13.02.2020 - 21:50
De fa vint-i-cinc anys, Pere Camps treballa nit i dia per fer possible el Barnasants, l’únic festival dedicat a la cançó d’autor als Països Catalans. Camps és molt més que el fundador del projecte que s’ha convertit en el millor altaveu per als cantautors, n’és l’ànima. El Barnasants ha servit de plataforma per a fer conèixer nous projectes i veus, a la vegada que ha permès de redescobrir clàssics, com Quico Pi de la Serra i Maria de la Mar Bonet, a noves generacions. Fer això no ha estat pas una feina fàcil ni òbvia. La seva constància, lluita i ambició cultural han germinat en un projecte que, malgrat tots els bastons a les rodes, té futur.
Camps creu que ara ha arribat el moment de donar pas a una generació que portarà saba nova al projecte. Incansable, fins i tot en aquest moment, és més ambiciós que mai. Vol que els qui continuïn el projecte no hagin de fer el que ha fet ell. ‘La renovació és importantíssima. Jo fa més anys que mano que en Pujol. Això sí, no tinc cap compte a Andorra i, en canvi, tinc alguns deutes’, diu Camps amb ironia. Creu que el model de funcionament del festival ha de canviar si vol continuar existint. ‘El vell model que jo represento s’ha d’acabar. No pot ser que la gent hagi de fer més hores que un rellotge. Cal un altre model on es respecti el fet de gaudir de la vida, on la gent tingui un salari i una vida dignes.’
Té clar que un dels canvis més decisius és el del finançament. ‘Necessitem més estabilitat’, assegura Camps, qui és molt crític amb el paper de les institucions públiques. Actualment, un festival com el Barnasants, que programa més de cent cinquanta concerts arreu dels Països Catalans, no té cap acord amb les institucions. ‘Ens hem de presentar als ajuts i seguir el procediment habitual. Tot plegat fa que no sapiguem amb quins diners podem comptar fins al maig, quan el gruix del Barnasants ja està fet.’
I encara és més complicat si el projecte engloba tots els Països Catalans. ‘Està molt bé fer la declaració de Palma, però no serveix de res si no la portem a la pràctica. Cal crear un instrument que ajudi els projectes que treballem per tots els territoris de parla catalana. No pot ser que hàgim d’anar a cadascun dels llocs a buscar suport puntual. Hi ha un manifest, però no hi ha cap acord pràctic perquè els projectes que ja existeixen puguin tenir ajuts pràctics per a anar endavant. Això ha de canviar.’
Actualment, el Barnasants té una situació complicada. ‘Si tot aquest projecte de canvis que hem començat no surt bé, haurem de plegar.’ Pere Camps ha demanat un crèdit de 30.000 euros per a fer front a la programació d’enguany i el Barnasants ha començat un micromecenatge que ha de permetre el canvi i garantir la continuïtat de l’únic festival dedicat a la cançó d’autor. ‘Això va més enllà del suport econòmic que necessitem per a sortir d’aquest mal pas. L’objectiu principal és posar dreta una estructura que ha de permetre de tenir un coixí potent per a continuar el projecte i fer-lo créixer.’ Ho han fet amb la plataforma Goteo. I en tres setmanes, ja han aconseguit d’implicar-hi més de cent cinquanta persones i més de 12.000 euros. Però encara no n’hi ha prou. El micromecenatge serà obert vint dies més i preveuen d’aconseguir més de 30.000 euros, el mínim per a continuar fent sonar música arreu del país.
I per reinventar-se es volen convertir en una cooperativa. Busquen socis que es vulguin sumar al projecte, que vulguin donar suport a tot allò que representa el festival. Per tot plegat, tenen previst de crear l’Amical del Barnasants. ‘Els socis han de tenir un perfil de gent activa. No es tracta d’un carnet de descomptes. Va més enllà, és donar suport a un projecte que busca crear consciència a través de la cultura.’ Cosa que no vol dir que no hi hagi avantatges per als socis: qui formi part de l’Amical podrà gaudir d’iniciatives culturals exclusives.
L’objectiu final és crear l’Ateneu de la Cançó. ‘És una vergonya democràtica que quaranta anys després de la mort del dictador les institucions encara no ho hagin fet. És evident que darrere aquesta decisió hi ha motius polítics. La cançó va ser la punta de l’iceberg de la defensa de la llengua i la cultura catalana, i també contra el franquisme i a favor de la lluita per les llibertats. Eren clarament d’esquerres. Les cançons d’autor sempre tenen un esperit crític, una mirada amb valors, i els governs conservadors no van voler crear un centre que els potenciés.’ Volen eradicar aquesta vergonya, i per això volen crear un lloc on es facin recitals de manera regular i continuada durant tot l’any, a més de tallers i trobades al voltant de la cançó d’autor, ja siguin presentacions de llibres, de poesia, documentaris, etc. A més, comptaria amb un centre de documentació on poder estudiar tot el que significa i ha significat la cançó d’autor al país. Aquest Ateneu serà la nova seu oficial del Barnasants a Barcelona, on programaran concerts de forma continuada.
Per aconseguir-ho, el Barnasants compta amb el suport dels músics, que s’hi han abocat de ple. Només cal veure el vídeo de presentació del micromecenatge, on apareixen músics com Pau Alabajos, Meritxell Gené, Pi de la Serra, Guillamino, Daniel Drexler, Cesk Freixas, Mireia Vives i Feliu Ventura. I no és estrany. El Barnasants s’ha convertit en el festival de referència per a aquests cantautors. I fins i tot per als més joves ha estat el seu millor aliat. ‘La gran pedrera de la cançó és el Barnasants. Som la Masia de la cançó d’autor‘, sentencia Camps, qui recorda com va arribar a ser-ne, de complicat, per a aquests músics sobreviure als anys noranta, quan costava molt programar concerts d’aquest gènere. El Barnasants va néixer amb la voluntat de canviar aquesta tònica i ho va aconseguir. Ara assumeix un nou objectiu: reinventar-se per posar fi a una de les vergonyes més grans del país.
