25.04.2019 - 08:53
El canvi climàtic modela paisatges i canvia el context espacial i la qualitat de vida de l’ésser humà. La seva afectació es pot observar i mesurar a partir de moltes maneres diferents: en l’aire, en l’erosió del sol, en el retrocés de molts terrenys de la costa com a causa de l’augment del nivell del mar després del desgel dels pols o en la mateixa aigua que surt de les aixetes de les nostres cases. Podria patir problemes Barcelona en un futur en el proveïment d’aigua? Com pot incidir-hi el canvi climàtic?
Segons les conclusions a les quals es van arribar a la Segona Conferència Internacional sobre l’Aigua i el Clima celebrada a Marsella el 2017, on es van reunir més de 150 especialistes sobre el tema, el 63% de les ciutats del món es troben en perill de tenir problemes en el proveïment d’aigua en un futur pròxim.
Barcelona és una de les ciutats que podria patir els efectes del canvi climàtic. Per la seva magnitud, la població obté l’aigua de diferents conques que no pertanyen pròpiament a la seva àrea metropolitana. Segons dades de l’Ajuntament publicades a la seva pàgina web, ‘cada any entren a Barcelona uns 200 hm² d’aigua, dels quals un 60% ho fan a través de l’aigua potable, un 30% correspon a les pluges i el 10% restant d’aigües freàtiques d’usos no potables’. Així mateix, s’afirma que ‘la ciutat presenta un sistema d’abastament deficitari, ja que un de cada quatre anys els recursos són inferiors o molt propers a la demanda’.
La quantitat de l’aigua en el planeta sempre és la mateixa. No obstant això, el canvi climàtic pot afectar decididament en la seva distribució. Gabriel Borràs, biòleg i responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, exposa que ‘totes les projeccions climàtiques assenyalen que la Mediterrània serà un hotspot degut a l’increment de la temperatura per sobre la mitjana del planeta, i també, a la disminució de la precipitació. En conseqüència, Barcelona tindrà menys aigua disponible. De fet, en els darrers sis decennis, les capçaleres dels rius catalans han patit una reducció de cabals d’entre el 18% i el 48%.’.
Vicent Tur, enginyer civil hídric, en canvi, creu que el problema de l’aigua en un futur no serà per la falta del recursos, sinó pel pes econòmic que representarà crear més infraestructures, per exemple amb una ampliació de les plantes dessalinitzadores, amb l’objectiu de poder proveir de forma òptima i factible a la totalitat de la població.
Els problemes de l’aigua són una de les principals afectacions del canvi climàtic i és per això que moviments ecologistes com Fridays for Future, que va aterrar a Barcelona el passat mes de febrer seguint els passos de l’activista sueca Greta Thunberg, consideren que són un punt clau en les situacions a resoldre de cara al futur. I també al present. ‘Barcelona patirà grans inundacions si no reduïm el nombre d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, encara que el principal problema de la ciutat no seran les inundacions per l’augment del nivell del mar sinó per les inundacions provocades per l’augment de les precipitacions extremes. Es normalitzaran episodis com els viscuts el setembre de l’any passat’, explica Guillermo Chirino, portaveu de Fridays for Future Barcelona.
Així podria acabar la Plaça Espanya de Barcelona si no s’adopten mesures per aturar el canvi climàtic. Dades de l’organització sense ànim de lucre Climate Central, que aplega científics i periodistes que investiguen el canvi climàtic i el seu impacte, afirmen que pel 2200 la temperatura global haurà pujat 4°C si no s’aturen les emissions gasoses que creen l’efecte hivernacle. En l’intent de crear alerta i consciència social, Aigües de Barcelona fa poc més d’un any va emprendre un projecte d’immersió extrema on qualsevol podrà sentir a la seva pròpia pell com seria viure en un futur gairebé catastròfic. S’anomena ‘The Zone Of Hope’ i mostra com poden acabar diverses ciutats com Oklahoma, Córdoba o Barcelona si no s’aturen les males praxis que estan posant en perill el nostre planeta.
Per la seva banda, el canvi climàtic i la contaminació també afecten a la qualitat de les aigües de la ciutat, que, a la vegada, pot repercutir directament en la salut de les persones. L’aigua potable que consumim de l’aixeta conté alguns compostos que són nocius per l’ésser humà. S’anomenen compostos trihalometans i aquests es poden incorporar a l’organisme mitjançant la beguda i el contacte amb l’aigua, per exemple en dutxar-se. ‘Els nivells de trihalometans tenen un límit i en principi a Barcelona no se supera el marge establert segons els controls que es realitzen de forma periòdica’, explica Jordi Sunyer, catedràtic de medicina preventiva i salut pública de la Universitat Pompeu Fabra. En aquest sentit, ‘una cosa és que els valors estiguin dins de la legalitat i una altra que siguin òptims. L’aigua de Barcelona té uns nivells de trihalometans molt allunyats del que seria l’aigua pura‘, afirma Sunyer. Tot plegat, què n’opinen els barcelonins i les barcelonines dels problemes relacionats amb l’aigua?
La població es troba conscienciada respecte a què l’aigua és un bé que cada cop pot ser més escàs. La contínua proliferació de moviments per lluitar contra el canvi climàtic han ajudat a fer que moltes més llars apliquin mesures concretes per intentar estalviar aigua amb l’objectiu d’afavorir la seva conservació, i d’aquesta manera, poder revertir la situació. Així i tot, com assenyala Chirino, ‘aquests gestos individuals no poden resoldre la crisi per si sols, ja que el veritable problema de l’aigua és que les grans empreses en consumeixen massa… perquè avui en dia surt rendible explotar els nostres recursos naturals i contaminar. Necessitem millors polítiques hídriques i urbanístiques’. ‘Per fer possible l’acord de París, caldria reduir entre el 80% i el 100% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle l’any 2050. La realitat és que des del 2016 les emissions a nivell mundial s’incrementen a raó d’un 2%. Ens queda molt poc marge. Gairebé no tenim temps per actuar‘, sentencia Borràs.
