26.04.2022 - 12:22
|
Actualització: 26.04.2022 - 12:45
La presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, portarà a la mesa i a la junta de portaveus del congrés una resolució per a rebaixar la majoria necessària per a l’elecció dels membres de la comissió de secrets oficials. L’objectiu de la presidenta és desblocar-ne la constitució establint que els membres poden ser elegits per majoria absoluta (176 diputats) en comptes de la majoria de tres cinquenes parts actual (210 diputats). El nou sistema permetria esquivar el vet que el PP ha fet fins ara a la presència de formacions independentistes com Bildu, ERC o JxCat a la comissió que controla les activitats del CNI.
Desconcert a la premsa espanyola per mirar de justificar l’escàndol del Catalangate
La presidenta del congrés ha fet el moviment després de consultar els grups parlamentaris, i portarà el decret a la mesa i a la junta de portaveus perquè sigui aprovat pels grups. La mesa està formada per tres membres del PSOE, tres de Podem, dos del PP i un de Vox, de manera que –com també passarà a la junta de portaveus– el decret s’aprovarà amb la majoria que dona suport al govern de Pedro Sánchez.
La comissió de secrets oficials –que es diu Comissió de Control dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades– està regulada per una llei del 1995, però l’elecció dels seus membres es fa d’acord amb una Resolució de la Presidència del congrés. L’última és de l’11 de maig del 2004, i estableix que els membres s’estableixen per una majoria de 210 diputats i, alhora, que en forma part un diputat de cada grup parlamentari.
La comissió no s’ha creat aquesta legislatura pel vet del PP a la presència de diputats independentistes, i especialment de Bildu, a l’accés als secrets oficials. Fruit del Catalangate, el PP ha instat la presidenta del congrés a començar els tràmits per constituir-la, però alhora ha mantingut la intenció de vetar els abertzales.
La resolució de Batet permetrà substituir el sistema d’elecció perquè els membres de la comissió puguin ser elegits per majoria absoluta, de manera que n’hi haurà prou amb els diputats que donen suport al govern per elegir-ne els membres i garantir que es compleix la segona part de la resolució del 2004, és a dir, que hi hagi un membre de cada grup parlamentari, fet que inclou Bildu.
El congrés obrirà d’aquesta manera la porta a un dels compromisos assolits pel ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. Bolaños es va comprometre a donar explicacions sobre el cas Catalangate a aquesta comissió, que pot convocar la presidenta del CNI.
La comissió de secrets oficials és l’única institució que pot tenir accés a les activitats del CNI, que per la llei que regula el centre no les pot fer públiques enlloc més. Amb tot, la comissió de secrets oficials té naturalesa de secreta, i els seus membres tenen prohibit fer públiques cap de les qüestions que s’hi aborden.
