Barcelona va concentrar el major trànsit de vols internacionals a l’estat espanyol fins a la guerra de 1936-1939

L’Aeroport de Barcelona va ser un punt neuràlgic del trànsit aeri a l’estat espanyol fins a la guerra de 1936-1939, tal com ho ha documentat una tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El treball, que porta com a títol Historia dels aeroports de Barcelona i de les línies aèries que van operar des del 1931 fins al 1936, ha analitzat per primera vegada el nombre de vols, de passatgers del país i estrangers, de quantitat de mercaderies i de correus que van passar per l’aeroport durant aquest període.

L’autor ha repassat la història de l’aviació civil a Catalunya i a l’estat espanyol, i ha analitzat el pes que van tenir els aeròdroms i aeroports de Barcelona, en les instal·lacions on avui existeix l’Aeroport del Prat, amb material inèdit de companyies que hi van operar i la connexió directa amb totes les línies cap a Europa i el Marroc, així com les línies postals cap a l’Amèrica Llatina per l’única via de la capital catalana.

Així mateix, ha aportat dades com la presència a l’aeròdrom ‘La Volateria’ i al Port de Barcelona de la primera Escola de l’Aeronàutica Naval i el projecte per convertir la ciutat en una estació de dirigibles per a la ruta del Graf Zeppelin entre Europa i l’Amèrica Llatina.

La tesi doctoral ha estat realitzada Lluís Corominas, que ha dedicat diversos anys a la investigació i s’ha convertit en un dels principals especialistes sobre història de l’aviació en la Península, i ha comptat amb la supervisió del professor i investigador d’Història Contemporània Joan B. Culla.