Barcelona Poesia: quan la ciutat s’omple de versos

D’El Molino al Palau de la Música Catalana, de l’Ateneu Barcelonès a la Bonne, del Museu Marès a la Fundació Joan Brossa, de la Fabra i Coats a la Casa Elizalde, de la Beckett al TNC, i així fins a una vintena llarga d’espais de la ciutat de Barcelona s’ompliran de poesia, de l’11 al 18 de maig. No és cap invasió. És el festival Barcelona Poesia, comandat per Josep Pedrals i Maria Callís, que enguany “posa el focus en el caràcter efímer de la paraula, en la possibilitat que els mots circulin per dins i per fora dels cossos, escampant-se, mutant, viralitzant-se.”

Tot recordant Pau Riba i una llarga llista de noms

Per començar, Pau Riba serà homenatjat amb un pregó inaugural des del balcó del Palau de la Virreina, a càrrec de Núria Martínez-Vernis i De Mortimers, el grup que acompanyava l’artista, que es va morir el passat 6 de març. El tret de sortida continuarà amb una cercavila que portarà tothom cap al Pati de la Misericòrdia, on tindrà lloc el primer espectacle del Barcelona Poesia. Però Riba no serà l’únic homenatjat d’aquest 2022.

Els centenaris de Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Guillem Viladot i Pier Paolo Passolini seran recordats amb el monòleg Vull subornar la joventut, a càrrec de Pol López i la dramatúrgia d’Andreu Gomila, un recital de Joan Deusa i Esther Climent, dotze hores de marató de lectura i una acció poètica inspirada en els materials dipositats a Lo Pardal, durant la qual es poliran còdols mentre es llegeixen fragments de Temps d’estrena. També hi haurà espai per a celebrar els vuitanta anys de Narcís Comadira, recuperar Serafí Pitarra, recordar Miquel Àngel Riera, enaltir Guillermina Motta com la diva que ha estat i retre tribut a la contracultura amb una lectura de poemes de Jordi Pope, un dels noms imprescindibles de la contracultura poètica dels anys vuitanta.

Poetes d’ací i de tot arreu

Però no es mirarà enrere i prou. Barcelona Poesia també convoca poetes internacionals, com les angleses Alice Oswald i Kim Moore, el francès Yekta, la russa Vera Pavlova, la irlandesa Ailbhe Darcy, la moçambiquesa Hironina Joshua, el siriokurd Golan Haji, la romanesa Marta Petreu, l’italià Ángelo Nestore i l’ucraïnesocatalà Andríi Antonovsky, i veus de la nostra literatura, com Eva Baltasar, Enric Casasses, Dolors Miquel, Jordi Pàmias, Susanna Rafart, Laia Llobera i Albert Roig. Aquests i altres noms seran els protagonistes d’un seguit d’activitats que van del recital a la dansa, passant per la il·lustració, el vídeo, el concert, les sessions d’improvisació d’escriptura poètica, l’slam de poesia oral i les taules rodones.

Com cada any, durant el Barcelona Poesia, al Saló de Cent de l’ajuntament, es lliuraran els premis Jocs Florals de Barcelona, que enguany distingeixen la poetessa i música Glòria Coll Domingo, i la cloenda arribarà amb el XXVII Festival Internacional de Poesia, el dimecres 18 de maig al Palau de la Música.

Així doncs, durant vuit dies, si us trobeu pel carrer algú que rima tot conversant o que en comptes de parlar del temps, de l’espionatge o de la pandèmia, parla de la poesia de Ferrater, Estellés, Leveroni o Marçal, no us preocupeu. Són coses que passen quan la poesia ocupa una ciutat.

L’imprescindible

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acaba d’incorporar a les sales dedicades a l’art de la postguerra i la segona avantguarda l’obra de dones artistes amb una exposició que es podrà veure fins el 25 de setembre. La mostra pren el nom de Maternasis, el llibre icònic de l’artista Núria Pompeia, editat el 1967, al voltant de la vivència de l’embaràs. L’acompanyen creadores com Mari Chordà, Roser Bru i Parvine Curie, que s’han ocupat d’un àmbit tradicional concebut com a misteriós i íntim, però també carregat de sentit polític i social. Així, es poden veure els autoretrats embarassada de Chordà, les escultures maternals de Curie o les dones embarassades de Bru, artista catalana que va morir l’any passar a Xile, on es va exiliar amb la família arran de la victòria franquista i on va desenvolupar una carrera prolífica i influent. Abans de visitar l’exposició podeu llegir l’entrevista d‘Anna Zaera a Mari Chordà.

El nom propi

L’escriptora Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) ha estat reconeguda amb el 22è premi Jaume Fuster que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Autora prolífica i multipremiada –va guanyar el premi Josep Pla (1982) amb Interior amb difunts; el Sant Jordi (1984) amb Al meu cap una llosa, que també va rebre el premi de la Crítica Serra d’Or; el Ramon Llull (1986) amb Zona marítima; el Sant Joan (1990) amb Enterraments lleugers; el Ciutat de Palma (1993) amb Sense malícia i el premi Sèrie Negra de novel·la (2001) amb No jugueu al cementiri–, en l’acte d’anunci del guardó va destacar l’oblit de la societat literària cap als sèniors, que en el seu cas s’afegeix al fet de viure a Tarragona i escriure-hi. La qüestió dels sèniors és com més va un debat més pertinent i que cal atendre amb urgència si volem tenir una cultura sòlida.

L’efemèride

L’11 de maig fa cinquanta anys la cantant Concha Buika. Nascuda l’any 1972 a Palma en una família originària de Guinea Equatorial, l’antiga colònia africana espanyola, filla del polític i escriptor Juan Balboa Boneke i germana de l’ex-batlle d’Alaró Guillem Balboa i dels actors Armando i Boré Balboa, és una de les veus més versàtils de la música internacional–el seu registre inclou flamenc, copla, bolero, jazz, reggae, soul, funk, rhythm and blues, hip-hop, electrònica i ritmes africans–, i ha estat reconeguda als premis Grammy.

Caldrà estar-ne al cas

Aquesta setmana s’ha sabut que la filòloga i editora Montse Ayats dirigirà el pla nacional del llibre i la lectura. El juliol del 2020, el govern va encarregar al Departament de Cultura l’elaboració del pla i va crear el Consell Nacional de la Lectura, amb la finalitat que desenvolupés el pla mitjançant un procés participatiu obert als professionals, institucions i associacions de l’àmbit del llibre i la lectura, tant del sector públic com del privat. L’experiència d’Ayats, que ha estat presidenta d’Editors.cat i de la Setmana del Llibre en Català, ha de ser clau perquè aquesta eina tan necessària arribi a bon port.