22.06.2020 - 19:50
El PIB del 2019 de Barcelona va arribar als 87.404 milions d’euros, xifra que representa el 34,9% del PIB de Catalunya. Si hi afegim el de l’àrea metropolitana (AMB), la concentració total va més enllà del 50%. Tot allò que passi en aquest territori, doncs, és clau per al desenvolupament de Catalunya. Per tant, en aquests moments, una bona pregunta a fer és com afronta la ciutat de Barcelona la postcrisi de la Covid-19.
Per això m’ha semblat molt interessant el document que ha elaborat el Public-Private Sector Research Center (PPSRC) – IESE Business School a partir de la informació aportada per diversos i destacats economistes, en resposta a una enquesta qualitativa feta el maig del 2020. Es titula ‘La resposta de Barcelona a la crisi de la covid-19. Propostes econòmiques de 26 economistes’. L’objectiu de l’enquesta és conèixer propostes d’àmbit municipal i metropolità per a fer front a la crisi derivada de l’aplicació de mesures de confinament i distanciament físic a conseqüència de la covid-19. La coordinació del grup i la introducció ha estat en mans de Xavier Vives, professor de l’IESE i director acadèmic del PPSRC.
El punt de partida del document és que la ciutat surt d’una posició mixta. Per una banda, positiva, disposa d’una bona xarxa de centres d’investigació i serveis mèdics, a més d’un teixit d’empreses emergents digitals, incipient però significatiu, i d’iniciatives innovadores que poden configurar una ciutat intel·ligent, utilitzant la tecnologia digital i contribuint a millorar la vida de les persones. El tractament adequat de les dades generades a la ciutat pot ser una font important de servei als ciutadans i de prosperitat econòmica.
D’altra banda, la negativa, Barcelona té una especialització excessiva en el turisme de masses i els seus serveis associats. A curt termini l’impacte en el turisme, l’hostaleria i el tràfic aeri és i serà molt fort, i a mitjà termini incert, depenent de la memòria de la crisi de la covid-19, la por del contagi i possibles rebrots. La importància del turisme a la ciutat de Barcelona ha de fer reconsiderar l’estratègia i els pesos dels diversos sectors econòmics a la ciutat per fer-la menys depenent de pertorbacions externes. Caldrà evolucionar cap a un turisme de més qualitat i diversificar, afegint pes a sectors tecnològics i indústries netes.
La part positiva i la negativa. L’una enfront de l’altra. Es tracta de veure com quedarà cadascuna, una vegada hagi passat la crisi i com estaran de malmesos els sectors que les componen. ‘Caldrà posar molta imaginació per reconfigurar, a mitjà termini, els espais buits, resultat dels canvis estructurals induïts en el comerç, la restauració i la distribució. En referència al sector turístic, cal apostar definitivament per un turisme de qualitat que potenciï Barcelona com a capital cultural’, diu Xavier Vives.
I fa una sèrie de reflexions que em semblen importants. Parlant de la indústria neta, la digital en particular, diu que és imprescindible per a una diversificació del teixit econòmic i ha de tenir un paper revitalitzador en l’àrea metropolitana. És conscient que la indústria està qüestionada per la dinàmica de la globalització i per la manca d’una estratègia industrial al país. De tota manera, aquests fets tenen una part molt positiva si som capaços d’aprofitar-la.
I posa com a exemple que la ‘reversió parcial del procés de globalització es pot aprofitar per relocalitzar indústria avançada basada en tecnologia digital, com la robòtica, la intel·ligència artificial, etc.’ I afegeix que l’anunci de la marxa de Nissan hauria de ser un revulsiu per a definir una estratègia industrial, com el cotxe elèctric, per exemple. Penso que la pregunta que ens hem de fer tots en aquest punt és per què a la indústria se li dedica tan poc esforç d’investigació. Sense que ningú s’enfadi, penso que l’últim treball seriós que es va fer a Catalunya sobre el tema data del 2015 i el va fer l’economista en cap de la Cambra, Carme Poveda, qui arribava a la conclusió que el pes real de la indústria a Catalunya, comptant els serveis que en depenien directament, superava el 50% del PIB. Per què no s’ha treballat més aquest aspecte que és clau pel futur de Catalunya? Sincerament, no ho sé.
Com diu Xavier Vives, ‘aquí hi han de tenir un paper actiu les diferents administracions’. ‘Tampoc no s’hauria de deixar passar l’oportunitat de presentar projectes competitius en els futurs fons europeus de recuperació post-covid-19. El cas de Nissan deixa palès que es paga un preu molt alt per no tenir centres de decisió empresarial locals. Barcelona ha de recuperar seus empresarials.’ Sí, jo també hi estic d’acord. Però després de la fugida de seus, auspiciada per Madrid la tardor del 2017, no serà fàcil de fer-les tornar. És cert que algunes ja ho han fet, però no les més importants ni emblemàtiques, començant per les financeres.
M’ha semblat molt important, també, l’esment que fa el document de l’AMB, perquè és precisament l’àrea on s’ha de desenvolupar la resposta a la crisi. En cada aspecte, com el transport, l’habitatge, el medi, la indústria i la cultura, la dimensió metropolitana és crucial, no es poden pensar solucions només en l’àmbit estricte del municipi de Barcelona. ‘Les fronteres entre municipis són artificials. S’hauria d’enfortir el govern metropolità. En resum, s’haurà de construir una governabilitat basada en consensos amplis, en la col·laboració público-privada i en el consell de científics i experts, per definir un projecte de futur que tingui èxit. L’enquesta que ha impulsat el PPSRC té per objectiu contribuir a fer que això sigui possible’, conclou Xavier Vives.
