08.09.2015 - 06:00
Disset vots a favor, dotze en contra i dotze abstencions en la votació sobre l’entrada a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) de l’Ajuntament de Barcelona. Van ser els vots de CDC, ERC, CUP i Demòcrates a favor; Ciutadans, PP i PSC, en contra; i l’abstenció dels regidors de Barcelona en Comú i Unió. Conclusió: el reglament de l’AMI indica que l’aprovació s’ha de fer per majoria absoluta (vint-i-un regidors a Barcelona) i, per tant, la majoria simple obtinguda és insuficient per a l’ingrés a l’associació. Acabada la votació, Ada Colau va dir que el govern municipal recollia el resultat de la votació, que no era una qüestió tancada i que després de les eleccions del 27-S ja hi hauria l’opció de tornar-ne a parlar amb més calma.
Per justificar l’abstenció, Barcelona en Comú va explicar que no volia participar en una maniobra electoralista vinculada amb el 27-S. Per això va dir que en voldrien tornar a parlar després de les eleccions.
L’AMI ja va anunciar la setmana passada que si l’adhesió no obtenia la majoria absoluta cercaria una fórmula per a encabir-hi Barcelona. Ho va explicar el president de l’associació i batlle de Girona, Carles Puigdemont, convençut que hi hauria més vots a favor que no pas en contra i que, per tant, es faria un primer pas important que havia de culminar algun dia amb la incorporació de la capital catalana.
L’AMI es va reunir dimecres passat a Mollerussa per primera vegada amb la nova executiva. En aquella reunió es va saber que s’hi incorporaven trenta-quatre ajuntaments més, de manera que ja representa prop d’un 78% dels municipis catalans.
Per què Barcelona en Comú no hi va votar a favor?
Dins Barcelona en Comú hi ha regidors que són declaradament independentistes, com el tinent batlle Jaume Asens, que ahir va explicar per què no havien votat a favor de la moció presentada per CiU, ERC i la CUP. Asens va dir: ‘Discutim sobre l’adhesió a una associació determinada. I entre els seus objectius hi ha una exaltació de les excel·lències espirituals que tenen a veure amb una defensa d’una mística i d’un imaginari d’una Catalunya romàntica, clerical, la Catalunya de Cambó, de Torras i Bages, de Jacint Verdaguer. I tenen poc a veure amb la Catalunya popular que defensa els valors republicans de la llibertat, de la justícia, de la igualtat, la Catalunya de Salvador Seguí, d’Andreu Nin, de Companys o de tants altres.’
Heus ací la intervenció de Jaume Asens, en vídeo:
