06.06.2023 - 21:40
Negociacions contra rellotge entre tots els actors polítics que volen pactar amb Sumar, el partit de la vice-presidenta espanyola Yolanda Díaz, per a les eleccions del 23 de juliol. L’home orquestra encarregat d’afinar-ho tot és Josep Vendrell, ex-diputat d’ICV i cap de gabinet de Díaz. Per les seves mans passen totes les propostes, exigències i estira-i-arronses. Siguin de Podem, d’Esquerra Unida, dels comuns, de Compromís, d’Ara Més, de Més Madrid, d’Endavant Andalusia, de Projecte Drago…
Però, més enllà de les topades per a la configuració de les llistes, de l’estratègia política –programa electoral inclosa– i del repartiment de les subvencions, el problema principal és la cotilla temporal. Sumar preveia de cuinar tots els acords a foc lent, amb el punt de mira a final d’any, però l’avançament electoral ho ha precipitat tot. Demà passat, 9 de juny, expira el termini per a presentar les coalicions electorals a la JEC.
La majoria de negociacions entre Sumar i la resta de formacions avancen, però en el cas de Podem continuen completament encallades. Ambdues parts han dit públicament que cal arribar a una entesa per evitar la fragmentació del vot de l’esquerra espanyola –mentre el fantasma de PP i Vox no deixa d’inflar-se–, que podria acabar d’enfonsar unes expectatives electorals molt magres.
Tanmateix, Yolanda Díaz i Pablo Iglesias –líder de facto, sense càrrec–, no afluixen la corda. La seva relació personal és molt dolenta i els comentaris de l’ex-vice-president espanyol, que aprofita qualsevol micròfon per a atacar el projecte, tampoc no ajuden a calmar les aigües. Ahir va acusar Compromís, Més Madrid i els comuns de voler eliminar Podem de qualsevol equació electoral, però prèviament havia denunciat el menysteniment d’Irene Montero i Ione Belarra com a candidates (també hi ha informacions que acusen Iglesias de vetar Íñigo Errejón).
Díaz tampoc no ha fet cap gest per calmar la situació. Més aviat ha fet unes quantes crides a la rebel·lió interna dels càrrecs de Podem. Un altre gest que tampoc no va agradar gens fou, en plena campanya electoral del 28 de maig, quan en un acte contra l’ampliació del Port de València va demanar el vot per a Joan Ribó davant la candidata d’Unides Podem al consistori, Pilar Lima.
El 28-M i la dissidència interna a Podem
La posició rígida de Pablo Iglesias i la direcció de Podem, que volen una negociació bilateral i un tracte preferencial a Sumar, tenint en compte que són la formació més gran a l’esquerra del PSOE, cada volta és més inestable i dèbil. Els resultats nefasts del 28 de maig han demostrat que el partit que va irrompre el 2014 ha perdut l’embranzida i s’acumulen les dimissions en les executives, com ara les de les Illes Balears, les Canàries i Castella – la Manxa.
El vice-president balear en funcions i membre d’Unides Podem, Juan Pedro Yllanes, ha estat un dels més durs amb la cúpula de Podem i ha demanat la dimissió de tota la direcció estatal: “És sorprenent que no hagin desaparegut de l’escena política [en referència especialment a Ione Belarra, Lilith Verstringe i Pablo Echenique]. Deuen tenir interessos per a continuar activament en política.”
“Vist el panorama, crec que una candidatura separada de Podem seria un suïcidi. Els terminis són molts curts i l’única possibilitat que preveig és que Sumar encapçali aquest projecte d’esquerres i que Unides Podem, sense cap mena d’imposició, es dissolgui dins Sumar”, ha afegit.
Dilluns, els cercles de Podem a Eivissa, amb un to més moderat que Yllanes, també van fer pressió en favor de la integració dins Sumar. En aquest sentit, han dit que és crucial configurar una candidatura “unitària i il·lusionadora” encapçalada per Yolanda Díaz: “Només un bloc progressista unit i mobilitzat té opcions reals de fer front a l’onada conservadora en aquest nou cicle polític.”
També són d’aquest parer els consells ciutadans de Podem Canàries i Podem Galícia. Sengles coordinadors, Laura Fuentes i Borja San Ramón, han demanat que Podem es coalitzi amb Sumar en una candidatura àmplia, especialment després de la desfeta del 28-M, que els obliga a repensar-se com a actor polític. De totes maneres, han reconegut que la decisió final dependrà de la direcció estatal de Podem, que encapçala Ione Belarra.
La mare d’Iglesias i la fuita a Madrid
L’escenari a la Comunitat de Madrid és completament diferent. El coordinador de Podem, Jesús Santos, ha donat suport directament a Díaz en plenes negociacions. “Primer el país i no els partits. Ens hi juguem una dècada i cada vot pot decantar la balança”, ha piulat. Evidentment, el missatge del dirigent no ha agradat gens dins la formació, però ningú no s’esperava la intervenció de María Luisa Turrión, la mare de Pablo Iglesias, que ha demanat respecte pel seu fill i pel partit.
Primero el país y no los partidos.
Nos jugamos una década y cada voto puede decantar la balanza.
De nosotras/os dependerá el rumbo de España a partir del próximo 23 de julio. Seamos responsables, sumemos y salgamos a ganar.
Juntas y juntos, con @Yolanda_Diaz_
— Jesús Santos Gimeno (@jesussantosalc) June 2, 2023
“Em sembla que no tens en compte que les dirigents de Podem negocien. Respecte”, li ha respost Turrión, que també li ha reclamat que deixi tots els càrrecs dins el partit si ha pres la decisió personal d’unir-se a Sumar. El 28-M, Podem no va entrar a l’Assemblea i l’Ajuntament de Madrid. En canvi, a Alcorcón, on Santos era candidat, la formació va resistir i podrà formar govern en coalició amb el PSOE i Més Madrid.
Me parece que olvidas que las dirigentes de Podemos están negociando.Respeta.
Si has decidido unirte personalmente a Sumar, creo que deberías poner tu cargo a disposición de Podemos. Un saludo.— Maria Luisa Turrion (@TurrionLuisa) June 2, 2023
I mentrestant, Sumar ha anunciat que l’ex-diputat i l’ex-secretari d’Internacional de Podem Pablo Bustinduy formarà part de l’equip de campanya de Yolanda Díaz. El març del 2019, arran del trencament entre Iglesias i Errejón, Bustinduy va anunciar que renunciava a ser el cap de llista a les eleccions al Parlament Europeu. “La política és un món complex, dur, de vegades descarnat”, va escriure per justificar que es desvinculava de la primera línia política.
En estas elecciones decidimos qué horizonte dar a este mundo en crisis. El bien común o la ley del más fuerte. La justicia ecológica y social o el sálvese quien pueda. Es un reto de época, que exige estar a la altura. Vamos a por ello. Un honor sumarme a la tarea.
— Pablo Bustinduy (@pbustinduy) June 5, 2023
