20.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.06.2023 - 21:42
En el seu discurs d’investidura com a nova batllessa de València, María José Catalá ja va anunciar que aprovaria un acord per a recuperar la denominació bilingüe de la ciutat. És a dir, en català i en castellà, València/Valencia. A penes tres dies després, aquesta advertència ja era una realitat, car ahir es va aprovar en el primer ple del nou equip de govern de l’ajuntament. Una demostració de poder i una imposició amb mirada espanyola per a tots els valencians.
“Aquesta nova corporació posarà fi a l’orfandat identitària. València té una cultura i unes senyes d’identitat que ha de protegir i preservar. Sí, formem part d’un projecte comú que és Espanya i Europa, i una cosa mai no ha sigut incompatible amb l’altra. València és Espanya i Espanya és València. Les nostres llengües oficials són el valencià i el castellà. La nostra terra és la Comunitat Valenciana i la nostra bandera és la Senyera. Punt. No se’n parle més”, va expressar dissabte passat.
Prompte va sorgir la reacció a les xarxes. La il·lustradora Vir Palmera va penjar en el seu perfil d’Instagram una imatge en què es podia llegir: “València sempre portarà l’accent obert”. Es va viralitzar i influenciadores com ara Nerea Sanfe la van compartir. “València amb l’accent obert i els qui manen amb la ment molt tancada”, va respondre un usuari. Però també hi va haver comentaris d’odi cap a la llengua per part del sector contrari. La polèmica era servida.
View this post on Instagram
Un accent amb història
El 1993, un acord entre el Partit Popular i Unió Valenciana va eliminar l’accent del nom de la ciutat. No obstant això, el 1996 es va aprovar el Reglament sobre l’Ús i Normalització del Valencià, per unanimitat dels partits que tenien representació al consistori en aquell moment. És a dir, va comptar amb el vist-i-plau d’Unió Valenciana, el PP, el PSPV i EUPV. Però no es va arribar a executar. El 2009, per una moció dels socialistes, es va recuperar l’accent en el logotip de la corporació municipal quan es traduïa al català.
El 31 de març de 2016, el ple de l’Ajuntament de València, amb Joan Ribó com a batlle, va aprovar la denominació única de la ciutat de València en català. Compromís, PSPV i València en Comú van votar-hi a favor, i el Partit Popular i Ciutadans es van abstenir. La Generalitat va ratificar aquest canvi de topònim oficialment el 10 de febrer de 2017. Era una decisió històrica en favor de la llengua.
Amb la iniciativa de Ribó, es complia el reglament de 1996, emmarcat dins l’estatut d’autonomia, vint anys després. Aquella normativa recollia que tots els topònims del terme municipal tindrien com a forma oficial la catalana. I això s’establia també en el Corpus toponímic valencià, publicat l’any 2009 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). A més, s’acordava l’adhesió a la declaració com a Bé d’Interès Cultural Immaterial a favor de les Normes de Castelló.
L’AVL va emetre un informe en què assenyalava la conveniència d’escriure el topònim en català. Això sí, l’acadèmia feia una precisió: consideraven que, del punt de vista històric i lingüístic, la grafia correcta era amb e oberta, però que s’havia de pronunciar amb e tancada.
Malgrat tot, el PP va interposar un recurs contra el decret del Consell que aprovava la denominació única. S’emparava en suposades anomalies en la tramitació, però el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) va afirmar que el procés del canvi s’havia fet complint la legalitat i amb els informes pertinents. Així, València passava a tenir una única denominació, en la llengua pròpia.
Un nou retrocés
En el primer ple com a nova batllessa de València, María José Catalá ja ha tombat eixa norma i ha aprovat la denominació bilingüe de la ciutat. Ho va dir i ho ha fet. Amb aquesta decisió, Catalá marca terreny i fa l’ullet als seus companys madrilenys per a tornar a ofrenar noves glòries a Espanya. Fa poc més d’un mes, Ribó va demanar a José Luis Martínez Almeida, el batlle de Madrid, que escrigués el nom oficial de la ciutat de València, amb accent, en el nou quilòmetre zero de la plaça del Sol madrilenya. Almeida s’hi va negar i va afegir que “Valencia”, sense accent, era ben escrit.
A més a més, Catalá també ha proposat de celebrar el tedèum a la catedral dins la processó cívica de la diada del País Valencià. Fa vuit anys, amb l’arribada de Compromís a la batllia, es va modificar l’itinerari perquè la senyera no entràs a la seu. “Retorn al passat –piulava Ribó ahir–. Les primeres mesures del nou govern del PP a València: denominació bilingüe de la ciutat i recuperar l’entrada de la senyera en la Catedral el 9 d’Octubre. Estes són les seues prioritats reals, ni les persones ni la ciutat.” En declaracions recollides per À Punt, l’ex-batlle va dir: “Açò és més propi del franquisme, del nacionalcatolicisme, que d’un estat aconfessional.”
"Regreso al pasado"
Les primeres mesures del nou govern del PP a #València: denominació bilingüe de la ciutat i recuperar l'entrada de la Senyera en la Catedral el 9 d'Octubre. Estes són les seues prioritats reals, ni les persones ni la ciutat. pic.twitter.com/XhCPrc2bNA
— Joan Ribó (@joanribo) June 20, 2023
