20.04.2019 - 10:53
|
Actualització: 20.04.2019 - 12:29
Per primera vegada la Unió Europea cofinançarà infrastructures de supercomputació i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) competirà amb el centre finlandès CSC i l’italià Cineca per acollir el 2021 un dels supercomputadors més potents d’Europa. Ho recull l’organisme que gestiona la convocatòria, l’EuroHPC-JU. Com el BSC, el CSC i el Cineca ja havien mostrat interès en la iniciativa, de manera que no hi va haver cap sorpresa d’última hora i la convocatòria es va tancar a començament d’abril amb tres candidats per a acollir un dels dos supercomputadors –si no més– que han d’entrar en funcionament abans no s’acabi el 2020.
L’ACN ha confirmat que setze països donen suport a alguna de les tres candidatures, el valor total de les quals supera els 650 milions d’euros. La del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Computación (BSC-CNC) ha rebut l’aval de cinc estats (Espanya, Portugal, Croàcia, Turquia i Irlanda) i el suport de la Generalitat. Tots s’han compromès a formar part del consorci que gestionà la infrastructura si al final prospera la proposta. Per contra, Irlanda no s’hi ha afegit, per bé que no descarta d’entrar-hi més endavant, segons que va explicar el BSC en un comunicat fa uns quants dies.
A part del suport de Finlàndia, el CSC té el de Bèlgica, Estònia, la República Txeca, Dinamarca, Noruega, Polònia, Suècia i Suïssa, segons que va anunciar en presentar la candidatura i ha pogut confirmar l’ACN. Per la seva banda, el centre italià Cineca té l’aval del govern del seu país i el d’Eslovènia.
El 7 de juny l’EuroHPC té previst d’anunciar quins són els centres elegits per allotjar els supercomputadors preexascala, és a dir, amb una velocitat pic, pel cap baix, de 200 petaflops (mil bilions d’operacions de coma flotant per segon). La convocatòria va dirigida a cofinançar el 50% d’un o dos supercomputadors, de manera que triaran dues de les tres propostes o bé hi pot haver també la possibilitat que cadascuna de les tres institucions acabin hostatjant un supercomputador.
El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops i, per tant, les màquines que projecta Europa per al 2021 seran un salt qualitatiu molt important. Els supercomputadors presten servei a totes les àrees de la ciència i el coneixement, que demanen de processar grans quantitats de dades.
Una cursa mundial per als supercomputadors més potents
La iniciativa EuroHPC és el resultat de l’acord entre 28 països i de la Comissió Europea per a cofinançar un full de ruta per a la computació d’alt rendiment (HPC) i fer un pas endavant per competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó. Es considera que aquests tres països i Europa són els grans actors internacionals en supercomputació.
El pla europeu preveu de començar construint els dos supercomputadors preexascala que seran operatius a final del 2020. Més endavant, el 2023, haurien d’entrar en funcionament si més no dos d’exascala, és a dir, que arribin a un trilió d’operacions per segon (exaflop).
