24.10.2024 - 21:40
Barcelona ja té batllessa de nit. És la gestora cultural Carmen Zapata i, oficialment, serà comissionada de la nit, un càrrec de nova creació. L’anunci el va fer ahir el tinent de batlle de Seguretat, Albert Batlle, acompanyat de Zapata. L’ajuntament pretén que sigui una eina clau en la relació entre l’administració local i els agents que configuren la vida nocturna de la ciutat, com ara representants de la restauració, el lleure i el comerç, associacions juvenils, serveis de seguretat i veïns.
La proposta de crear un batlle de nit la va anunciar el batlle Jaume Collboni a mitjan gener. Però el projecte no s’acabava de desenvolupar. Durant aquest temps, fonts de l’ajuntament explicaven que hi havia projectes més prioritaris. Però en una entrevista al programa Cafè d’idees a final de setembre, Collboni en va tornar a parlar i va anunciar que s’impulsaria abans d’acabar l’any.
La figura del batlle de nit fa temps que és creada i es pot estructurar de maneres diferents, però els objectius sempre són els mateixos: que les ciutats disposin d’un càrrec especialitzat en els problemes i les activitats que hi ha durant la nit, com ara la seguretat, el soroll, el lleure nocturn, els establiments i les relacions entre veïns. La primera ciutat a implantar-la fou la capital dels Països Baixos, Amsterdam, l’any 2003, tot i que el vincle institucional amb l’ajuntament no es va establir fins el 2014. D’aleshores ençà, s’ha establert a moltes més ciutats: Londres, Washington DC, Manchester, Nova York, Praga, Berlín, Viena… A Europa, la darrera a incorporar-la ha estat Sosnowiec, al sud de Polònia, l’any passat. És la primera ciutat del país amb aquest càrrec i al capdavant hi ha Rafał Siciński. Mannheim va ser la primera ciutat d’Alemanya a tenir-ne, l’any 2018, amb Robert Gaa.
Què fa, exactament, un batlle de nit? Quins són els principals objectius que té? Quina relació hi ha amb la resta d’institucions? Totes les figures són iguals? De tot plegat en parlem amb Siciński i Gaa. Conversem sobre el paper del batlle de nit i ens aproximen als casos de Polònia i Alemanya, que també són extrapolables a casa nostra.
Teixir ponts i construir relacions saludables
Sosnowiec i Mannheim tenen cap a 200.000 habitants i 300.000, respectivament. Són ciutats més petites que Barcelona, però tant Siciński com Gaa coincideixen a dir que els desafiaments són els mateixos. Totes tres tenen una gran activitat nocturna, i això porta feina.
Siciński és llicenciat en administració, té estudis de postgrau en gestió urbana i és activista i ferm defensor de la mobilitat amb bicicleta. A més, ha estat el pioner a l’hora de redissenyar un dels carrers principals de la ciutat per guanyar més espai verd i perquè la gent pugui passar-hi més temps lliure. Un projecte comparable amb les superilles de Barcelona. Siciński fou nomenat pel batlle de la ciutat, és funcionari i treballa a temps complet en una empresa municipal. Treballa independentment, però pot disposar de l’ajut de funcionaris de tots els departaments de l’ajuntament. Té un objectiu: “Volem revitalitzar el centre de la ciutat i animar els veïns a passar-hi una estona a la nit.” Segons que explica, la seva feina és, simplement, simular la vida nocturna. Detectar què s’hi fa i destinar part d’un pressupost concret a impulsar tota mena d’accions.
Fa més d’un any que ocupa el càrrec i destaca que una de les tasques més importants és donar suport als emprenedors del sector de la restauració, a més de cercar gent disposada a obrir nous locals en edificis municipals o privats. “Intento d’ajudar-los a encarar tots els problemes i al mateix temps construeixo relacions positives amb ells”, diu. “La meva pròxima tasca és coordinar les activitats de seguretat a la nit al centre de la ciutat, sobretot on la gent fa festa”, explica. Destaca que hi ha un gran sistema de monitoratge de càmeres i patrullatge constant de policia i guàrdies urbans. “També volem augmentar el nombre de gent que neteja els carrers del centre de la ciutat a la primavera, perquè la vida nocturna no deixi cap embolic visible durant el dia”, afegeix.
A Mannheim el model és diferent. El batlle nocturn s’organitza mitjançant Next Mannheim, un centre d’innovació urbana dissenyat per fomentar l’emprenedoria, la creativitat i el desenvolupament d’un ecosistema més complet, en què la cultura és un pilar. Donen suport a emprenedors d’unes quantes indústries, com ara la tecnològica, i camps creatius com la música, el cinema i la moda. És un sector que Robert Gaa, que és batlle nocturn d’ençà de l’any 2020, coneix prou bé, perquè també fa de discjòquei i programador d’esdeveniments de música techno. Next Mannheim és independent de l’ajuntament, tot i que treballen conjuntament i rep fons públics. “La meva feina no anirà bé si no hi ha una bona connexió amb l’administració de la ciutat i viceversa”, diu Gaa.
