14.01.2019 - 15:41
|
Actualització: 14.01.2019 - 19:05
Barcelona celebrarà del 7 a l’11 de febrer la seva primera Biennal Ciutat i Ciència, una cita per reflexionar des de la cultura sobre els reptes científics i els impactes derivats de l’avenç de la recerca i el coneixement.
La iniciativa vol traspassar l’àmbit científic estricte per apropar aquest tipus de coneixement i els seus reptes de forma participativa i amena. Ho farà amb una norantena d’activitats repartides per setanta-dos espais de la ciutat (biblioteques, horts urbans, centres cívics, fàbriques de creació, entre altres) i amb la participació de 138 ponents, entre els quals la Premi Nobel de Química 2009, Ada E. Yonath, i el Premi Nobel de Física 1990, Jerome Isaac Friedman.
Un programa teixit conjuntament amb 118 entitats que pretén donar algunes respostes a les moltes preguntes i incerteses que existeixen en aquest àmbit. Hackatons, debats i diàlegs, exposicions, ponències d’experts i referents, propostes artístiques, activitats a l’espai públic o cicles de cinema formen part del programa d’activitats de la primera Biennal Ciutat i Ciència.
Una cita impulsada pel comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, i que ha definit com una oportunitat de traslladar i debatre amb la ciutadania la barreja actual d’incerteses i optimisme que envolta l’avenç científic. ‘A vegades, els canvis científics, si no van acompanyats de la implicació de la gent, no es produeixen’, ha asseverat Subirats per situar l’esperit d’aquesta biennal, la segona que impulsa des de l’Ajuntament després de la Biennal de Pensament que es va estrenar la tardor de l’any passat.
Segons Subirats i els set comissaris responsables de Ciència i Ciutat, el gran objectiu és obrir la ciència a la ciutadania, i per això s’ha optat per oferir una pluralitat de propostes i formats, des de la ponència d’experts més convencional fins a les activitats familiars, els tallers i experiments científics participatius o propostes culturals lligades a la divulgació científica, com un cicle de cinema.
De fet, la Biennal s’estendrà pels deu Districtes de la ciutat, arribant a biblioteques, centres cívics, centres culturals de referència i de barri, i també a l’espai públic (els horts urbans seran escenari de diverses activitats) com l’exterior del Mercat de Sant Antoni, la Llera del Besòs, la Plaça del Sortidor o el passeig marítim de la Barceloneta, entre altres.
En total, la cita compta amb 96 activitats (39 més si es compta el programa que donarà continuïtat a la Biennal fins el 31 de març) i la participació de 124 entitats i espais col·laboradors. Ciència ciutadana; ciència, vida i medi ambient; transhumanisme i art i ciència són els grans àmbits temàtics que planteja l’esdeveniment. Entre els molts ponents participants del món científic destaca la presència de dos premis Nobel.
D’una banda, la Premi Nobel de Química 2009, Ada E. Yonath, que serà una de ‘100tífiques’, on més d’un centenar de científiques oferiran xerrades simultànies per escoles de Catalunya. De l’altra, el Premi Nobel de Física 2009 Jerome Isaac Friedman. També hi participaran l’exastronauta de la NASA Ellen S.Baker, l’assessor científic de Marvel Spyrdon ‘Spiros’ Michalakis, la filòsofa Marina Garcés o la ‘científica ciutadana i activista’ LeeAnne Walters, entre molts altres.
Entre les activitats, i com ja es va fer a la Biennal de Pensament amb la Nit de les llibreries, en aquesta cita científica se celebrarà la nit de les Acadèmies científiques. Serà el vespre-nit del 8 de febrer, amb una jornada de portes obertes d’institucions com l’Acadèmia de Medicina i de Farmacologia, del CSIC, l’Institut d’Estudis Catalans, on s’hi celebraran a més conferències simultànies a les deu de la nit.
Els comissaris encarregats de definir els eixos temàtics i les propostes concretes de la Biennal són el filòsof Pau Alsina, el Catedràtic de la Universitat de Las Palmas, José Ramón Calvo, la Doctora en Física per la UAB, Sònia Fernández-Vidal, la científica Núria Montserrat, l’investigador de l’OpenSystems de la UB Josep Perelló, el professor d’investigació ICREA de la UPF, Ricard Solé i l’enginyera multimèdia Irma Vilà.
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat l’oportunitat d’aquesta segona Biennal que estrena Barcelona en poc temps, i que en el cas de Ciutat i Ciència compta amb un pressupost de 400.000 euros. Colau ha indicat que Barcelona té un ecosistema científic ‘per sobre de la mitjana a nivell de talent, universitats, i un pol europeu en l’àmbit de recerca’. Colau ha defensat doncs la Biennal com una forma d’estendre aquest capital de coneixement entre la ciutadania.
