Barrientos qüestiona la llei d’amnistia i fa que el TSJC en congeli l’aplicació per a Torra, Juvillà i Solé

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha negat a aplicar la llei d’amnistia en les causes judicials de Quim Torra, Pau Juvillà i Bernat Solé, condemnats per desobediència en casos diferents. En tots tres casos reconeix que encaixen amb el marc que s’estableix en la llei d’amnistia, però diu que té dubtes sobre si la llei és constitucional perquè, afirma, pot vulnerar principis com la seguretat jurídica i prohibició de l’arbitrarietat dels poders públics, la igualtat dels ciutadans davant la llei i l’exclusivitat en l’exercici de la potestat jurisdiccional. És per això que proposa a les parts personades en els casos de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional espanyol, perquè decideixi si es pot aplicar o no l’amnistia.

En el cas de Torra, a més, també ofereix de presentar preguntes prejudicials al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), tal com li va demanar Vox, que fa d’acusació popular. Les tres interlocutòries les signa el president del TSJC, Jesús María Barrientos, acompanyat per Maria Eugenia Alegret, Núria Bassols i Carlos Ramos.

Torra fou condemnat a un any i mig d’inhabilitació per no haver retirat una pancarta de suport als presos polítics i exiliats dins el termini atorgat pel TSJC. La condemna ja estava completada, però la fiscalia va demanar que se li apliqués l’amnistia per a esborrar-ne els antecedents penals. Passa el mateix amb Juvillà, inhabilitat durant mig any per haver mantingut llaços grocs del despatx de la CUP a la casa de la vila de Lleida quan era regidor i li ho va ordenar la Junta Electoral, i Solé, inhabilitat un any per haver permès el referèndum d’independència quan era batlle d’Agramunt. Ja havien complert la inhabilitació, però la fiscalia en va demanar l’amnistia perquè s’extingís qualsevol responsabilitat penal que pogués quedar pendent i s’esborressin els antecedents penals. Juvillà va presentar un escrit demanant explícitament que no se l’amnistiés, i Solé un altre a favor de l’amnistia.

Els tres escrits del TSJC deixen clar que actes de desobediència com aquests formen part del marc que abasta la llei d’amnistia, però que a l’hora d’aplicar-la hi ha dubtes sobre com s’adequa l’amnistia amb la constitució espanyola. Per això, dóna a les parts deu dies perquè diguin si els sembla bé o no presentar els recursos d’inconstitucionalitat i, si ho volen, puguin expressar-se sobre el fons de l’aplicació o no de l’amnistia.