sobre les informacions del diari Público que relacionen l’imam de Ripoll i el CNI, ha considerat ‘un disbarat qualsevol especulació gratuïta’, i ha recordat que en aquest país s’han criticat sovint les ‘teories de la conspiració’. ‘Doncs critiquem-les totes’, ha demanat.