Barcelona vol ser fantàstica

Un misteriós número quaranta-dos en un cartell i una convocatòria de premsa. Així és com ha nascut el 42, el festival de literatura fantàstica de Barcelona o, més ben dit, el festival de narrativa no realista, que es farà de 3 al 7 de novembre a la Fabra i Coats de Barcelona. Tothom qui hi entengui, sap que el número quaranta-dos és la resposta del superordinador Pensament Profund, construït per a calcular la resposta a la pregunta definitiva sobre la vida, l’univers i tot plegat, a la novel·la Guia galàctica per a autoestopistes, de Douglas Adams, que justament es va publicar fa quaranta-dos anys. De llavors ençà, és un número icònic que guarneix samarretes, tasses de cafè i objectes de marxandatge i que serveix per a identificar un munt de gent que es mou en el camp de la fantasia i la ciència-ficció. A partir d’ara, l’Ajuntament de Barcelona i el comissari del festival 42, Ricard Ruiz, volen que molta més gent sàpiga el significat especial d’aquest número i l’associï a la ciutat i a una de les propostes més arriscades i innovadores que han impulsat per promocionar la literatura i cercar nous lectors.

El comissionat de Cultura de la ciutat, Joan Subirats, explica: “En aquests moments hi ha una circulació d’idees i conceptes que van d’un lloc a un altre sobre la narrativa no realista, que es combina amb èxit i efervescència amb els debats distòpics i científics i els videojocs.” I afegeix: “Hem constatat que el gènere fantàstic atreu un públic més jove que altres gèneres literaris i per això hem decidit de potenciar-lo.” Per Subirats, captar aquests lectors i treballar per al foment de la lectura són dos elements primordials i una “obligació com a institució”.

Barcelona fa temps que ha perdut les manies sobre gèneres literaris i que és partidària de totes les manifestacions culturals que ajuden a sumar lectors. BCNegra o Barcelona Novel·la Històrica són dos exemples de festivals prestigiosos i arrelats de gèneres com ara la novel·la negra i la històrica. Era lògic de fer aquest festival ara que la ciutat és immersa en debats com el transhumanisme o la biogenètica, presents a la ciència-ficció, i que fins i tot la Universitat Politècnica de Catalunya ha inclòs a la seva biblioteca una gran col·lecció de llibres d’aquest gènere. Encara hi ha un altre factor que ho justifica –si calen justificacions per a fer programacions culturals–: els interessos dels lectors.

Segons Subirats, hi ha noves editorials en català especialitzades en aquest gènere literari, es fa una tasca ingent a les biblioteques de Barcelona –per exemple amb l’especialització en ciència-ficció de la biblioteca Montserrat Abelló de les Corts– i en alguns centres cívics –com el del Coll– i com més va hi ha més llibreries especialitzades.

De la computació quàntica a la màgia, passant per l’èpica o la capa i espasa, les propostes del festival 42 seran moltes i molt variades i obriran Barcelona i Catalunya a la xarxa mundial de festivals d’aquesta mena.

Ruiz demana mirada ampla al gènere i oblidar qualsevol mena de cotilla. Ho ha sintetitzat amb una frase apòcrifa: “Entre la fantasia i el coneixement, la fantasia té un avantatge, que és que el coneixement és limitat.” A parer seu, aquest festival és una petita baula que connectarà amb una gran revolució en marxa: el trencament amb la realitat.

Segons el comissari, hi ha aspectes importants que fan que el festival sigui singular. El primer és que no hi ha cap monogràfic concret, sinó diverses efemèrides, com ara el centenari del robot i el vint-i-cinquè aniversari de la publicació de Olvidado rey gudú, d’Anna Maria Matute. També ha explicat que hi ha més de cent noms confirmats, entre els quals Albert Sánchez Piñol i Èlia Barceló, i que hi haurà més dones: “Però no perquè ho hàgim cercat sinó perquè la realitat és que, tant a casa nostra com a fora, hi ha més autores de fantasia que no pas autors.”

El moment per a fer el festival és especialment adient. En primer lloc, perquè hi ha una petita revolució editorial en català d’aquesta literatura: nous editors, autors i la contaminació dels grans segells i premis. En segon lloc, perquè a l’Amèrica Llatina hi ha hagut una gran renovació del gènere. Ruiz considera que “la millor literatura que es fa ara és fantàstica i prové del trencament de la realitat”. Finalment, perquè, amb el festival, Barcelona s’enfila al carro d’aquest gènere i supera recels atàvics: “S’associava el fantàstic a la literatura juvenil i, si bé agrada a molta gent jove, no en forma part. Hem de dir-ho perquè encara és estigmatitzat. A més, ara és el gènere predominant arreu del món perquè és la mena de narrativa que més bé s’ha adaptat als videojocs i a les plataformes de sèries. Si fem ara el festival, prestigiem Barcelona de la mateixa manera que es va fer amb el gènere negre, que ara és molt respectat i no tornarà enrere. També hi ha un fort lligam amb l’actualitat perquè, no sé si ens agrada o no, si és ciència-ficció o fantasia, però tots vivim en realitats que formen part d’un món diferent.”

El comissari també alerta que dins el concepte de literatura no realista n’hi caben molts més. “No tot és distopia: hi ha el posthumanisme i molts altres fenòmens”, diu Ruiz, com ara el solar punk, una especialització “que permet fer continguts crítics sobre les energies renovables”. “Llegir únicament literatura realista és poc realista –afegeix–perquè només veus una sola cara de la realitat. En aquesta pandèmia, els lectors habituals de gèneres fantàstics estem més preparats per a entomar els canvis perquè ja els havíem llegits.”

Una altra de les reivindicacions que fa el comissari és la defensa de l’art per l’art: “Quan Tolkien posa un drac en un llibre ho fa perquè el lector gaudeixi, no cal anar a cercar cap més interpretació. El gènere és la punta de llança que obre un laboratori d’idees literàries i demostrarem que hi ha molta gent a qui li agrada i no ho sap.”