Next Mannheim tracta de molts temes, però ell s’ha especialitzat en la vida nocturna. “Em centro en la moderació i la mediació entre els propietaris dels locals i els veïns si hi ha queixes, però també entre l’administració i els propietaris dels espais o organitzadors d’esdeveniments”, explica. Segons ell, és important tenir una bona xarxa dins la ciutat, és a dir, que les relacions entre tots els sectors siguin saludables. “Fer xarxa és realment clau per a aquesta feina.” També se centra a desenvolupar nous projectes que es puguin aplicar en l’escena cultural. Posa d’exemple les festes amb música electrònica, anomenades raves. “La majoria d’aquestes festes són il·legals. Volem crear espais legals perquè veiem que la gent té tirada a anar als clubs o festivals de Mannheim”, comenta Gaa.
Compromís amb la seguretat i contra l’incivisme
Siciński i Gaa ja fa temps que són batlles nocturns. Segons Siciński, hi ha una cosa clara: que la gent sovint està molesta per l’activitat nocturna. “Has d’intentar calmar les emocions, ajudar, actuar ràpidament i alhora ser ferm i complir les teves promeses. Els interessos dels propietaris dels locals, els qui gaudeixen dels locals i els residents són difícils de conciliar, però es pot fer”, diu. I afegeix: “Sé que Barcelona és una ciutat amb molts turistes amb ganes de divertir-se i dels quals els veïns es queixen sovint. Si el batlle de nit de Barcelona aconsegueix d’augmentar la sensació de seguretat i reduir les conductes desordenades, tothom ho agrairà.”
Gaa ha après que la vida nocturna és una part important de les ciutats joves. “Si vols que vinguin joves a la teva ciutat, necessites una vida nocturna bona i diversa. I això crec que implica tenir un escenari cultural. La majoria dels propietaris dels clubs guanya molts diners, però, per a mi, la gent vol desconnectar i oblidar-se del dia”, diu. Segons ell, hi ha molta gent, fins i tot polítics, que ignoren com funciona una ciutat durant la nit. “Només diuen que hi ha soroll, molts soroll, gent orinant a les parets. Només en veuen els efectes negatius, no paren atenció a totes les coses positives. És important de mostrar això a l’administració”, diu. També és contrari a castigar els propietaris dels locals: “M’estimo més parlar amb ells i trobar solucions amb totes les parts interessades. És clar que de vegades no hi ha cap solució que faci feliç tothom, però tan sols parlar-ne ja pot ajudar.”
Tots dos consideren clau que l’administració local doni suport total al batlle nocturn. “Ha de tenir poder i capacitat d’actuació. Cal que sigui a prop de la gent, que hi parli sempre i que intenti d’ajudar-los. El batlle de nit ha de ser una persona recognoscible, la gent hi acudeix per demanar ajuda. I, sobretot, li ha d’agradar passejar per la ciutat de nit”, diu Siciński.
Carmen Zapata, batllessa de nit de Barcelona
Carmen Zapata té estudis en dret i comunicació i mitjans, i és una ponent habitual en col·loquis i debats especialitzats en la indústria de la música. Té dues dècades de trajectòria professional i ha assumit uns quants papers de lideratge. També s’ha destacat com a defensora activa de la tasca cultural de les sales de música, de la igualtat de gènere i la diversitat en el sector. Ha estat gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) d’ençà del 2006, i això li ha permès d’acostar-se a les administracions públiques locals, catalanes, espanyoles i internacionals.
És sòcia fundadora i ex-presidenta de l’Associació de Dones de la Indústria de la Música, constituïda el setembre del 2016. Només un any i mig després de crear-se, l’associació va ser guardonada amb el Primavera Award 2018. El 2021 va ser reconeguda amb el KeyChange Award per la trajectòria.
Consell de Nit de Barcelona: què és i com funcionarà?
A part la batllessa de nit, també s’ha constituït el Consell de la Nit de Barcelona, un òrgan de participació ciutadana, entitats, grups polítics municipals, àrees de l’ajuntament i més institucions i administracions amb l’objectiu de compartir i coproduir les propostes d’actuació relacionades amb la vida nocturna de la ciutat.
L’establiment d’un òrgan de governança nocturna fou una de les accions acordades en el pla d’acció sorgit de la Taula Ciutadana per una Nit Cívica i Segura. Aquesta taula es va estrenar el darrer trimestre de l’any 2021 per encarar les activitats nocturnes a la ciutat. Era formada per vuitanta agents i entitats responsables d’unes quantes àrees de l’ajuntament; representants dels grups polítics del Departament d’Interior i dels Mossos d’Esquadra; entitats i associacions veïnals i ciutadanes; i membres de gremis i federacions de comerciants, restauració i lleure nocturn.
Zapata coordinarà i executarà el pla d’acció aprovat per la Taula Ciutadana per una Nit Cívica i Segura; dissenyarà i executarà l’estratègia nocturna per a donar resposta a les necessitats dels ciutadans; i identificarà la necessitat d’actualitzar les polítiques públiques i les normatives vinculades a la vida nocturna de la ciutat.
Segons l’ajuntament, les funcions del consell seran fomentar el diàleg i l’intercanvi d’experiències dels sectors o àmbits representants; rebre informes periòdics sobre el seguiment i l’avaluació del pla d’acció sorgit de la Taula per una Nit Cívica i Segura; centralitzar les propostes d’actuacions dels sectors representats al Consell; identificar objectius i oportunitats per a la vida nocturna de la ciutat; proposar estratègies i polítiques públiques per a la millora de la vida nocturna de la ciutat; i proposar la creació dels grups de treball que es considerin necessaris per a abordar qüestions concretes relacionades amb la vida nocturna de la ciutat.
