Barnahus, el nou mètode per a abordar els abusos sexuals als menors

Tot prenent un suc de taronja, menjant unes galetes o llegint una revista. Els infants i adolescents de Catalunya disposen ara d’una manera nova –molt més amable i adaptada a les seves necessitats– per a poder denunciar casos d’abús sexual. Barnahus, “casa dels xiquets” en islandès, és un projecte importat del nord d’Europa que enguany s’ha posat en funcionament al Principat i que és una mesura pionera al sud d’Europa. Són centres amb l’aspecte d’una casa perquè els infants gaudeixin d’un espai tan natural i orgànic com sigui possible per a poder fer la denúncia.

Quan la víctima explica el cas, hi ha l’opció d’enregistrar-ho amb videoconferència perquè el testimoni vagi directament als jutjats i sigui vàlid com a prova. Això és conegut com a prova pre-constituïda. Així no caldrà que la víctima hagi d’explicar més d’una vegada els fets, i, per tant, que hagi de reviure el trauma unes quantes vegades. De fet, un procés judicial com aquest a l’estat espanyol pot implicar que un infant hagi d’explicar els mateixos fets a 8 persones diferents durant més de 3 anys. Un procés molt llarg i revictimitzador que fa que molts casos d’abusos sexuals no s’arribin a denunciar o s’aturin a mig camí. Concretament, 7 casos d’abús sexual infantil de cada 10 no arriben a un judici per manca de proves, segons que denuncia l’organització Save the Children.

“Encara hi ha molt de tabú social, és una epidèmia silenciosa”, diu Raquel Vila, coordinadora de l’entitat integrada Barnahus. L’experta creu que moltes vegades és difícil de denunciar un cas així perquè representa una paradoxa per a la víctima: “Et maltracten, però et fan sentir especial. I les víctimes decideixen no dir-ho perquè tenen vergonya, por, o perquè saben que no els creuran.”

Segons els professionals, la gran novetat que aporta Barnahus a l’abordatge dels abusos sexuals als infants i adolescents és la coordinació integral entre tots els departaments implicats. L’objectiu? Que la comunicació constant entre professionals –professors, educadors socials, jutges, mossos, psicòlegs…– aconsegueixi de reduir al màxim les intervencions que es fan a l’infant. És a dir, en la mesura del possible, permeten que la víctima solament hagi d’explicar els fets una vegada. “El relat, si no, moltes vegades, de tant repetir-lo, s’acaba contaminant”, diu Vila. Raquel Duque, psicòloga de la unitat Barnahus de Tarragona, afegeix: “Com més intervencions fem, més risc tenim de repetir-nos i de fer que la víctima passi per una situació de revictimització.”

Individualització del tractament

El Servei d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència fa la tria dels casos i els deriva, entre més organismes, a les unitats Barnahus. Una vegada ací, els professionals aplicaran un tractament específic segons les característiques de cada situació: “Hi ha casos en què s’haurà de protegir l’infant primerament, perquè potser l’abusador és dins el nucli familiar. Uns altres en què ens haurem de coordinar amb el servei de salut mental, perquè potser la revelació ha estat allà. Uns altres en què es valora que la noia afectada encara no està preparada per a fer la declaració”, diu Duque. També explica que, a vegades, reben casos de nens molt petits que tenen conductes sexualitzades a l’escola, però que no se sap si hi ha hagut abús, o uns altres casos en què arriben adolescents que han manifestat de manera explícita que han patit un abús sexual i que volen denunciar-ho. “Unes altres vegades, per exemple, tenim infants que només vénen aquí a fer la declaració judicial perquè ja tenen un psicòleg privat”, afegeix Vila.

Aquest tractament tan individualitzat és tot un desafiament, segons que les professionals, però diuen que és un esforç que acaba donant fruits. Per això, creuen que seria ideal que aquest model d’abordatge de les violències sexuals als menors fos extrapolable a més col·lectius vulnerables, com ara les dones que han estat víctimes de violència de gènere.

Noies adolescents, el perfil més comú de víctima

“Un 17% dels adolescents han patit alguna mena d’abús sexual. Per això, espais com Barnahus són tan necessaris, perquè és una realitat que encara passa”, avisa Duque. A Barnahus, el perfil més comú de víctima són les noies adolescents. “És l’edat en què reconnecten amb els records de la infància i comencen a connectar amb la sexualitat. És probable que els anys que han estat callades és perquè han viscut una situació de dissuasió: una mena de defensa de la nostra ment en què desconnectem d’una emoció dolenta per protegir-nos. Però, en algun moment, el record torna a aflorar.”

Les xifres de Tarragona mostren que, dels 622 casos atesos, 518 eren noies i tan sols 104, nois. A banda, la gran majoria són adolescents: 388 casos tenien 14 anys o més, 162, entre 8 anys 13, i, 72, menys de 7 anys. Si bé és cert que Barnahus ofereix servei a qualsevol infant o adolescent entre els 0 i els 18 anys, també acompanyen els majors d’edat que hagin començat el tractament amb ells i els demanin de continuar.

A més, el 46% dels abusos són casos violència intrafamiliar. Tanmateix, Vila alerta que aquesta mena de violència se sol denunciar menys, perquè normalment no es vol desestabilitzar la família: “Realment, el 80% dels casos d’abús passen amb persones de confiança”, subratlla. Tot i això, diu que la violència extrafamiliar ha pujat darrerament a causa de la hipersexualització de la societat i de la que anomena “generació porno”.

Una prova pilot d’èxit

La unitat Barnahus de Tarragona va posar-se en funcionament l’any 2020 per fer-ne la prova pilot. Allà, han passat d’atendre 106 casos l’any 2020 a gestionar-ne 236 el 2023. “Això ens demostra que el projecte és un èxit, perquè Barnahus és un lloc on els infants i adolescents se senten còmodes per a explicar aquestes vivències. I ho llegim de manera positiva perquè l’augment de casos atesos no vol dir que ara hi hagi més víctimes que fa tres anys, sinó que ara ho diuen”, explica Duque.

Però recorden que el començament va ser dur. Tan sols una setmana després d’haver obert el centre de Tarragona, es va decretar l’estat d’alarma i van haver de treballar en línia. “Els primers anys, els professionals que hem estat aquí hem estat una mica rates de laboratori. Però entenem que és l’objectiu de les proves pilot, i que no hi ha res escrit. Cal fer molta prova i error per veure què és millor”, detalla Vila.

Malgrat el caos original, l’èxit de Tarragona ha fet que enguany s’hagin obert unitats Barnahus noves repartides per tot el Principat. En total, n’hi ha tretze, una en cada vegueria, pel cap baix: en trobem a la Seu d’Urgell, Lleida, Tortosa, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat, Terrassa, Granollers, Barcelona, Badalona, Mataró i Girona.