La barreja que puja

El 48% dels catalans creuen que hi ha massa immigrants al país, segons la darrera enquesta del CEO. I això inclou la majoria dels votants dels partits catalans, amb dues excepcions: la CUP i els Comuns. Tot i amb això, més d’un 20% dels seus votants també creuen que n’hi ha massa. Aquest és un dels titulars que es poden fer de la recent enquesta del CEO. Un resultat que lliga amb la idea que la majoria creu que les lleis d’estrangeria són massa tolerants (51%), que fan baixar el nivell dels serveis públics (56%) o que reben més impostos que no n’aporten (60%). Seria, aquesta, una mirada negativa del fet migratori. Mirada i dibuix que reforcem entre tots plegats.

Passa que també podríem mirar unes altres dades, tan certes com les primeres i de la mateixa enquesta del CEO. La majoria dels catalans creuen que els immigrants han de poder cobrar la desocupació (87%), votar a les municipals (77%), obtenir la nacionalitat (75%), portar la família del país d’origen (72%), votar a les autonòmiques i a les generals (72%). El 66% creu que els immigrants fan feines que els catalans no volen fer. El 56% que fan una contribució positiva a l’economia del país. Únicament el 14% creuen que els immigrants prenen llocs de feina als catalans. És tota una altra mirada, aquesta, molt més positiva.

I més positiva és encara, si únicament responen els nous catalans. Què pensen els catalans nascuts fora de l’estat o els seus fills? Han estat ben tractats a Catalunya? Sí. Ho han estat. Gairebé el 80% se senten ben tractats al sistema sanitari, a l’educació (75%), pel món laboral (64%), per la policia (60%), per la gent del carrer (57%). El 54% creu que l’actitud que reben és positiva. Solament el 13% tenen una mala experiència.

Avui, segons els demògrafs, el 40% dels menors catalans són fills de pares estrangers. (D’un, si més no, i potser de tots dos.) Com sempre, en pocs anys, els ara menors seran a la universitat, a la feina, als bars. És a dir, d’aquí a quatre dies, gairebé la meitat dels joves catalans tindran origen estranger. És una realitat antiga amb cares noves, i actualitzada: de 16 a 24 anys, el 61% dels enquestats tenen amics d’origen immigrant. És el darrer exemple del sistema català de reproducció. Catalunya fa més de cent anys que creix gràcies a la immigració. Nosaltres, amb excepcions, no tenim fills. En tenen ells. I els seus fills són els nous catalans. Fa més de cent vint anys que això passa. (Si l’estat del benestar actual, les lleis espanyoles, no catalanes, i el sistema educatiu permetien abans que s’integressin en català i ara no tant, és un debat. Però és un debat sobre l’estat del benestar, de les lleis, del sistema. No pas sobre l’arribada de la immigració, que no és nova, sinó secular.)

Vull dir amb això que sí, que podem dir que el 48% dels catalans creuen que hi ha massa immigrants. I fer debats demanant-nos si realment n’hi ha massa o no. Fent-ho, ajudem que l’ultradreta arribi al poder. Però també podem dir que la immensa majoria, molts més d’un 48%, creuen que han de poder portar la família, votar, cobrar la desocupació,i que fan la feina que els ja establerts no volem fer. Podem dir que la majoria creuen que contribueixen a l’economia. I que els nous catalans se senten ben tractats. I que el 61% de la mainada es fan amics, ben barrejats.

Una mateixa enquesta, dues cares. Ara tria tu en quina vols viure, sabent que l’altra també existeix.