Barcelona testarà fórmules d’una renda mínima amb 1.000 llars del Besòs i 13 milions d’euros

  • Una persona necessita almenys 400 euros a part de l'habitatge per a necessitat bàsiques a la ciutat BARCELONA, 31 (EUROAP PRESS) L'Ajuntament de Barcelona engegarà al setembre una prova pilot per testar diverses fórmules d'una renda municipal d'inserció, mitjançant un projecte amb 1.000 llars dels deu barris de l'eix Besòs, al que destinarà 13 milions d'euros, amb 4,85 d'ells aportats per la UE.

VilaWeb
Redacció
31.05.2017 - 13:37

Una persona necessita almenys 400 euros a part de l’habitatge per a necessitat bàsiques a la ciutat

BARCELONA, 31 (EUROAP PRESS)

L’Ajuntament de Barcelona engegarà al setembre una prova pilot per testar diverses fórmules d’una renda municipal d’inserció, mitjançant un projecte amb 1.000 llars dels deu barris de l’eix Besòs, al que destinarà 13 milions d’euros, amb 4,85 d’ells aportats per la UE.

La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que, segons els estudis previs, el cistell de necessitats a la ciutat té un cost d’entre almenys 400 euros i 525 –exclosos les despeses d’habitatge, que no s’inclouen per la seva actual “volatilitat”–, i que aquesta renda garantirà aquest mínim, que encara ha de concretar-se, restant el que pugui cobrar el beneficiari fins a aconseguir-ho.

L’objectiu és assajar durant 24 mesos quatre tipus de renda d’inclusió diferents per comprovar el seu impacte, la seva eficàcia i si desincentivan l’accés al mercat laboral, testant una renda condicionada al fet que la persona faci una procés d’inserció; una altra no garantida; una que sigui compatible amb altres ingressos, i una incompatible que es retiri si es troba una ocupació.

Ha destacat que aquest projecte, cridat B-Mincome i impulsat a través d’Urban Innovative Action, és pioner a Europa, perquè mai s’havia comprovat científicament l’impacte d’aquests tipus de renda i si desincentiven o no l’accés al mercat laboral, i l’Ajuntament es coordina amb altres proves pilot similars que es duen a terme en Utrecht, Ontario i Finlàndia.

La renda es combinarà amb quatre tipus de polítiques públiques, ja siguin voluntàries o obligatòries: la participació de plans d’ocupació –amb col·laboració de Barcelona Activa i entitats dels barris–; programes d’emprenedoria social; col·laboració amb activitats comunitàries per millorar la xarxa relacional, i suport a la rehabilitació per impulsar programes de convivència i habitatge compartit.

BENEFICIARIS

Els 1.000 llars s’escolliran amb un sistema aleatori i estratificat, seleccionant els seus beneficiaris d’entre els usuaris dels centres de serveis socials, el Servei d’Inclusió Social (SIS), participants del programa Làbora, i receptors de la renda per a famílies amb fills de fins el 16 anys, a la qual es van destinar 22 milions el 2016 para prop de 20.000 menors.

Els beneficiaris hauran d’acumular almenys dos anys empadronats a la ciutat i residir en alguns dels barris de l’eix Besòs, i una de les persones de la llar haurà de tenir entre 25 i 60 anys, per aconseguir aquest objectiu d’avaluar la importància dels incentius per accedir al mercat laboral segons el tipus de renda.

El director de Planificació i Innovació de l’àrea de Drets Socials, Lluís Torrens, ha assenyalat que calculen que als deu barris d’aquest eix hi ha entre 4.000 i 5.000 llars que compleixen aquestes condicions, i ha defensat que la iniciativa avança cap a un model que permet “sortir de la perspectiva asistencialista i passar al concepte de dret”.

El coordinador del projecte Urban Innovative Actions, Raffaele Barbato —que no ha pogut assistir a l’acte però ha intervingut mitjançant un vídeo–, ha assenyalat que la iniciativa representa una cosa totalment nova a Europa, i ha dit que pretén “canviar radicalment i revolucionar” el model d’ajudes i renda.

Pel seu costat, el director de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), Marc Balaguer, ha destacat que avaluaran els resultats i l’evolució del projecte al costat d’altres entitats, analitzant els efectes sobre la pobresa, la inclusió, l’ocupació i l’autonomia.

“Volem garantir que totes les persones residents a la ciutat disposin d’uns ingressos mínim, que la Generalitat i l’Estat” no estan garantint, ha dit Ortiz, que ha detallat que existeixen 68 rendes monetàries i altres 73 no monetàries de Govern i Estat –a les quals s’han de sumar les de l’Ajuntament–, la qual cosa evidencia una gestió dels recursos públics que no és bona, segons ella.

Ortiz ha ressaltat que l’espai geogràfic mínim per activar aquesta renda d’inversió seria l’àrea metropolitana de Barcelona, però que l’idoni seria en tota Catalunya, i ha recordat que el Govern preveu impulsar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), després d’un acord amb les entitats impulsores de la mesura, sobre la qual ha demanat que no exclogui altres ajudes, com la destinada a famílies amb menors de la ciutat.

A més de l’Ajuntament i la UE, el projecte comptarà amb la col·laboració de The Young Foundation, Fundació Novact, Ivàlua, IGOP de l’Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i, per elaborar els estudis previs, ha comptat amb dades de l’Agència Tributària a nivell de barri i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), entre d’altres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor