Per què a Batet i al Suprem els crema la decisió de suspendre els drets dels presos polítics electes?

La suspensió de drets dels presos polítics electes el 28 d’abril ha agafat tot el protagonisme al bell mig de la campanya de les eleccions de diumenge. La dreta demana a la flamant presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, que en faci via, que els suspengui immediatament. Però Batet mira de guanyar temps i ha adreçat una pregunta al Tribunal Suprem espanyol per si es pot aplicar l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, com va fer el jutge instructor Pablo Llarena el juliol passat amb els empresonats i exiliats que eren diputats del Parlament de Catalunya. En canvi, la fiscalia té pressa per a suspendre’ls i demana al tribunal que s’apliqui de seguida aquest article.

Una altra vegada la intromissió del poder judicial en el legislatiu. Les noves meses del congrés i del senat, amb majories progressistes, tenen un ferro roent, una urgència a resoldre, però veuen a tocar les eleccions municipals i europees al Principat i no volen que una decisió immediata favorable a les suspensions pugui impulsar els partits independentistes. A més, els reglaments són transparents i exigeixen que el Suprem demani sengles suplicatoris a les cambres, però el tribunal va refusar-ho per no haver de suspendre temporalment el judici, adduint que ja havia començat i denegant la llibertat dels presos electes.

Batet va amb peus de plom i vol evitar que una decisió tan transcendental, polèmica i de dubtosa legalitat la prengui la mesa. Per això ha demanat un informe als lletrats de la cambra i ha convocat una reunió demà per a analitzar la situació. La fiscalia té pressa i ja s’ha adreçat al tribunal que presideix Manuel Marchena perquè el Suprem apliqui la suspensió. El tribunal del judici contra el procés, però, havia instat les meses de les corts espanyoles a suspendre’ls d’acord amb els reglaments de les cambres.

En l’àmbit polític, el PP i Cs pressionen perquè Batet i el PSOE s’arromanguin i suspenguin els presos, mentre que Unides Podem ha optat per la prudència i s’ha remès a l’informe que presentin els lletrats. Tot i la prudència de Batet aquestes primeres hores, ahir la vice-presidenta espanyola en funcions, Carmen Calvo, ja considerava les suspensions cosa feta abans de la constitució de les corts. Avui, Batet ha defensat que la mesa prendria una decisió ‘estrictament jurídica’, i també ha deixat entreveure que els suspendria.

Tanmateix, la fiscalia no vol esperar a saber l’opinió dels lletrats i ha apressat el tribunal perquè suspengui els presos polítics electes. L’escrit que han presentat al Suprem l’haurà d’analitzar la sala segona, que tindrà la disjuntiva d’haver de prendre la decisió o bé de tornar la pilota a les meses del congrés i del senat.

Cal tenir en compte que l’aplicació de l’article 384 bis que va fer servir Llarena i que ara torna a reclamar la fiscalia és polèmica i dubtosa. La jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol estableix que s’ha d’aplicar en el cas de processats per rebel·lió, entenent la rebel·lió de la manera que no l’ha entesa la fiscalia en cap moment d’ençà de la tardor del 2017, és a dir, un alçament violent amb l’ús d’armes o d’explosius. Ho explicava l’advocat i ara diputat de JxCat al congrés espanyol Jaume Alonso-Cuevillas: ‘S’ha d’entendre relacionada amb actes terroristes, segons que diu la sentència 199/87 del TC.’ Aquesta sentència diu: ‘Per definició, la rebel·lió és realitzada per un grup que té el propòsit d’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l’ordre constitucional.’