08.08.2023 - 21:40
El PSOE, finalment, ha mogut la primera fitxa: ha apartat Meritxell Batet de la cursa per a la presidència del congrés espanyol. Batet no era una candidata assumible per als independentistes i sobiranistes, però tampoc per a Podem, de manera que els socialistes s’arriscaven a una derrota contundent ja d’entrada que marcaria massa el procés d’elecció del nou president del govern espanyol. De manera que –tot i que, significativament, el PP i Vox no la veien malament– l’han sacrificada sense manies i ara cerquen un substitut presentable, diuen que el ministre Bolaños.
L’elecció de la mesa del congrés espanyol el dia 17 serà, doncs, molt interessant, sobretot perquè donarà una primera idea de com de cohesionats –o de poc cohesionats, en realitat– estan els blocs. I si bé per la banda dreta també hi ha soroll amb la crisi interna de Vox, el fet és que és el PSOE qui ho té molt complicat i qui en pot eixir més ferit.
Cal recordar –i és molt decisiu– que la votació per a elegir el president del congrés espanyol és secreta, amb butlleta, i dependrà de la majoria simple dels vots, segurament en una segona votació que es farà entre els candidats que han aconseguit més vots en la primera. I que els càrrecs –no solament es tria la presidència, sinó també les quatre vice-presidències i les quatre secretaries– s’obtenen per un complicat procediment de votar un sol nom per a elegir-los tots vuit, en què si no hi ha acords previs i ben assegurats és molt fàcil de relliscar.
Això, per al PSOE, vol dir que no solament pot esperar-se l’abstenció de Junts, que li faria pràcticament impossible d’aconseguir la presidència, sinó que, precisament gràcies al fet que la votació és secreta, podria trobar-se també amb sorpreses com ara una possible abstenció dels cinc diputats de Podem. En aquest sentit, és significatiu el fet que Podem –no Sumar, sinó Podem– ara fa quaranta-vuit hores va avisar que Batet no era una opció presentable i la feblesa aritmètica de Sánchez és tal que l’ha hagut de canviar a corre-cuita.
Meritxell Batet està tacada perquè va retirar els escons als presos polítics catalans i més tard també al diputat de Podem Alberto Rodríguez, doblegant-se així al poder judicial i vulnerant de manera greu la doctrina del Comitè de Drets Humans de l’ONU, tal com va explicar aleshores Josep Casulleras en aquest article aclaridor. I, evidentment, la seua intransigència a permetre l’ús del català a la cambra tampoc no l’ajuda ara que els socialistes necessiten desesperadament els vots independentistes. De manera que el PSOE ha hagut d’empassar-se el seu tradicional orgull i l’ha hagut d’apartar.
Però el problema per als socialistes continua essent que van a cegues, que no controlen el paquet de vots que necessiten tant sí com no per a sobreviure. Volen aparentar que el controlen, però la realitat és que tenen massa fugues per a un resultat tan ajustat com van aconseguir. I no fan els deures, no posen res de sucós i interessant sobre la taula.
En aquest sentit, serà molt interessant, i revelador, veure com de lluny queden els socialistes dels 176 escons en la votació per a la presidència del congrés. Perquè aleshores potser comencen a entendre que tenen una situació molt complicada i que aquesta tàctica prepotent de creure que els altres els votaran de franc perquè no tenen cap més remei que votar-los és suïcida. Tot això abans funcionava, però ara ja no. I hauran de posar-se a negociar seriosament i proposar canvis reals i no minúcies com ara “tindràs grup parlamentari si et portes bé”. Així i tot, ja veurem què acaba passant.
PS1. Els del PSOE no són els únics que van desconcertats. Ahir, ERC va anunciar la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional espanyol contra la llei d’habitatge aprovada pel congrés la legislatura passada. Però la qüestió és que es va aprovar amb els seus vots. No solament això: Rufián, en campanya, va dir que una de les coses de les quals se sentia orgullós era la llei d’habitatge espanyola. I ara, després de la clatellada, la volen recórrer? Inaudit. Inaudit…
PS2. Aquestes setmanes, Ot Bou fa una sèrie d’entrevistes a personalitats que en el seu moment van ser especialment importants per al moviment independentista. Avui us oferim l’entrevista a Blanca Serra, que es mostra tan incisiva com sempre: “La política institucional catalana és una reunió de cadàvers”.
