23.05.2023 - 20:55
A Menorca, Eivissa i Formentera la institució pròpia que ocupa el lloc preeminent en l’imaginari col·lectiu és el Consell.
En el cas de Mallorca, el fet que el parlament, la presidència del govern i totes les conselleries tenguin la seu a l’illa, fa que el Consell aparegui com una institució subsidiària. No saps mai si t’has de dirigir al Consell o al govern i el fet que hi hagi alguns departaments duplicats no ajuda a treure’n l’entrellat.
Els consells han anat acumulant competències. Fins l’any 1990, eren talment una diputació. Entre el 1990 i el 2000, assumiren competències importants com les d’Urbanisme i Patrimoni Històric, i a partir del 2000, amb la promulgació de la segona llei de Consells Insulars, passaren a tenir un consell executiu i crearen una administració burocràtica. Adquiriren més competències, com Cultura, Ordenació del Territori, Serveis Socials, Carreteres i Camins… i Promoció Turística. En realitat, la “marca” Illes Balears tampoc no existeix a escala de promoció internacional. Cada illa es promociona amb el seu nom i cap al seu públic potencial. Tret d’Eivissa, que es ven internacionalment com a “Ibiza”.
Reaparició de Munar
Així doncs, el Consell de Mallorca viu a l’ombra del govern. El moment més àlgid de la institució insular coincideix amb la presidència de Maria Antònia Munar, que justament aquest dilluns va reaparèixer públicament en un acte del PI a Costitx, el seu poble.
Munar es va mantenir com a presidenta del Consell de Mallorca entre els anys 1995 i 2007, pactant a esquerra i a dreta sense gaires manies. Foren uns anys durant els quals el Consell mantingué una activitat frenètica: incineradora de residus, noves carreteres, aprovació del Pla Territorial de Mallorca, llei de Consells Insulars, i la instauració dels debats de política general.
El Consell es convertí en un contrapoder, amb ràdio i televisió pròpia. Era també una “repartidora”: piscina municipal, teatre a tots els pobles i gespa artificial a tots els camps de futbol.
Munar i els seus també duplicaren la xarxa clientelar que, fins aleshores, havia estat monopolitzada pel PP. Associacions de discapacitats, clubs esportius, associacions de gent gran, món del trot i altres esports tradicionals i associacions de caçadors havien de triar: “O amb na Munar o amb el PP”.
El desafiament va acabar amb Munar a la presó, la direcció d’Unió Mallorquina encausada i el partit desmantellat per la policia espanyola.
Eleccions al Consell
Les dues darreres legislatures, el Consell de Mallorca ha estat governat per les esquerres. Durant la legislatura 2015-2019, amb presidència del militant de Més per Mallorca, es va aprovar la vergonyosa construcció de l’autopista entre Llucmajor i Campos. En la legislatura que s’acaba, la presidenta ha estat Catalina Cladera, que ha fet una gestió sense gaires alts i baixos.
La política assistencial ha estat determinada per la pandèmia i la necessitat de pal·liar-ne els efectes. En política cultural, gestionada pels sobiranistes, no s’han impulsat grans projectes, però s’ha donat molt de suport a les iniciatives sorgides de la societat civil i del sector cultural. I en política territorial, cal destacar que en el darrer plenari s’han eliminat places turístiques. Tot i això, la gran qüestió –aturar el creixement en sòl rústic– ha quedat per a la legislatura vinent.
Catalina Cladera encapçala la llista del PSIB-PSOE i aspira a repetir presidència. És una de les dues candidates a substituir Francina Armengol quan es retiri a mitja legislatura.
Jaume Alzamora és el candidat de Més per Mallorca. Ha estat conseller insular de Promoció Econòmica. Va sorprendre quan guanyà les primàries sobiranistes i presenta un programa ambiciós i compromès.
També en el bloc de l’esquerra cal situar Iván Sevillano, que ha estat en l’equip de govern de la institució insular i, com a candidat d’Unides Podem al Consell de Mallorca, té la missió de repetir els resultats de fa quatre anys.
Si miram a la dreta, Llorenç Galmés encapçala la llista del PP. Tant ell com l’extrema dreta tenen una programa i una agenda política que ens faria recular a la pitjor versió dels anys vuitanta: “desarrolismo” en estat pur. Més balearització del litoral, construcció sense límits i allargar les actuals autopistes fins a Alcúdia i fins a Felanitx i Santanyí.
I, amb un peu aquí un allò, mentre sua cada vot per mirar de superar la barrera del 5%, el candidat del PI, Antoni Salas, que aquestes tres anteriors mandats ha estat batle de Costitx… el poble de Maria Antònia Munar.
